VISITAS

miércoles, 21 de abril de 2010

Dos lligues


Hui en dia la societat, a banda d'estar dividida per l'aspecte economic, uns mes rics i atres mes pobres , està al mateix temps fraccionada en dos tipos de societat : la politica i la gent normal de lo carrer.
Uns viuen en un mon i els atres vivim, lluitem mes que per viure, per sobreviure en una jungla capitalista no exenta d'oportunitats per a uns pocs esbelluçats o privilegiats. Puc observar per la meua faena de comercial i estar tot lo dia en el carrer com la gent es busca la vida diariament per a guanyar-se un duro o dos o quatre, autonoms, jornalers, peons, mijans empresaris i grans multinacionals. Tots participen d'un joc on ningu d'ells ha creat les regles i estes estan continuament sent baratades pels juges d'este joc, qui ni tan sevol la majoria d'ells ha jugat mai o no estan preparats minimament intelectual i laboralment. Estos juges no son atres que els polítics que mos governen o es troben en l'oposicio.
Qualsevol pot vore des de fa uns mesos com el govern socialiste de ZP "alies status quo no veig res" es dedica a llançar propostes i ad algunes encara te la gosadia de ficar-les s en practica per a conduir a la gent a l'eixida de la crisis. I mentres, lo que dia abans: aço ya es un "salve's qui puga", i estos politics sense enterar-se de res, i es clar que la majoria es passen el dia omplint-se les boljaques en diners publics o recriminant-se accions produïdes fa ya anys i segles en una discussió d'a vore qui la va fer mes grossa.
Dins de tot este merder que la gent ya escomença a passar-se pels collons estem la majoria de mosatros, alguns ya estem cansats de que mos prenguen pel chiulet del sereno i lo que realment faria falta seria canviar tot el sistema politic, perque estem tornant a l'epoca absolutista on el poble esta completament alluntat dels seus governants al qual mante content com fa sigles tirant de quan en quan de menjar gratuït o alguna festa descomunal, hui en dia traduïda en subvencions socials a go-go i algun event d'espectacul mundialiste.
Pero es que damunt la cosa no queda aixina, estos politics mercenaris del billet d'euro cada volta viuen i s'asseguren la seua jubilació a tot lux mentres el restant mos trenquem el cap en saber si la nostra vellea quedara coberta per una jubilació digna. Dos lligues com la del Madrit i el Barcelona per una part, que lluiten pel titul i el restant que son la comparsa que necessiten estos dos per a poder competir i lluitar entre ells, aixina esta hui en dia el pati entre els nostres governants i mosatros.