VISITAS

martes, 21 de abril de 2009

Vinatea sempre en el cor

Si els valencians i quan dic valencians, em referixc del Sénia al Segura, tinguerem que donar glories i ofrenes i els honors mes grans ,seria sense dubte a Francesc de Vinatea,pero mosatros els nacionalistes deuriem fer-lo el nostre eixemple de com se deu actuar davant l'adversitat que sofrix hui en dia la nostra nacio,el nostre poble.
Va ser alla per 1333 quan una vegada mes el nostre regne, la nostra terra i per tant la nostra nacio , va estar a punt de ser trencada una volta mes per els nostres governants i la seua ineficacia i alluntament del poble.(i es que l'historia se repetix).

Alfons II el Benigne ( de benigne tenia poc,mes be era el sinagües) s'havia casat en segones noces en Lleonor de Castella, germana d'Alfons XI el justicier( atre Charles Bronson ). Esta dona havia conseguit que el rei dominat pels seus encants femenins, entregara al seu fill l'infant Ferran les viles de Xativa, Sagunt, Borriana, Alzira,Morella, i Castello. Casi res. Tot manco comprar-li al chiquet un cavall o un castellet en la meseta.

Esta decisio entrava en el contrafur de lo regne i els habitants d'estes viles o siga el valencians,
el poble pla i ras va montar en colera (mentres els governants ni fu ni fa com sempre) i no volien permetre l'injusticia que seria debilitar les corts.
Al poble no li va quedar atra que anar on estava la seua defensa, al jurats del regne i entre ells van triar a Vinatea, cap i casal de Morella per a que els defenguera com a representant del Regne i del poble.

Pero Francesc de Vinatea no era com la colla de politics que tenim ara, es veritat que tampoc era politic pero si sabia qui era, i d'a on era i qui eren els seus i ho va demostrar i mai se podra dir millor en tot lo regne la famosa expressio valenciana que este cas es on millor se aplica”en dos collons”.
En dos collons es va plantar est home davant del rei i la reina, abans havia reunit a les forces de la ciutat( tal volta la Real Senyera i tot estava ya preperada per el combat) i mes o manco els havia dit que si no eixien ell i els seus companyers jurats , podien entrar i tallar-li el coll a tota la colla que hi havia dins. (una cosa pareguda deuriem fer hui en dia, home pero en mes tacte) est home es va plantar davant el rei i la reina i va expondre els seus raonaments arriscant la seua vida li va demanar als reis que respectara els furs i tan apassionada va ser la seua exposicio que el mateixos reis van claudicar i li van otorgar lo que justament demanava, el representant del poble i lo regne.

“senyor tots saben que la corona obliga a qui la porta a respectar la llei i a fer que se respecte.
I es de llei que aquells pobles que son lliures, reals, no poden mai donar-se a senyorius.
Aixo es un contrafur,Senyor , lo regne se opon a les vostres pretensions reals”

Que deprenguen alguns politics que hem tengut i tenim. No es facil anar i fer lo que lo que vol el poble i lo que per dret li correspon, pero mes dificil encara es conseguir-ho. La seua valentia, honradea, tenacitat i fermea en les seues conviccions, aixina com el seu honor de servir a la seua patria, va fer que l'integritat territorial de lo regne no es trencara, eixa herencia que mos va deixar Francesc es la que hui en dia hem de mantindre mosatros, l'ultima resistencia que queda en la nacio valenciana, Francesc de Vinatea es mereix el nostre reconeiximent i l'honor de tindre el seu nom, en una plaça del centre del cap i casal del regne i els nous politics valencians que estan formant-se no oblidar-se mai de la gesta de este gran valencià.

lunes, 6 de abril de 2009

La Fira de Borriana

El passat dumenge 29 de març, vaig agarrar a la familia i al meu cunyat, est ultim per fer un experiment, (tranquils encara esta viu) i mos van anar a la fira de Borriana organisada per ARV
on participaven diverses organisacions , entitats i partits valencianistes, de cami me va vindre a la memoria quan era mes chicotet i mon pare me portava a la fira de Xativa, aixo si era una fira al manco la que yo vaig coneixer, bo alguns voldran saber quin es l'experiment que vullc fer en el meu cunyat i en la fira de trobem-mos de Borriana, tractare de explicar-ho: el meu cunyat no esta clavat en el tema del valencianisme, es mes, ell es una persona normal, com els millers de valencians de hui en dia poc sap de lo nostre es el tipic votant del PP que no sap parlar valencià , sap lo que es la senyera i dos coses mes. Yo volia vore la seua reaccio en la fira, com mon pare mirava la meua en la fira de Xativa, quan yo mirava les atraccions en les seues llumenetes de colors, i els llocs de coto dolç, les tomboles, i les parades de tramussos i fruts secs, era un no parar de un lloc a un atre, mentres mon pare que sap un poc de tot, m'anava contant l'historia de la fira.
Fon Jaume I el rei "aragonesValencià" (jejeje) el que en l'any 1250 otorgà en la ciutat "valenciàparlant" de Lleida(jejeje) el privilegi de celebrar una fira, clar, llavors no era com ara, mes be seria una fira ganadera,de productes agricoles i artesana .
¿Que trobaria yo en Borriana? Home per dir la veritat ya sabia que com la fira de Xativa no seria, pero ¿causaria en mi la mateixa ilusio que me causava la de xativa?¿ i en el meu cunyat tipic valencià meninfot?.
La fira de Xativa anà evolucionant en el temps i cada segle s'han incorporat novetats encara que la seua essencia no s'ha perdut mai; abans es venien cavalls per a treballar al camp i ara se venen cavalls per a montar , en els anys 50,60,70 se feen verbenes i charlotades i els famosos bombers toreros actuaven en la plaça de bous , tambe se fan corregudes de bous en espases de primera fila. Bo, una fira digna de la nostra nacio i que no hi ha excusa per a no visitar.
Per fi arrivem a Borriana , aparquem el coche i busquem la fira valencianista , mentres li vaig contant al meu cunyat lo que vorem alli i qui organisa la fira i tal, bo, per una li entrava i per atra l'eixia (no cal tindre cunyats aixina). Al remat, en una plaça troben la fira i les seues casetes, hi havia gent, aixo me va fer ilusio, mos acostarem a les casetes i estava la PJV, VALENCIA MILENARIA, ENKARA, JOVENTUS DE UV, UV, CARDONA VIVES, ATENEU BORRIANENC, el ROGLE CONSTANTI LLOMBART etc., tambe hi havien parades de productes valencians, dolçaines i tabalets...¿ i el meu cunyat? Puix mira com si estiguera el tio en el carrer Colon de Valencia , mirant botigues, yo vaig comprar uns llibres, unes senyeres, una real i atra nacionalista , li la vaig ensenyar al meu cunyat
i no va dir res. Experiment resolt. Ell sap que yo soc valencianiste i eixa estrela no el va confondre (si este la du pensà ell) te que ser una cosa normal res catalanista. L' ilusio s'apoderà de mi, vaig saludar al que coneixia vaig vore la seua ilusio per dur a bon port este proyecte que esperem que algun dia tinga l'exit i la solera que te la fira de Xativa.
En quant al meu cunyat ya lo unic que li preocupava era dinar i l'hora que era, el vaig mirar un poc trist com dient” el valencians som massa meninfots” i va mampendre el cami cap a casa.
Anava yo cavilant en els meus pensaments i passant baix el castell de Sagunt quant el meu cunyat, m'amollà en plena cara:
-Tendríais que hacer más ferias de éstas, si no los catalanistas se os van a comer.
¡me cague en els collons d'un gat pelat! Ara si tenia atra volta eixa ilusio de nano de la fira de Xativa.