VISITAS

sábado, 28 de marzo de 2009

Edetans

Corria ya el 237.AC i lo que coneixem hui com Espanya ya tenia la mateixa diversitat de nacionalitats i de pobles que vivien en ella tal com hui en dia , en recorda a la actual situacio autonomica inclus al problema actual valencià i el seu nacionalisme.
Per aquell temps el nostre poble, els nostres antepassats ,millor dit ,ya tenien una cultura i una llengua, eren els edetans, un poble com el nostre, ric i que sabia traure-li profit ad esta terra que mos a mantingut generacio darrere generacio .Tenien de tot: pau, agricultura, peixca , comerç ciutats important al estil de les "polis" gregues i potser cada una en el seu autogovern: una nacio lliure dins de les nacions iberes, per que eren ibers.

Pero pareix que este poble hui en dia com fa 2000 anys ,estiga maldit per l'enveja dels atres, i es que esta terra enamora i porta als codiciosos, van arribar els cartaginesos, pero este poble es dur de pelar i van plantar-li cara, com hui en dia un reduit nucleu de resistencia planta cara al invasor politic i llingüistic.

En eixa epoca Edetania era el primer regne (si , es de veres) iber de la costa llevantina, ( bo aço es normal, sempre hem segut el cap i hui en dia tambe), pero clar despres de la derrota cartaginesa en la primera guerra punica no entrava en les plans de Almilcar tindre una nacio com esta, sense el control de la seua autoritat, ya que volia utilisar la peninsula per a iniciar atra guerra en Roma.
Be mes de lo mateix: som destorp ara i fa 2000 anys la historia sempre es repetix.
Quan els edetans se donaren conte del perill, van demanar ajuda a els romans (tot igual que hui) ¿i que van fer estos? puix lo que sempre han fet en mosatros els valencians, per no saber defendre lo nostre, que si si, que si no, que si aço, que si lo atre, mos van utilisar com moneda, com excusa, com un objecte per als interessos d'uns atres (ostia com me sona tot aço).Be, van enviar els romans a un tal Cayo Papirio Maso a entrevistar-se en Almilcar pero pareix ser que este li va llavar el cap,dient que estaven alli de turisme, i el romà se ho va creure o ya tenia la excusa per iniciar atra guerra, bo la qüestio es que en mig estaven els edetans ,i les seues ciutats i una de estes passarà ya a l'historia com passarém mosatros hui en dia si no espavilem.

I turisme guerrer van fer el cartaginesos a base de colps, van anar conquistant el nostre regne iber edeta ,mentres els demes miraven cap atre lloc,(mes de lo mateix). L'eixercit Edeta es va prestar pronte pe a la defensa del seu territori, cultura i ciutats; la nacio edetana va plantar li cara al gran general Almilcar i al seu poderos eixercit i a la vora del riu xuquer inflingiren una severa derrota al gran general, el qual va perdre la vida ofegat en el riu Xuquer..Aci els Edetans van guanyar una batalla ( com nosatros en la de Valencia) pero va ser el principi de la fi. Esta alegria per la victoria va durar poc de temps perque el gran Anibal es feu carrec del eixercit cartagines i des de el principi va ficar orde i cordura; va pactar en tribus iberes, va aïllar als edetans i es va preparar per a aniquilar-los(atra volta me sona la historia)Pero pronte van trovar lo que no esperaven: un poble refugiat en una immensa ciutat, rodejada de muralles, un poble dispost a defendre lo seu i als seus, un poble dispost per a la lluita final, un poble, una nacio sancera refugiada en Arse (Saguntum)


Huit mesos va necessitar el eixercit cartagines per a derrotar als edetans , huit mesos van esperar l'auxili el poble ,la nacio edetana, ningu va vindre ,com hui en dia ningu vindra a ajudar-nos. Els edetans van fondre el seu or en bronze, perque no hi hague boti, li van botar foc a la ciutat i van eixir en una ultima carrega gloriosa i suïcida ,mentres les dones es tiraven de les muralles en lo que va ser el fi de una nacio valerosa ,pero que mai va morir per que encara esta viva dins de tots mosatros, i mos va deixar esta gesta per a que mosatros no caigam en el mateix erro de demanar ajuda a qui no es dels nostres..

Principi

Animats pel desig de vore algun dia de nou una nacio forta, valenta, identificada en el seu passat i el seu present, mamprenem aci un nou cami, en mig de mils de blogs en mil i un idiomes, en una llengua absolutament despreciada, arraconada i illegalisada, es dir, el valencià.
A través de l'ahir i del hui, a través de l'historia i de l'actualitat volem reflexionar sobre les coses que van passant en la nostra nacio valenciana, intentarem aclarir qüestions, o potser, embolicar-les mes, qui sap. Lo unic que nos mou es l'amor a la nostra terra, i les ganes per conseguir que tot allo que nos han furtat se nos siga tornat i tot eixe complex d'inferioritat que atenalla als valencians, acabe per sempre.