VISITAS

domingo, 24 de octubre de 2010

Fonaments cientifics de la llengua valenciana


Lo primer que tenim mosatros clar es que el valencià es una llengua ¿en que mos basem?:En quatre termens llingüístics: Estandardisacio, Autonomia, Historicitat, i vitalitat. Aço ho diu Stewart.

Es un fet que les normes del Puig constituïxen una estandarisacio autonoma no subjecta ni subordinada a la normativa de cap atra varietat llingüistica. Estes normes han facilitat l'us del valencià en tot tipo d'ambitsl
Esta codificacio valenciana ha segut utilisada per a us administratiu, com el primer estatut d'autonomia redactat en estes normes, per el sistema public d'ensenyança, pels mijos de comunicació tant audiovisuals com escrits i en la xarcia d'internet i pagines web, per a treballs cientifics i d'investigacio, en estudis filologics del valencià i com a vehicul del coneiximent cientific, en l'ambit de la medicina Frances Carle i Bayarri i com a vehicul de creacio lliteraria d'incontables obres tant en prosa com en vers, ahi tenim a Xavier Casp.

L'acceptacio. Queda clar que el poble accepta la seua llengua com a valenciana i que les normes estan presents en institucions com Lo Rat Penat, AUMAR o el port autonom o en els programes del palau de la musica, durant molts anys han segut usades en els ambits mes destacats de la societat valenciana, pero al mateix temps tambe son acceptades per una part de les classes populars.
La codificacio es un proces que esta viu en la llengua i la mostra son els innumerables llibres d'ortografia valenciana que hi han, viu com la llengua que està viva.

Autonomia: en esta codificacio la llengua valenciana es completament autònoma, com sempre ha segut i com deuria ser ya que li dona plena rao autoctona i autonomia.

Historicitat, bo, d'aci hi ha poc que dir i molt que llegir ahi tenim tot el segle d'or i que el valencià va ser la primera llengua romanica i la llengua culta en la peninsula molt abans que el castella. Lo que li dona prestigi social: parlar valencià era de cults.

I despres tenim la vitalitat: el valencià a pesar de tot porta mes de 800 anys viu, passant de pares a fills i això en 25 anys de catalanisme en la escola. No se ha pogut trencar ni es trencarà mai, pero despres parlare de aço. El valencià es una llengua viva i en vitalitat parlada per dos millons de persones (el vasc el parlen assoles mig millo i es una llengua).

Puix tenim vitalitat, historicitat,autonomia i estandardisacio. un territori definit i dos millons de parlants.

Pero es que ara be lo bo de eixos dos millons.

Per l'estudi de la consciencia llingüistica valenciana, ficarem la prova de les enquestes utilisades en la confecció del ALPI ATLAS LINGUISTICO DE LA PENINSULA IBERICA.
Un proyecte mampres en la primera mitat del segle XX per Tomas Navarro per mig d'enquestes fetes en diverses localitats de la peninsula. Les senyes corresponents al domini llingüistic valencià se poden consultar en el portal CANADENC "linguistic Atlas of the Iberian peninsula" i en la profitosa tesis de Garcia Perales.

Per a la nacio valenciana o Regne els investigadors foren SANCHIS GUARNER,FRANCESC DE BORJA MOLL,RODRIGUEZ CASTELLANO I ESPINOSA.
les enquestes en els pobles valencians se feren en 1935 començant per Toris i Polinyà en agost després se feren 24 mes, En 1948 Sanchis Guarner repetix l'enquesta d'Anna i Godelleta i en 1970 se fan les enquestes del valencià de Murcia: el Carche i la Torre de Rico.

A banda de les preguntes pel coneiximent llingüistic, les enquestes contenien atre tipo de preguntes de naturalea sociollingüística, com la del nom de la llengua parlada en cada localitat, que es lo que mos interessa com a testimoni de consciencia llingüística.

Les enquestes varen ser fetes en territori valencià ans de la guerra civil aixina que no hi han ni "blaveros" ni res per l'estil ni "panques" ni tesis pancatalanistes. Els 26 pobles enquestats que van des de Cinctorres, Moncofa o Llanera fins Biar Campello o Guardamar a la pregunta de com se nomena la varietat llingüística que parlaven van contestar tots que VALENCIA I ademés Biar i Guardamar afegiren chapurrat i patiturrat.

Aço ya resulta molt significatiu i mes encara que quant en el restant de dominis llingüistics peninsulars ningu va obtindre el 100% d'afirmacio en la seua llengua com el cas valencià. El valenciàparlant no parla castelloni o alicanti o crivillenti o moixenti , parla valencià del Senia al Segura, aixo si que es parlar la MATEIXA LLENGUA: el valencià. Per lo tant la pertinencia a una mateixa comunitat llingüistica definida per un territori, LA NOSTRA NACIO VALENCIANA, per part del seus parlants es indubtable. O dit d'atra manera, les diverses varietats llingüistiques GEOLECTALS son agrupades baix la mateixa concepcio de LLENGUA VALENCIANA.

Aço no passa per eixample en les Balears on la consciencia particular s'impon sobre la comuna (els valencians tenim mes consciencia de poble) de tal manera que en Ciutadella parlen ciutadelli en Son Servera serveri, o en Pollensa pollensi... una cosa pareguda passa en Portugal i en Catalunya a on se recull la denominacio CHIPELLA en conte de catala.


En segon lloc en el cas valencià destaca l'absencia de cap atra denominacio corresponent a una atra llengua, la percepcio del valencià com un tot tancat dona conte del REBUIG dels valencians a acceptar qualsevol estandart que considere alie no propi del valencià.O dit d'atra manera, explica per que els valencians CONCEBEN LA PROPIA LLENGUA COM UN ENT AUTONOM.


Font consultada: "Fonaments cientifics de la llengua valenciana".
Autor: Miquel Angel Lledo: Llicenciat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola.