VISITAS

sábado, 26 de diciembre de 2009

Joan Batiste Basset



No vaig a contar l'historia d'este valencià, per que no m'agrada fer un rollo en el blog i ademes no soc historiador, pero si vullc dir unes cosetes i una miqueta d'informacio.
Joan Batiste Basset i Ramos, naixcut cap a 1654 en Alboraya, va ser la persona o el militar que s'encarregà de l'alçament del poble valencià a favor de l'archiduc Carles i com som tots els valencians, en una mostra de generositat i de llealtat que va mantindre fins al final, ho va conseguir sense rebre cap de duro del seu senyor.
Joan Batiste Basset va ser un dels mes ferms opositors a l'ocupació borbonica
del pais per part de l'eixercit de Felip V i el general maulet mes emblematic.
Basset va naixer en Alboraya (l'Horta Nort) l'any 1654, i son pare eixercia de
fuster, escultor i durador d'imagens i retaules. Ya de ben jove participà en les campanyes militars en Italia, Alemanya i Hongria, colaborant en el princip de Hessen-Darmstadt, que fon nomenat virrei de Catalunya. Basset va tindre el grau d'ingenier militar, especialiste en tactiques d'artilleria. Ademes, parlava la llengua del seu poble i fon un gran coneixedor de les reivindicacions i necessitats populars.
Est home que va conseguir alçar un eixercit valencià entre llauradors i gent del poble el va passejar per tot el regne fins a la desfeta i traicio d'Almansa, Joan Batiste Basset va prometre als valencians que si l´Archiduc Carles guanyava la guerra, llevaria tots o bona part dels imposts feudals que els llauradors pagaven als senyors.
En la mort de Carles II i l'esclat del conflicte successori entre Carles d'Àustria i
Felip d'Anjou, Basset farà costat a l'archiduc Carles en la guerra que esclata a nivell europeu. L'any 1705 es crea una flota de soport a Carles en la qual intervé Basset. Desembarcaran en Altea tot prometent als llauradors valencians que Carles, quan fora rei efectiu de Valencia, aboliria els drets nobiliaris sobre els llauradors i els imposts sobre l'entrada de mercaderies en les ciutats. La revolta va tindre una gran participacio entre els llauradors, que varen ser coneguts com a maulets, aixina com entre les classes populars de les ciutats. Tot aço ajudat per la sempre prepotent Castella que va entrar a sanc i foc en la comarca de La Marina on en la ciutat de Denia i en el seu castell Joan Batiste havia escomençat a organisar l'eixercit maulet.
Basset i els seus aliats marchen de manera triumfal cap a Valencia, a on totes les
poblacions per a on passen, com ara Denia, Gandia o Alzira, li obrin les portes de bat a bat. La majoria del pais es decanta per donar soport als maulets, mentres que
l'aristocracia i els nobles botiflers donaran soport a Felip de Borbo i molts hauran de fugir en l'entrada de les tropes de Basset a Valencia. Carles III es nomenat rei i Basset, cap de l'eixercit maulet, en la practica sera el virrei de Valencia. Basset i els maulets detenen i expulsen als botiflers més destacats i confisquen els seus bens i els de l'alta noblea felipista.
Entrà en Gandia i Alzira, i el 16 de decembre arribà a la porta de Sant Vicent de Valencia, rodejat de llauradors de tots els pobles de la rodalia, que l'aclamaven, lloaven l'abolicio dels drets senyorials i feudals, i proclamaven la seua fidelitat a Carles III. Després de diversos conflictes interns degut a la pressio dels nobles austracistes contra les mesures populars de Basset, finalment este sera destinat a Alzira i Xativa, on sera empresonat a traïcio. En conéixer la noticia, van esclatar moltes revoltes locals de maulets que exigien la lliberacio del seu general, tot cridant: "Vixca Basset abans que Carles III". Mentrestant els dirigents austracistes no volen donar armes als maulets, i els abandonaren a la seua sort, el que provocarà la desfeta del 25 d'abril del 1707, que significarà l'inici de la fi de les institucions del Regne de Valencia.
La revolta valenciana de la Guerra de Successió fon un fenomen esplendit, en el qual la voluntat popular es va impondre a unes autoritats esglayades pels acontenyiments. Fon una revolucio en la qual les poques notes desagradables corregueren a carrec dels "miquelets" catalans, els quals no tots eren "maulets" o partidaris de l'Archiduc; també hi havia felipistes. Davant d'aixo, Basset es lliberat i enviat a Valencia, pero arribarà tart. Es concentrarà en Denia per a organisar la resistencia i socorrer a Xativa, pero sera novament detingut. Mentrestant, Felip V abolia els Furs del Regne de Valencia "por justo derecho de conquista". El tema està en que est heroic valencià que va morir abandonat en Segovia es mes conegut entre els catalans i catalanistes, que entre els valencianistes i tot aço se deu a que com en atres coses hem deixat que els panacatalanistes ajudats per els castellanistes se hagen fet seus molts del simbols i personages que assoles son valencians. Ho dic per que pots llegir en moltes webs que Joan Batiste era un general catala o que els maulets eren tambe milicia catalana quant era basicament valenciana.
La banda de fugitius que assolaren el regne de Valencia no van ser atres que els “miquelets” catalans, una especie d'eixercit tipo Pancho Villa. Va ser el gran general valencià el que va ficar orde entre les tropes austracistes, ya que era de carrera militar i va lluitar per la causa del seu rei fins al final. La batalla definitiva es donaria en els camps d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, i els soldats valencians que allí hi havien, o vestien uniforme anglés, o estaven en el Terç de Valencia, eixes tropes van ser rebujades pels generals anglesos, aço va ser el final de la causa dels autracistes quan el General Batiste va ser empresonat i les noves autoritats es van negar a complir lo que ell va prometre. Despres de ficar un regne en les mans del seu senyor.

1707, 29 de juny: Abolicio dels Furs del Regne d'Arago i del Regne de Valencia

Una historia molt trista. Joan Batiste Basset, l’home que, des de Denia, va alçar les terres valencianes contra els Borbons i a favor dels furs; el general maulet que va ser aclamat en entrar en Valencia i afegir-la a les ciutats que es vestien, esperançades, de groc austracista; l’heroic de les classes populars; el mateix Basset que va triar quedar-se en Barcelona quan Carles III es va desentendre de la (dis)sort de la terra i li va oferir de seguir-lo fins a Viena; el militar expert que es va fer carrec de la defensa de la ciutat i que va caure quan caigue la ciutat, el 1714; aquell home alt i fort i capaç que ho havia donat absolutament tot, des d’una estricta llealtat, en la defensa dels interessos del regne i de la casa d'Austria va tindre un dels finals mes trists que es puguen viure.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Treballar, persistir, esperar...


Es curios com es la politica, pero a voltes no es tan complicada. Per eixemple, el cas valencià es molt curios. Al final de la transició en lo regne va haver un esclafit de nacionalisme valencià mes o manco moderat demanant l'autonomia i l'estatut d'autonomia, es curios pero aci els dos bandos, valencianistes i catalanistes coincidiren en lo mateix, encara no havia un partit fort per les dos parts i va ser l'UCD i el PSPV els que els van repartir el pastiç.
Tal volta la necessitat de cobrir una demanda social politica nova, i un sentiment va fer que un partit regionaliste en el seu inici com UV aglutinara tot el moviment valencianiste i poguera arramblar en una cantitat de vots considerable. ¿Pero quin va ser el motiu d'eixe exit? ¿per que ningun partit valencianiste a tornat a repetir-lo?. Bo, crec que la cosa es fàcil d'explicar , en aquells moments UV oferia coses que no havia o que el PP no havia fet seu , l'opcio pseudonacionalista quedava mol clara en UV on podien convergir nacionalistes acèrrims i regionalistes, pero en aquells temps era una opcio politica DISTINTA I DIFERENCIADA. Hui en dia el valencià no veu eixa diferencia entre el PP i el restant de partits valencianistes al igual que no la veu entre el PSPV i el restant de partits catalanistes , perque el dos pareixen fills de mamella del gran. Potser el bloc siga un poc l'excepcio perque si ha sabut marcar (en enganys i falsetats) una subtil diferencia nacionalista valencianista ( a mi no me la peguen) pero hi ha gent que si ha caigut, com atres que van confondre UV en el PPCV i passà lo que tenia que passar , que la cabra sempre tira per la montanya.
¿Per que els partits nacionalistes tenen exit en atres comunitats? Be, per que oferixen alguna cosa mes, que els atres, eixa cosa mes i mes concentrat en lo seu es lo que fa que vixquen eixa diferencia respecte als partits grans, atra opcio clara i diferenciada. Per a votar lo mateix, vote al gran, si els partits valencianistes volen fer alguna cosa ya poden canviar el chip i desmarcar-se de la llinea tipo PP o PSOE i començar a innovar politicament. Hi ha que oferir un nou producte en el mercat i en este cas crec que UV torna a tindre gent valida que esta tenint en conte els errors del passat i la situacio actual. Si som valencians i volem ser-ho politicament hi ha que pensar en valencià.
La divisio del valencianisme i els seus afins no es mes que el resultat d'una evolucio llogica, mentres uns s'han quedat ancorats en el passat i en les regions espanyoles atres han vist l'oportunitat que brinden les autonomies i aci es a on es te que moure la politica valenciana; fa 30 anys el regionalisme i el seu entorn preautonomic ajudà al triumfo d'UV, ara tindran que construir una nova societat i una generacio nova i acostumada a viure en autonomia, en una Espanya nova on els valors i la societat ya no son la mateixa de fa 30 anys, qui vullga fer politica en el pensament de fa 30 anys, esta soterrant-se ad ell mateix.

Hi ha que tindre clar una cosa,som massa poquets i la lluita es molt llarga com per a tindre dos o tres fronts oberts, hi hauria que firmar una treua o al manco no avivar les diferencies i continuar una lluita recolzant-se en les entitats valencianistes que si desigen vore eixe canvi politic; en definitiva, com dia el tio Nicolau Primitiu, treballar, persistir, esperar...

martes, 3 de noviembre de 2009

Ha faltat Manolo Soler


La primera volta que vaig vore a Manolo, va ser en un sopar de valencianistes de la PJV. Mai podre oblidar-ho, sempre content, en el somriure en la boca, i parlant en tots i de tot lo que tenia a vore en la causa, i aquelles paraules de que "encara sigam dos, el valencians som un poble". Després vaig coincidir en ell mes voltes en la llar, junt a uns atres valencianistes en tertulies a on lo unic que yo podia fer era escoltar i dependre tan d'ell, mestre de mestres, com d'atres com Xavi, Voro, Joan C. etc. Vaig assistir a les seues classes de l'aula de pensament, a on vaig dependre aspectes nous de la vida, pero lo que sempre m'agradava de Manolo era lo senzill que ho fea tot , lo senzill que era ser valencianiste en ell, lo facil i lo clar que ho tenia tot, la seua visió del moviment valencianiste. Anima i cor per a molts de mosatros i eixemple a seguir com a persona i com a valencià, en un any que el vaig conéixer ha deixat dins de mi una admiració eterna i des d'aci vullc dir-li on vullga que estiga que anem a continuar la seua llavor en mes força que mai. El mes gran, Manolo Soler, mos ha deixat, pero un humil valencianiste no t'oblidarà mai. Hasta sempre mestre.

lunes, 5 de octubre de 2009

Valencianisme


Ser valencià i tindre consciencia de que un ho es, territori, llengua, i poble formen una Nacio, defendre tot aço i ademes voler defendre-ho tu sense intromissions de cap tipo catalanes o de qualsevol atra part d'Espanya es lo minim per a declar-se valencianiste.

Si u no te consciencia de ser valencià i sentir esta terra com la seua patria per damunt de tot, dificilment podra arribar a ser valencianiste, per al valencianiste assoles cap un sentiment dins d'ell, que es el de ser valencià.


Qualsevol partit que se definixca com a valencianiste ha de tindre clar que la prioritat sempre ha de ser el govern i el benestar de tots els valencians siguen lo siguen, no crec que escomencen per desterrar a la gent .Pero si s'ha de tindre clar que el valencianisme no es un partit politic, ara els partits politics si poden oferir una politica netament valencianista.

Lo important per als nacionalistes valencians es que tant de perill te el pancatalanisme com el castellanisme perque els dos, frenen i ofeguen el símbols i l'identitat de l'autentic poble valencià. Encara que mosatros fem tot lo possible per defendre la nostra nacio i el nostre regne promocionant cultural i politicament les nostres diferencies entre els atres pobles d'Espanya
u no pot ser valencianiste, defendre la llengua valenciana, la Senyera Real, les tradicions, la cultura, la politica economica i social, unflar-se el pit dient que es valencià i despres dir que la seua nacio i patria es l'espanyola. ¿Quin valencianisme es eixe?. Que coincidixca en atres grups en quatre coses puntuals no mos fa anar en el mateix barco; potser naveguem junts durant un temps i res mes. Si no està al cent per cent en la meua patria que es el Regne de Valencia definir-te com a valencianiste te cau molt gran.

El valencianisme ha sigut, sera, i es un moviment pur i netament valencià, dins d'este moviment hi ha gent de dretes, esquerres, de centre, federalistes, algu independentiste, fontaners, advocats etc. pero tots son d'orige valencià, tots pensen que Valencia es la seua patria. Per ad alguns la primera, per a uns atres l'unica, esta patria hui en dia es troba dins d'un estat format per atres nacions o patries i aixina ha segut sempre ( regnes cristians, moros, tribus iberes, romans, cartaginesos, alans, celtes, sueps, almohades etc).

Les persones que defenem les tradicions, llengua i cultura valencianes, mos considerem valencianistes i com mos sentim diferents de catalans i castellans per ficar un eixample, mos considerem nacionalistes perque els valencians som un poble i una nacio i tenim un territori definit des de fa segles, mes antic que l'actual territori espanyol, podem acceptar l'existencia d'Espanya pero esta no pot negar l'existencia del poble valencià i la seua nacio. Se pot vore que mos expressem en una llengua distinta.
No comprendre aço tan basic es admetre que no se reconeix el moviment valencianiste i la nostra lluita.
El valencianisme devem considerar-lo com un moviment de reintegracio nacional, que deuria de ser lliure i democratic, un moviment espiritual i economic on tots els valencians deuriem de retrobar-mos i millorar la nostra cultura (la nostra i no la de atres) en la nostra llengua, la nostra propia politica i el nostre propi dret que mos obriga el cami del nostre propi autogovern aixina podrem governar la nostra patria valenciana.
Y tot deu escomençar per fer sentir al poble valencià que el centralisme i el catalanisme trenca la seua personalitat furtant-li-la i no deixar-los ser lo que son, valencians. Hi ha que fer-los sentir la necessitat que tenen de defendre la seua cultura llengua i personalitat propies i de fer reconeixer el seu dret i amparar-lo.

El valencianisme no pot estar nugat a l'espanyolisme ni al catalanisme perque seria canviar un estat central per atre, per aixo hi ha que expulsar estes dos corrents del nostre moviment perque son elements retardants i dissolvents de la nostra lluita i del nostre resorgir.

martes, 8 de septiembre de 2009

Som valencians i punt


Hi ha un poble confos i dormit , que poc a poc oblida les seues arrels pres de la modernitat , la globalisacio i el stress consumiste d'una nova civilisacio on les tradicions van perdent-se poc a poc.
L'operacio de desquarterar a tot un poble i el seu territori va escomençar fa ya un segle en benefici de l'engrandiment de una nova nacio formada i pegada en tiretes per a conseguir el resorgiment d'un imperi basat en l'unitat de pobles en tradicions i cultures distintes. Encara que este proyecte mai va tindre un final ha deixat al nostre poble dividit i marcat per les cicatrius i confusions de molts dels seus fills, que han perdut la seua anima i el seu orige de pertanyer a un poble que mai ha segut vençut en segles d'historia , un poble que es veu arrastrat cada dia per la seua ignorancia en lluites sense sentit. No contents en tindre un melic, mos passem el dia mirant els melics dels catalans i els dels castellans i lo mes gros es que encara hi han qui defenen a uns o atres. Els dos falten a la llealtat que s'ha de tindre cap ad esta terra, una terra que porta generacions donant-nos tot lo que te i que encara alguns s'atrevixen a dir que si som part d'aci o som part d'alla... Som una cosa assoles en un territori definit en una llengua i aixina ha segut, i aixina intentarem que es mantinga tota una eternitat. Poc importa que un grapat decidixca reafirmar-se en una nacionalitat, en lo que som, valencians. Preferim ser pocs pero estar convençuts de la nostra lluita sagrada i de rendir honors a un poble i assoles i respondre per la nostra unica nacio.
Mosatros volem convidar al poble valencià , a lluitar en tots els ambits socials, a dependre la nostra llengua valenciana, a usar-la i a participar en totes les tradicions milenaries que mos fan un poble unic en tot el Mediterrananeu, i que la gent es deixe complexes d'inferioritat respecte a pobles o nacions veïnes , la teua terra et necessita ara mes que mai sino tota la teua cultura i tradicions acabaran engolides per la superioritat economica i l'inferioritat que t'han fet clavar en el cap com un llavat de cervell per negar-te lo que el restant pot fruir , un sentiment que a tu te tenen negat camuflant-lo entre doctrines
pseudo imperialistes d'atres nacions que no te deixaran que te desenrolles , per que eres una compentencia i un rival massa fort per a poder vencer i lluitar contra tu.
Valencians, homens i dones, la lluita escomença per reconeixer que eres i d'on eres, no podem estar ya baix l'opresio dels estrangers i els seus partits politics, que mos ofeguen la nostra identitat,lluita en les teues armes i no te fies d'aquells que ni parlen ni escriuen com tu i manco si ni tan sevol t'entenen en la teua llengua.
Volem ser valencians, els paladins del regne que defendran la seua terra i la seua mar, volem que la nostra senyera onege al vent per tota la nacio , i volem que l'orgull de ser valencians mos torne a unflar el pit , junts baix els plecs de la nostra senyera, tots a una veu germans vingau a una lluita que assoles es per als que se senten valencians.

No sigues foraster en la teua terra, ella no ho entendra.
Vixca Valencia Vixca lo Regne.

jueves, 23 de julio de 2009

Les normes d'El Puig


“La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.
El caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 el Monasteri de Santa Maria d’El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes d’El Puig". (Extret de la web www.llenguavalenciana.com).

A vore si alguns s'enteren ya de una vegada, les normes de la RACV i les del puig son les mateixes i es la seccio de llengua de la RACV la que les modifica o dirigix. No hi han unes mes antigues i atres mes modernes pero el valencianisme esta ple d'iluminatis i borinots culturals, aficionats a la filologia, amen de politics d'anar per casa especialistes en amollar espardenyades per tot arreu o torpedejar en favor del castellanisme totes les iniciatives autentiques valencianistes.

Esta ortografia fon adoptada per Lo Rat Penat, Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) L’Oronella, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres. El primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, després de la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.

Aixina que a vore si tenim coneiximent i deixem que les persones instruides siguen les que treballen en la nostra llengua i el demes lo unic que tenim que fer es escoltar, dependre i preguntar, no inventar noves ortografies i paraules per que les normes d'El Puig estan basades en com se parla en tot lo regne des de el Senia al Segura i clar està que el valencià no es el mateix en Morella que en Biar.

Fare meues unes paraules de un companyer meu nacionaliste de la PJV que he tret del seu blog i diu:

"Les llengües son com els sers vius, evolucionen en el temps per tal de millorar i ser mes utils i practiques als seus parlants".

Ni el rei Jaume I, ni Ausias March, ni Joanot Martorell parlaven com els seus antepassats 600 anys ans que ells. Parlaven tal i com heu feen en l'epoca que els toca viure. De la mateixa manera, mosatros en l'actualitat parlem d'una atra manera a com heu feen els nostres antepassats de fa 600 o 1200 anys arrere. Ham de parlar la llengua valenciana de l'epoca que mos ha tocat viure, no la de fa 600 o 1200 anys.

La llengua valenciana es com es gracies a la seua propia evolucio. Perque siga molt pareguda a unes atres llengües no te perque ser ni la mateixa, ni te perque ser "incorrecta", ni te perque abandonar les seues formes propies evolucionades per les forasteres catalanes.

lunes, 15 de junio de 2009

El peno, les tafarres de burro i els llançols

Volen els panques o els regionalistes catalanistes que el poble valencià adopte la mateixa senyal que te actualment Catalunya i Arago , sempre es el mateix rollo pancatalaniste d'intentar tindre coses en comu, com la llengua, per acabar en els somis dels països catalans, la senyal que portà Jaume I que no se sap quin va ser , encara que se sospita que portava dos bastos rojos sobre fons groc, era la senyal del Papa, ya que la conquista del regne moro de Valencia tenia bula de creuada, dona lo mateix; encara que portara quatre , ni representava a Catalunya ni representava a Arago, assoles representava la familia real aragonesa i al seus dominis.
Va ser el rei Sancho Ramirez d'Arago (1064 - 1094) que en el any 1068 en Roma es va fer vassall de Sant Pere encara que hauria d'esperar fins a l'any 1089 per a que fora oficial. Esta va ser una estratagema del rei per a assegurar la seua independència del vei regne de Pamplona que creixia al seu costat. De esta forma va ser l'unic rei i regne peninsular que estava baix la proteccio papal i aixo era molt.


Els historiadors donen per valida, la teoria de que el rei va fer seues les barres roges i grogues que representaven als papes i d'ahi naixque l'ensenya de la familia real aragonesa.
A partir d'aci els reis d'Arago van utilisar este distintiu sobre tots els seus dominis , dominis de la familia real als que pertanyien, per lo tant l'ensenya era una forma de dir que eixos dominis eren del rei d'Arago.
Despres esta l'historia dels pancatalanistes basada en Pere Antoni Beuter de 1551 que diu:
“en una batalla, según he hallado escrito en unos quadernos de mano, diz que pidio el Conde Valeroso [Wifredo] al emperador Lois que le diesse armas que pudiesse traher en el escudo, que llevaba dorado sin ninguna divisa, y el emperador viendo que había sido en aquella batalla tan valeroso que con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, llegose a él, y mojósele la mano derecha de la sangre que le salía al conde, y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo dorado de alto abaxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo, estas serán vuestras armas, conde”
Segons este text Lluïs el Piados tambe conegut com Ludovic Pio (814-840) li va donar les barres a Wifret el pilos que va governar el Comtat de Barcelona entre els anys 878 y 897, be puix aixo sembla impossible per que segons les dates Ludovic Pio ya estava mort 38 anys abans, per lo tant queda descart un origen catala de les quatre barres.
Per lo tant tenim que des del segle XII les quatre barres representen a la monarquia aragonesa
no a un territori.
La quatribarrada va pertanyer al rei d'Arago i aixina es reconeixia en tots els estats que llavors formaven Europa. Inclus, quan en 1410 s'extinguí el llinage iniciat 1137 en el matrimoni de la reina d'Arago, Petronila, i Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, la nova dinastia elegida en el Compromis de Casp, els Trastamara castellans, assumi l'emblema de les quatre barres al ser designat Ferran com nou rei de la Corona d'Arago, en 1412, prova inequivoca de que este símbol era la representació del llinage dels sobirans aragonesos.

En el “Llibre dels Fets”, cronica del rei Jaume I, es narra que quan el rei anava cap a Valencia, observant que no portava ni peno ni bandera, va ordenar construir una en els llançols dels cavalls.
Tambe es narra que quan estava sitiant la ciutat de Valencia, envià dir al rei musulma que quan volguera rendir-se ho fera hissant en la torre de Bab el Satxar la bandera real. (Crònica, c. 282): "I quan arribà l'altre dia, a poqueta nit, envií dir al rei i al Rais Abulhamalet (perquè els cristians saberen que València era nostra i no els feren cap mal) que posaren la nostra Senyera en la torre que ara és el temple. I ells van dir que els semblava bé. I nosatres estàvem entre la Rambla i el reial i la torre, quan van veure la nostra senyera damunt de la torre, baixaren del cavall i ens van posar de cara a Orient, i els nostres ulls van plorar, i besaren la terra per la gran gràcia que Déu ens havia fet"..

¿Li va donar el rei la seua ensenya als moros o estos van tindre que improvisar?
Conta la llegenda que els moros van fer una senyal en les tafarres de la montura dels burros a l'unir varies tafarres. Imitaren la bandera real. Torna a apareixer atra volta la montura com anecdota del peno real. Esta es l'ensenya que els pancatalanistes mos volen fer creure que es del poble valencià, mentira, es el simbol de la familia real aragonesa ni tan sevol es catalana.
Mosatros, el poble valencià, sempre diferenciat tant historica, cultural i llingüísticament del restant d'Arago, (incluits els comtats catalans) i Castella , tambe mos van diferenciar en la nostra senyera, encara que els seu orige en colors i forma vinga de l'ensenya real aragonesa pero mai catalana, la senyera, a diferencia de l'ensenya Aragonesa, SI REPRESENTA al poble valencià verdader senyor real del Regne de Valencia. Des d'aci volem reivindicar com a ensenya nacional valenciana, la que sempre ha representat a la nostra nacio en totes les seues formes històriques: la Real Senyera.
L'ensenya quatribarrada d'orige papal i adoptada com peno real pels reis d'Arago mai podra representar a la nacio valenciana o al seu antic regne per que assoles representa als reis d'Arago i estos la van fer ficar en els barcos majoritariament de mariners catalans que solcaven i conquistaren el Mediterraneu baix la corona d'Arago , pero perque els barcos eren del rei i va ser adoptada per la marina aragonesa i rescatada segles despres pels catalans com a bandera nacional. I mentrimentres ¿que passava en els valencians? Als valencians mos van donar una senyera real coronada i en franja blava, la veritat es que mos la van guanyar pero eixa, es atra historia.

miércoles, 27 de mayo de 2009

Eleccions a Europa


D'aci poc se celebren unes eleccions per al Parlament Europeu. Be, yo no vaig a demanar el vot per a ningun partit, pero si vullc fer unes reflexions. Alguns pensen que estes eleccions no son importants per a lo regne, la nostra nacio ,que en Europa no mos fan cas... i manco mos faran si no estem o mos fem de notar politicament. Aço de que no te importancia baix el meu punt de vista es un error, imagineu-vos que en les corts espanyoles no haguera cap valencià ,ya no dic partits politics, sino valencians, o que fa segles en les corts aragoneses no haguera estat cap representat de lo regne, o cap valencià haguera segut conseller o cap de alguns dels reis que hem tengut, etc. ¿no es important? yo crec que si es important.
Si, es de veres que es molt dificil conseguir una representacio, encara que se hagueren unit tots els partits valencianistes. L'automarginacio i el sectarisme no es bo per als valencians i la nostra causa i lluita i el quedar-se en casa i no anar a votar o fer-ho en blanc, nul o abstencio tambe es un error, yo crec que se deu de votar. Mes val que hi haja un valencià del partit que siga a que no hi haja cap.
Yo soc nacionaliste, sempre he votat partits valencianistes , quan s'han presentat si s'ha presentat un puix ad eixe, i si s'han presentat tres al que mes m'ha convençut i si no s'ha presentat cap, puix a la persona mes valencianista dels partits que s'han presentat, encara sent espanyols.
En estes eleccions per desgracia assoles es presenta un partit netament valencià en gent nova, un partit que tingue dirigents que van cometre errors, si senyors la van cagar. Pero que voleu que vos diga, yo soc valencià per damunt de tot i a mi me tira lo valencià com un dimoni dins de mi i yo mai deixare a un valencianiste sense el meu recolzament, encara que molts pensen que siga una causa perduda per a mi mai ho sera.

¡Vixca Valencia , Vixca Lo Regne.!

miércoles, 20 de mayo de 2009

L'orgull



Hem segut sempre els valencians un poble molt orgullos de les nostres coses, orgullos de la Senyera, orgullos del regne, de la llengua, de les nostres ciutats, agricultura, industria etc. Mos ha agradat molt presumir davant del restant de pobles espanyols, ¿ o no es aixina ? “mira que plages tenim” “que si les falles, les fogueres, la Magdalena etc. Si les atres comunitats “historiques” tingueren lo que tenim mosatros en quant a historia i cultura no vullc ni pensar la matraca que donarien, a totes hores els seus politics estarien reivindicant deutes historiques per les seues nacions, paisos o regions, te igual.
Pero ¿ i si hagueren tingut un cos militar, un eixercit com el ballesters de Sant Jordi o mes conegut com el centenar de la ploma?¿vos imagineu als vascs o catalans lo que dirien?, segur que vos quedeu curts
El centenar era una milicia urbana encarregada de protegir i dur a la senyera al combat quant el eixercit valencià compost per milicies acodia a defendre lo regne o al seu rei. El origens possiblement siguen de temps de Jaume I, pero un document trobat per Francisco Sevillano Colom, demostra que la data de la creacio de La Companyia va ser el 3 de juny de 1365. Un dia que deuriem de celebrar de alguna forma tots mosatros ¿i per que? Be tingam en conte que la companyia estava formada per homens del regne, gents de oficis com barbers, fusters, obrers etc., aço diu molt d'estos homens; el mateix poble era l'encarregat de defendre lo seu, el poble era el garant de la seua llibertat i independencia (igual que hui en dia que cada u va a la seua i aixina mos va).

Com es possible que estos homens hui en dia siguen uns desconeguts per a la majoria del poble valencià, tindrien que retornar com un cos modern ,de seguritat de lo regne, tipo policia o paregut o inclus com a guardia d'honor per a les cerimonies , festes o dies importants del regne.
Mare meua el profit que li traurien alguns imperialistes i pseudonacionalistes en txapela que yo me se.
I mosatros ahi tenim al Centenar tot ple de pols i sense traure-li profit a una herencia unica.
Ricart Cor de Lleo( casi res es este) va ser el primer en fundar una companyia de ballesters , en l'epoca que va naixer el modern Regne de Valencia quan es va crear el Centenar, la ballesta era l'arma del Centenar encara que van modernisar-se en el temps i mes quant arrivà la polvora.
Hi han documents que narren la participacio del Centenar i la seu senyera o rat penat, per la cimera que duya esta, en diverses incursions i batalles inclus alguna naval, ¿i no podriem retornar mosatros a resucitar l'historia i la memoria d'estos ciutadans valencians?, homens normals i orgullosos, com hui en dia som mosatros tambe, podriem escomençar per celebrar el dia de la seua fundacio, fent-los un chicotet homenage.

Crec que els valencianistes no li hem donat prou importancia al Centenar de la Ploma i lo que pot supondre hui en dia el seu reconeiximent public, crec que es un signe d'identitat valenciana tan important com la nostra senyera , de fet eren els guardians d'esta. I com tantes coses que se van pedre en 1707 i no hem segut capaços de recuperar o tornar-li'ls els seu esplendor per un complex front al castellanisme i una lluita constant contra el catalanisme, deuriem parar i escomençar per tornar a recuperar tot lo nostre, inclus aquells pobles castellanisats per poder tornar a fer lo que tant mos agrada als valencians que es presumir de lo nostre i mostrar-ho en orgull , i deixar-se el complexos de costat tant castellanistes com catalanistes, que no hi ha millor victoria i millor defensa de lo nostre que mostrar a tots en orgull i que ningu puga tornar a tombar totes les nostres entitats i simbols que mos fan un poble autenticament diferent del restant de pobles de Espanya ¿o que penseu que farien hui en dia el Centenar de la ploma sino eixir en lo rat penat al vent en el cap i justicia de lo criminal al front, mostrant a tots el pobles d'Espanya l'orgull dels valencians?.
Recuperem pronte la nostra identitat perduda i que el centenar de la ploma resucite en tots mosatros per a que mos pugam sentir orgullosos de ser valencians del Senia al Segura.

domingo, 3 de mayo de 2009

La Batalla d'Almansa i l'unitat llingüistica


Voldriem fer una serie d'observacions, tant a castellanistes com a catalanistes sobre el fets i les consqüencies de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.De totes les conseqüencies que va patir lo regne per la perdua de la batalla i la guerra potser la mes greu per als valencians i la nostra nacio, va ser la perdua de l'oficialitat de la llengua valenciana en cartes i documents oficials, sent substituida pel castella.
Molts diran que el valencià no se va prohibir i es va continuar parlant en normalitat, aço es cert pero l'estocada va ser de mort i hui en dia en ple segle XXI sofrim encara les conseqüencies. Al no continuar desenrollant-se de forma escrita, pergue la seua oficialitat en documents el valencià es va quedar ancorat en la seua ortografia mentres la parla evolucionava normalment a traves dels anys; aço va privar d'una evolucio ortografica al valencià que en el temps mos haguera portat a unes normes ortografiques propies molt abans de que estes que tenim hui en dia es varen propondre. L'oficialitat haguera fet que el valencià haguera continuat desenrollant-se de forma normal junt al castella, i ara no tindriem als pancatalanistes en el seu rollo de l' unitat de la llengua i la seua normalisacio.

Hui una nova Almansa s'acosta al valencià, la famosa unitat llingüistica acompanyada de la seua amiga la "normalització", que consentix en anormalisar el valencià per conseguir l'unitat en el catala.
Estos pancatalanistes volen destruir el valencià; que desaparega de les institucions oficials com van fer en 1707 susbtituint-lo per un hibrit de l'AVLL i baix la supervisio de l' INSTITUT DE ESTUDIS CATALANS. No te que servir de res, la llengua valenciana no morira mai,
hui en dia no es com en 1707 que la gent era analfabeta i no sabia escriure ni llegir, ni tenien internet. Hui uns pocs, si som molts millor podriem mantindre en sus a tota l'unitat llingüistica, Com? puix utilisant-la pero sobre tot escrivint-la deixant rastre d'ella per tots els llocs en lo carrer, en el treball, en les escoles, pero sobre tot en internet, en forums, blogs, comentaris, etc.
Podem guanyar esta segona Almansa i mos assistix la rao de la nostra causa, la de les causes justes i de la llibertat dels pobles.
Ninguna llengua ha necessitat mai d'una unitat llingüistica i normativa per a enaltir la seua lliteratura i el valencià la te i en abundancia. Les llengües resultants d'unificacions normatives son artificioses i van contranatura i la filologia com a ciencia del llenguage no pot dedicar-se a fabricar llengües artificials, sino a l'estudi de les llengües normals i naturals. No vas a dedicar-te a estudiar una cosa que tu mateixa acabes de crear, aço seria dels genero idiota.
Aniquilar el valencià desposeint-lo de les seues peculiaritats es aniquilar el nostre poble i la nostra nacio i borrar de l'historia del Regne de Valencia el seu segle de or, aço no podem permitir-ho ni colaborar inconscientment ningu de mosatros.
Darrere de l'unitat llingüistica hi ha tot un eixercit botifler i pancatalanista recolzat en milers de euros per l'Avll i l' IEC
LA GENERALITAT CATALANA i els espies del PP, tota una mancomunitat catalana disposta a bolcar tot el seu pes politic i els seu diners contra la nostra llengua i la nostra nacio.
¿I darrere de mosatros? no hi ha ningu, assoles tu i tu i aquell d'alla i est atre, pero som els suficients per guanyar esta batalla si usem be les nostres ferramentes.
Respecte a l'unitat de la llengua es diu que es una qüestio de nom, aixo ho diran els panques, per que mosatros diem que es una qüestio de identitat. Perque si el nom es lo de manco i no te importancia cridem-li pel nom de valencià ¿no?Ah pero ells no volen.¿ Per que tenim que consentir mosatros en dir-li catala? quan mosatros tenim 8 segles de llengua valenciana perfectament documentats i el primer segle d'or de les llengües romaniques junt a l'italia i abans que el mateix castella.¿tenim que canviar els valencians la nostra forma de parlar?¿ hem d'assesinar al valencia per a que un dialecte de laboratori inventat per un cubà aficionat a juntar lletres i jugar a filolec sobrevixca?. Pero es que ademes tenim que portar-nos per davant totes les varietats de catala com el tortosi i el lleidata i molts mes , vixca la cultura.

La llengua es un conjunt de paraules i formes de parlar d'una nacio o poble. Aço segons el diccionari de la llengua espanyola, si partim de que els valencians som un poble o nacio distinta de la catalana, aragonesa, o gallega tenim que el valencia es la nostra llengua. Perque es el nostre poble, mosatros el valencians els que creem i formen la nostra llengua a lo llarc dels anys i dels segles i no els filolecs o llingüistes i manco els politics sino els homens i les dones valencianes com tu i yo que la hem guardat protegit i conservat fins als nostres dies i aixina ha de ser per moltes Almanses que vinguen. No sigues foraster en la teua patria, depren l'historia i llengua de Valencia i no l'oblides.


"no podem pedre la memoria de que som valencians, perque el poble que oblida el seu passat acaba per perdre's ad ell mateixa"
NICOLAU PRIMITIU I VALENCIA.

martes, 21 de abril de 2009

Vinatea sempre en el cor

Si els valencians i quan dic valencians, em referixc del Sénia al Segura, tinguerem que donar glories i ofrenes i els honors mes grans ,seria sense dubte a Francesc de Vinatea,pero mosatros els nacionalistes deuriem fer-lo el nostre eixemple de com se deu actuar davant l'adversitat que sofrix hui en dia la nostra nacio,el nostre poble.
Va ser alla per 1333 quan una vegada mes el nostre regne, la nostra terra i per tant la nostra nacio , va estar a punt de ser trencada una volta mes per els nostres governants i la seua ineficacia i alluntament del poble.(i es que l'historia se repetix).

Alfons II el Benigne ( de benigne tenia poc,mes be era el sinagües) s'havia casat en segones noces en Lleonor de Castella, germana d'Alfons XI el justicier( atre Charles Bronson ). Esta dona havia conseguit que el rei dominat pels seus encants femenins, entregara al seu fill l'infant Ferran les viles de Xativa, Sagunt, Borriana, Alzira,Morella, i Castello. Casi res. Tot manco comprar-li al chiquet un cavall o un castellet en la meseta.

Esta decisio entrava en el contrafur de lo regne i els habitants d'estes viles o siga el valencians,
el poble pla i ras va montar en colera (mentres els governants ni fu ni fa com sempre) i no volien permetre l'injusticia que seria debilitar les corts.
Al poble no li va quedar atra que anar on estava la seua defensa, al jurats del regne i entre ells van triar a Vinatea, cap i casal de Morella per a que els defenguera com a representant del Regne i del poble.

Pero Francesc de Vinatea no era com la colla de politics que tenim ara, es veritat que tampoc era politic pero si sabia qui era, i d'a on era i qui eren els seus i ho va demostrar i mai se podra dir millor en tot lo regne la famosa expressio valenciana que este cas es on millor se aplica”en dos collons”.
En dos collons es va plantar est home davant del rei i la reina, abans havia reunit a les forces de la ciutat( tal volta la Real Senyera i tot estava ya preperada per el combat) i mes o manco els havia dit que si no eixien ell i els seus companyers jurats , podien entrar i tallar-li el coll a tota la colla que hi havia dins. (una cosa pareguda deuriem fer hui en dia, home pero en mes tacte) est home es va plantar davant el rei i la reina i va expondre els seus raonaments arriscant la seua vida li va demanar als reis que respectara els furs i tan apassionada va ser la seua exposicio que el mateixos reis van claudicar i li van otorgar lo que justament demanava, el representant del poble i lo regne.

“senyor tots saben que la corona obliga a qui la porta a respectar la llei i a fer que se respecte.
I es de llei que aquells pobles que son lliures, reals, no poden mai donar-se a senyorius.
Aixo es un contrafur,Senyor , lo regne se opon a les vostres pretensions reals”

Que deprenguen alguns politics que hem tengut i tenim. No es facil anar i fer lo que lo que vol el poble i lo que per dret li correspon, pero mes dificil encara es conseguir-ho. La seua valentia, honradea, tenacitat i fermea en les seues conviccions, aixina com el seu honor de servir a la seua patria, va fer que l'integritat territorial de lo regne no es trencara, eixa herencia que mos va deixar Francesc es la que hui en dia hem de mantindre mosatros, l'ultima resistencia que queda en la nacio valenciana, Francesc de Vinatea es mereix el nostre reconeiximent i l'honor de tindre el seu nom, en una plaça del centre del cap i casal del regne i els nous politics valencians que estan formant-se no oblidar-se mai de la gesta de este gran valencià.

lunes, 6 de abril de 2009

La Fira de Borriana

El passat dumenge 29 de març, vaig agarrar a la familia i al meu cunyat, est ultim per fer un experiment, (tranquils encara esta viu) i mos van anar a la fira de Borriana organisada per ARV
on participaven diverses organisacions , entitats i partits valencianistes, de cami me va vindre a la memoria quan era mes chicotet i mon pare me portava a la fira de Xativa, aixo si era una fira al manco la que yo vaig coneixer, bo alguns voldran saber quin es l'experiment que vullc fer en el meu cunyat i en la fira de trobem-mos de Borriana, tractare de explicar-ho: el meu cunyat no esta clavat en el tema del valencianisme, es mes, ell es una persona normal, com els millers de valencians de hui en dia poc sap de lo nostre es el tipic votant del PP que no sap parlar valencià , sap lo que es la senyera i dos coses mes. Yo volia vore la seua reaccio en la fira, com mon pare mirava la meua en la fira de Xativa, quan yo mirava les atraccions en les seues llumenetes de colors, i els llocs de coto dolç, les tomboles, i les parades de tramussos i fruts secs, era un no parar de un lloc a un atre, mentres mon pare que sap un poc de tot, m'anava contant l'historia de la fira.
Fon Jaume I el rei "aragonesValencià" (jejeje) el que en l'any 1250 otorgà en la ciutat "valenciàparlant" de Lleida(jejeje) el privilegi de celebrar una fira, clar, llavors no era com ara, mes be seria una fira ganadera,de productes agricoles i artesana .
¿Que trobaria yo en Borriana? Home per dir la veritat ya sabia que com la fira de Xativa no seria, pero ¿causaria en mi la mateixa ilusio que me causava la de xativa?¿ i en el meu cunyat tipic valencià meninfot?.
La fira de Xativa anà evolucionant en el temps i cada segle s'han incorporat novetats encara que la seua essencia no s'ha perdut mai; abans es venien cavalls per a treballar al camp i ara se venen cavalls per a montar , en els anys 50,60,70 se feen verbenes i charlotades i els famosos bombers toreros actuaven en la plaça de bous , tambe se fan corregudes de bous en espases de primera fila. Bo, una fira digna de la nostra nacio i que no hi ha excusa per a no visitar.
Per fi arrivem a Borriana , aparquem el coche i busquem la fira valencianista , mentres li vaig contant al meu cunyat lo que vorem alli i qui organisa la fira i tal, bo, per una li entrava i per atra l'eixia (no cal tindre cunyats aixina). Al remat, en una plaça troben la fira i les seues casetes, hi havia gent, aixo me va fer ilusio, mos acostarem a les casetes i estava la PJV, VALENCIA MILENARIA, ENKARA, JOVENTUS DE UV, UV, CARDONA VIVES, ATENEU BORRIANENC, el ROGLE CONSTANTI LLOMBART etc., tambe hi havien parades de productes valencians, dolçaines i tabalets...¿ i el meu cunyat? Puix mira com si estiguera el tio en el carrer Colon de Valencia , mirant botigues, yo vaig comprar uns llibres, unes senyeres, una real i atra nacionalista , li la vaig ensenyar al meu cunyat
i no va dir res. Experiment resolt. Ell sap que yo soc valencianiste i eixa estrela no el va confondre (si este la du pensà ell) te que ser una cosa normal res catalanista. L' ilusio s'apoderà de mi, vaig saludar al que coneixia vaig vore la seua ilusio per dur a bon port este proyecte que esperem que algun dia tinga l'exit i la solera que te la fira de Xativa.
En quant al meu cunyat ya lo unic que li preocupava era dinar i l'hora que era, el vaig mirar un poc trist com dient” el valencians som massa meninfots” i va mampendre el cami cap a casa.
Anava yo cavilant en els meus pensaments i passant baix el castell de Sagunt quant el meu cunyat, m'amollà en plena cara:
-Tendríais que hacer más ferias de éstas, si no los catalanistas se os van a comer.
¡me cague en els collons d'un gat pelat! Ara si tenia atra volta eixa ilusio de nano de la fira de Xativa.

sábado, 28 de marzo de 2009

Edetans

Corria ya el 237.AC i lo que coneixem hui com Espanya ya tenia la mateixa diversitat de nacionalitats i de pobles que vivien en ella tal com hui en dia , en recorda a la actual situacio autonomica inclus al problema actual valencià i el seu nacionalisme.
Per aquell temps el nostre poble, els nostres antepassats ,millor dit ,ya tenien una cultura i una llengua, eren els edetans, un poble com el nostre, ric i que sabia traure-li profit ad esta terra que mos a mantingut generacio darrere generacio .Tenien de tot: pau, agricultura, peixca , comerç ciutats important al estil de les "polis" gregues i potser cada una en el seu autogovern: una nacio lliure dins de les nacions iberes, per que eren ibers.

Pero pareix que este poble hui en dia com fa 2000 anys ,estiga maldit per l'enveja dels atres, i es que esta terra enamora i porta als codiciosos, van arribar els cartaginesos, pero este poble es dur de pelar i van plantar-li cara, com hui en dia un reduit nucleu de resistencia planta cara al invasor politic i llingüistic.

En eixa epoca Edetania era el primer regne (si , es de veres) iber de la costa llevantina, ( bo aço es normal, sempre hem segut el cap i hui en dia tambe), pero clar despres de la derrota cartaginesa en la primera guerra punica no entrava en les plans de Almilcar tindre una nacio com esta, sense el control de la seua autoritat, ya que volia utilisar la peninsula per a iniciar atra guerra en Roma.
Be mes de lo mateix: som destorp ara i fa 2000 anys la historia sempre es repetix.
Quan els edetans se donaren conte del perill, van demanar ajuda a els romans (tot igual que hui) ¿i que van fer estos? puix lo que sempre han fet en mosatros els valencians, per no saber defendre lo nostre, que si si, que si no, que si aço, que si lo atre, mos van utilisar com moneda, com excusa, com un objecte per als interessos d'uns atres (ostia com me sona tot aço).Be, van enviar els romans a un tal Cayo Papirio Maso a entrevistar-se en Almilcar pero pareix ser que este li va llavar el cap,dient que estaven alli de turisme, i el romà se ho va creure o ya tenia la excusa per iniciar atra guerra, bo la qüestio es que en mig estaven els edetans ,i les seues ciutats i una de estes passarà ya a l'historia com passarém mosatros hui en dia si no espavilem.

I turisme guerrer van fer el cartaginesos a base de colps, van anar conquistant el nostre regne iber edeta ,mentres els demes miraven cap atre lloc,(mes de lo mateix). L'eixercit Edeta es va prestar pronte pe a la defensa del seu territori, cultura i ciutats; la nacio edetana va plantar li cara al gran general Almilcar i al seu poderos eixercit i a la vora del riu xuquer inflingiren una severa derrota al gran general, el qual va perdre la vida ofegat en el riu Xuquer..Aci els Edetans van guanyar una batalla ( com nosatros en la de Valencia) pero va ser el principi de la fi. Esta alegria per la victoria va durar poc de temps perque el gran Anibal es feu carrec del eixercit cartagines i des de el principi va ficar orde i cordura; va pactar en tribus iberes, va aïllar als edetans i es va preparar per a aniquilar-los(atra volta me sona la historia)Pero pronte van trovar lo que no esperaven: un poble refugiat en una immensa ciutat, rodejada de muralles, un poble dispost a defendre lo seu i als seus, un poble dispost per a la lluita final, un poble, una nacio sancera refugiada en Arse (Saguntum)


Huit mesos va necessitar el eixercit cartagines per a derrotar als edetans , huit mesos van esperar l'auxili el poble ,la nacio edetana, ningu va vindre ,com hui en dia ningu vindra a ajudar-nos. Els edetans van fondre el seu or en bronze, perque no hi hague boti, li van botar foc a la ciutat i van eixir en una ultima carrega gloriosa i suïcida ,mentres les dones es tiraven de les muralles en lo que va ser el fi de una nacio valerosa ,pero que mai va morir per que encara esta viva dins de tots mosatros, i mos va deixar esta gesta per a que mosatros no caigam en el mateix erro de demanar ajuda a qui no es dels nostres..

Principi

Animats pel desig de vore algun dia de nou una nacio forta, valenta, identificada en el seu passat i el seu present, mamprenem aci un nou cami, en mig de mils de blogs en mil i un idiomes, en una llengua absolutament despreciada, arraconada i illegalisada, es dir, el valencià.
A través de l'ahir i del hui, a través de l'historia i de l'actualitat volem reflexionar sobre les coses que van passant en la nostra nacio valenciana, intentarem aclarir qüestions, o potser, embolicar-les mes, qui sap. Lo unic que nos mou es l'amor a la nostra terra, i les ganes per conseguir que tot allo que nos han furtat se nos siga tornat i tot eixe complex d'inferioritat que atenalla als valencians, acabe per sempre.