VISITAS

lunes, 15 de junio de 2009

El peno, les tafarres de burro i els llançols

Volen els panques o els regionalistes catalanistes que el poble valencià adopte la mateixa senyal que te actualment Catalunya i Arago , sempre es el mateix rollo pancatalaniste d'intentar tindre coses en comu, com la llengua, per acabar en els somis dels països catalans, la senyal que portà Jaume I que no se sap quin va ser , encara que se sospita que portava dos bastos rojos sobre fons groc, era la senyal del Papa, ya que la conquista del regne moro de Valencia tenia bula de creuada, dona lo mateix; encara que portara quatre , ni representava a Catalunya ni representava a Arago, assoles representava la familia real aragonesa i al seus dominis.
Va ser el rei Sancho Ramirez d'Arago (1064 - 1094) que en el any 1068 en Roma es va fer vassall de Sant Pere encara que hauria d'esperar fins a l'any 1089 per a que fora oficial. Esta va ser una estratagema del rei per a assegurar la seua independència del vei regne de Pamplona que creixia al seu costat. De esta forma va ser l'unic rei i regne peninsular que estava baix la proteccio papal i aixo era molt.


Els historiadors donen per valida, la teoria de que el rei va fer seues les barres roges i grogues que representaven als papes i d'ahi naixque l'ensenya de la familia real aragonesa.
A partir d'aci els reis d'Arago van utilisar este distintiu sobre tots els seus dominis , dominis de la familia real als que pertanyien, per lo tant l'ensenya era una forma de dir que eixos dominis eren del rei d'Arago.
Despres esta l'historia dels pancatalanistes basada en Pere Antoni Beuter de 1551 que diu:
“en una batalla, según he hallado escrito en unos quadernos de mano, diz que pidio el Conde Valeroso [Wifredo] al emperador Lois que le diesse armas que pudiesse traher en el escudo, que llevaba dorado sin ninguna divisa, y el emperador viendo que había sido en aquella batalla tan valeroso que con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, llegose a él, y mojósele la mano derecha de la sangre que le salía al conde, y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo dorado de alto abaxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo, estas serán vuestras armas, conde”
Segons este text Lluïs el Piados tambe conegut com Ludovic Pio (814-840) li va donar les barres a Wifret el pilos que va governar el Comtat de Barcelona entre els anys 878 y 897, be puix aixo sembla impossible per que segons les dates Ludovic Pio ya estava mort 38 anys abans, per lo tant queda descart un origen catala de les quatre barres.
Per lo tant tenim que des del segle XII les quatre barres representen a la monarquia aragonesa
no a un territori.
La quatribarrada va pertanyer al rei d'Arago i aixina es reconeixia en tots els estats que llavors formaven Europa. Inclus, quan en 1410 s'extinguí el llinage iniciat 1137 en el matrimoni de la reina d'Arago, Petronila, i Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, la nova dinastia elegida en el Compromis de Casp, els Trastamara castellans, assumi l'emblema de les quatre barres al ser designat Ferran com nou rei de la Corona d'Arago, en 1412, prova inequivoca de que este símbol era la representació del llinage dels sobirans aragonesos.

En el “Llibre dels Fets”, cronica del rei Jaume I, es narra que quan el rei anava cap a Valencia, observant que no portava ni peno ni bandera, va ordenar construir una en els llançols dels cavalls.
Tambe es narra que quan estava sitiant la ciutat de Valencia, envià dir al rei musulma que quan volguera rendir-se ho fera hissant en la torre de Bab el Satxar la bandera real. (Crònica, c. 282): "I quan arribà l'altre dia, a poqueta nit, envií dir al rei i al Rais Abulhamalet (perquè els cristians saberen que València era nostra i no els feren cap mal) que posaren la nostra Senyera en la torre que ara és el temple. I ells van dir que els semblava bé. I nosatres estàvem entre la Rambla i el reial i la torre, quan van veure la nostra senyera damunt de la torre, baixaren del cavall i ens van posar de cara a Orient, i els nostres ulls van plorar, i besaren la terra per la gran gràcia que Déu ens havia fet"..

¿Li va donar el rei la seua ensenya als moros o estos van tindre que improvisar?
Conta la llegenda que els moros van fer una senyal en les tafarres de la montura dels burros a l'unir varies tafarres. Imitaren la bandera real. Torna a apareixer atra volta la montura com anecdota del peno real. Esta es l'ensenya que els pancatalanistes mos volen fer creure que es del poble valencià, mentira, es el simbol de la familia real aragonesa ni tan sevol es catalana.
Mosatros, el poble valencià, sempre diferenciat tant historica, cultural i llingüísticament del restant d'Arago, (incluits els comtats catalans) i Castella , tambe mos van diferenciar en la nostra senyera, encara que els seu orige en colors i forma vinga de l'ensenya real aragonesa pero mai catalana, la senyera, a diferencia de l'ensenya Aragonesa, SI REPRESENTA al poble valencià verdader senyor real del Regne de Valencia. Des d'aci volem reivindicar com a ensenya nacional valenciana, la que sempre ha representat a la nostra nacio en totes les seues formes històriques: la Real Senyera.
L'ensenya quatribarrada d'orige papal i adoptada com peno real pels reis d'Arago mai podra representar a la nacio valenciana o al seu antic regne per que assoles representa als reis d'Arago i estos la van fer ficar en els barcos majoritariament de mariners catalans que solcaven i conquistaren el Mediterraneu baix la corona d'Arago , pero perque els barcos eren del rei i va ser adoptada per la marina aragonesa i rescatada segles despres pels catalans com a bandera nacional. I mentrimentres ¿que passava en els valencians? Als valencians mos van donar una senyera real coronada i en franja blava, la veritat es que mos la van guanyar pero eixa, es atra historia.