Lo que mos sobra.

Escomence a pensar que l'actual situació econòmica i política en Espanya no te solucio possible.La classe mija i burguesa pot anar preparant-se per que van a passar-la per la turmix fins que solten l'últim gallet, per que son ells els que van a pagar, si poden, el forat monetari que hi ha en Espanya.
Tot açò passa perque els polítics, no tenen lo que hi ha que tindre per a solucionar-ho o tenen por de carregar contra aquells mes poderosos i que tenen la solució si volen.Perque sigam sincers, si yo tinc billets i venen a fer-me la vida difícil, agarre els billets i me'n vaig a un atre país. O tenen por a que se faça açò o els tenen pillats per ahí on ya saben vostés.
Aixina que este país on estem tots emborregats políticament estarà en crisis prou de temps i els canvis seran a pijor de moment.
Els valencians podem donar-li una volta ad esta situació, en atres llocs la gent ya haguera fet una revolució, i tots estos pitecàntrops polítics estarien en la presó o picant pedra de sol a sol, pero açi no se farà res d'això. La solució es tornar-li al poble valencia l'ilusió per treballar, l'ilusió de poder viure i tindre una oportunitat, fer de Valéncia el millor lloc del mon, la millor terra d'Europa, no mos falta clima, ni mar , ni sol ni industria, ni festes, ni cultura, ni empreses de primer orde ni gent ni arts ni res de res; ho tenim tot per a triumfar, per a ser el millor poble en la millor terra del mon, lo únic que mos sobra son els actuals polítics i el seu sistema florit de des de els mateixos arrels sindicals i financers, per la seua falta d'ànim ,espirit, i orgull de ser valencians i defendre i administrar este poble i esta terra com es mereix la seua gent, la millor del mon.

Convencio Valencianista V2012

L’indignacio de la societat valenciana, la situacio economica i cultural i l’us del valencianisme per a nodrir interessos personals son alguns dels factors que han dut a un grup de persones a organisar una convencio valencianista que tindra lloc en la proxima primavera d’estiu.

El passat dimarts, 29 de novembre, es va presentar en La Llar d’Alfafar esta convencio baix el nom de Valencianisme 2012. En un salo d’actes abarrotat, J. Sancho i Albert Clemente van expondre els motius de l’organisacio de l’encontre i els objectius a aconseguir.


La convencio es un intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana

Els ponents varen subrallar el caracter individual a l’hora de participar, i la necessitat d’arribar ad esta participacio despres d’haver assumit i firmat una Declaracio Personal d’Intencions que, d’alguna manera, situa als qui desigen participar dins d’un marc d’estricta valencianitat

Els promotors desigen que este cami, iniciat en Alfafar, es convertixca en un pelegrinar per les terres del Regne i explicar a distints grups est intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana, que es lo que en definitiva preten la convencio.

http://www.fullvolant.com/

Esta convenció es el resultat d'una iniciativa privada de valencianistes de a peu, que ha rebut després de mesos de consultes i entrevistes el vist i plau de diversos sectors del valencianisme cultural, els quals han mostrat la seua colaboració desinteressada en portar esta iniciativa a tot el valencianisme.

¿ 9 d'octubre o carnestoltes?

S'acosta ya el dia dels valencians, de tots. Evidentment es un dia especial per aquells que assoles se senten valencians pels quatre costats per dir-ho d'atra forma. Pero em sembla que enguany sorgirà la polemica de sempre, que si yo vaig primer, que si estos no deuen d'estar i si aquells estan de mes. Yo fa anys que no vaig, ho veig per la televisio i punt. Pero enguany si volia anar per portar al meu fill per primera volta, no obstant m'ho estic pensant. Perque la provesso civica pareix mes una desfilada de carnestoltes politica que una provesso civica, al manco lo que vaig poder vore per la TV i lo que me van contar de l'any passat. Partits polítics al meu entendre aliens ad este dia que el trien per fer-se propaganda a l'igual que entitats culturals en una distorsio clara de consciencia valencianista tambe trien el dia per a fer soroll, el resultat es patetic. A mi com a valencià no m'agrada gens i com a nacionaliste ya ni vos conte.

La meua opinio es que eixe dia s'ha d'anar junts sense pancartes, sense banderes que no siguen valencianistes, sense logos de partits politics, s'ha d'anar a mostrar respecte de ser valencià i res mes. Perque tot lo que no siga mostrar respecte a ser valencià eixe dia, un a l'any, per l'amor de Deu, es insultar als valencians, als que hem naixcut o vivim aci i nos sentim valencians.

Fins que no arribe el dia que tots els valencians acodixquen eixe dia sense etiquetes identificaves aço continuarà sent un carnestoltes ridicul que alguns aprofiten per interes particular i politic. Yo no vullc que el meu fill de quatre anys s'emporte un image falsa de lo que es el dia nacional valencià, on ningu ha de ser mes que atres i on tot valencià que aixina se senta te dret a participar com a tal.

Fins que no arribe eixe dia on tots vagen en provesso units com a valencians, parlar d'unions no te sentit. No acceptar la nostra diversitat com a poble, es anar sempre en contra de l'unio valencianista.

Fausti Barberà

Fausti Barberà i Martí (Alaquas, l'Horta, 19 de decembre de 1850 - Valencia, 5 de giner de 1924) fon un mege, erudit i politic valencià. Estudià i eixerci la medicina en l'Universitat de Valencia on destaca el seu treball durant l'epidemia de colera del 1885. El 1891 organisà el primer Congrés Medic Regional de Valencia i viajà per diversos països d'Europa fent estudis pedagogics en favor de les persones sordes. Publicà obres sobre otorrinolaringologia i dirigi el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de Ciencias Médicas.

Va escriure numerosos treballs d'investigacio sobre l'historia de la medicina valenciana en lo Regne de Valencia, va tindre una amistat en Antoni Alcover autor del diccionari Alcover en el qual treballà aixina com tambe edità treballs antics de medicina. En 1907 va ser el president de la societat valencianista Valencia Nova i convocà l'Assamblea Regionalista Valenciana, això va ser en el centenari de la batalla d'Almansa.

Com autor del discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902 i publicat el 1910, es considerat el pare del valencianisme modern , definix a Espanya com un estat pluranacional donant pas a lo que seria ya les bases socials del nacionalisme valencià. A l'igual que Francesc de Vinatea i d'una forma pareguda pero en una diferencia de segles, quan en 1914 les corts espanyoles proponen la creacio d'una mancomunitat Llevantina o se incloïa Murcia i Albacete junt al Regne de Valencia va ser uns dels mes ferms opositors, possiblement esta lluita i defensa de lo valencià va ser un dels motius de firmar la declaracio valencianista de 1918.

Benvingut

He de demanar disculpes abans de tot per haver estat absent tant de temps, pero l'arribada al mon d'un nou valencià i ademes fill meu ha segut la causa d'esta absencia al blog.
Un nou valencià que arriba al mon despres d'unes eleccions on la opcio política valencianista a desaparegut i si no fiquem remei no tornara mai. No vaig a fer una valoracio de les eleccions ad estes altures perque ya se sap lo que n'hi ha. Lo que hem que fer es mirar al futur i oblidar-nos del passat, i el futur s'ha de construir en un proyecte nou i en noves implicacions de gent jove, nova i preparada, formada en el valencianisme cultural i social.
Yo pense que els nacionalistes valencians tenim que colaborar en este nou proyecte polític des de tots el llocs on som visibles, es mes, esta nova reconstruccio deu de ser liderada pel nacionalisme valencià, l'unic hui en dia en una estructura organisativa prou ferma per a fer de llavor del futur politic.
El nacionalisme valencià propon quatre pilars basics per ad este nou proyecte, estos pilars proposts en son dia per Robert son:

- Llengua valenciana propia dels valencians escrita segons les Normes d'El Puig que son les uniques fetes respectant l'autoctonia de la llengua valenciana.

- Cultura valenciana propia no compartida en cap atra nacio de l'Estat Espanyol.

- Territori valencià com a lloc delimitador de la nacio dels valencians i per tant unic referent politic que nos importa.

- Simbols valencians propis que nos diferencien d'unes atres nacions com la Real Senyera.

Aci es a on ha de menejar-se el valencianisme; tot aquell que no combregue en estes quatre opcions deuria mantindre's fora del moviment valencianiste politic.

Com deya abans els nacionalistes deurien donar soport a tot allo que combregue en estos quatre pilars basics del valencianisme i deurien fer-ho des del nostre propi partit politic nacionaliste, el qual deuria afegir-se a qualsevol atre partit nou, o reviscolat on totes les sensibilitats valencianistes feren força comuna.

Per supost que la pau llingüística i l'us d'una mateixa normativa ortogràfica, Normes del Puig, tambe ha de ser una dels principals punts d'acort entre el valencianistes aixina com el tema de l'accentuacio i qui ha de ser l'entitat oficial de la llengua valenciana ha de quedar solucionat d'una manera definitiva. En este sentit tots han de fer sacrificis i deixar de jugar a filolecs i acceptar lo que diguen els mestres que tenim, que ne son molts i molt bons.

Si tot es aixina i es fa en trellat tal volta d'aci uns anys els meus fills puguen votar un partit d'estricta obediencia valencianista.

Benvingut fill meu al mon i a Valencia, la teua terra.

Pensant en el futur

Tal volta la decisio d'UV de no presentar-se ad estes eleccions autonomiques, sense voler o tal volta volent ha segut o pot ser un encert per als nacionalistes valencians. ¿En quin sentit? es preguntaran alguns, en varios diria yo. Un pot ser que tot eixe cancer multipolitic que formava UV ix del seu cos per a anar a recalar en partits com UXV o CV que tenen massa presa politica per creixer i obtindre uns bons resultats; tal volta saben que es la seua ultima oportunitat d'agarrar el carro de la supervivencia politica. Aço si no està controlat pot ser la malaltia que els contagie i acabe en ells com li va passar a UV. L'indefinicio i la multiculturalitat politica al final causa families i capelletes dins dels cos, en este cas un cos debil i chicotet.
Les ventages per als nacionalistes valencians son moltes: la primera la possibilitat de tornar a escomençar de CERO sabent en qui se pot confiar politicament i en qui no, qui està dispost a esperar anys per a traure un resultat, i qui no ha pogut esperar a agarrar una cadira siga per un valencianisme d'ultradreta o per un valencianisme que aposta per la catalanitat llingüística.
Ara quedem totalment LLIURES per a fer o triar o potenciar una opcio politica valenciana per a valencians i que parlen valencià, una opcio netament nacionalista en una Senyera Real i en un manifest escrit en NdP, on la llengua valenciana tinga els mateixos drets i la mateixa categoria que la llengua castellana.
Tot acaba i tot te un principi. Ara es el moment de l'accio per part dels nacionalistes valencians, una forma nacional de fer politica s'obri davant de tots mosatros, una oportunitat valenciana.

Ara mes que mai per fi som lliures, lliures d'un passat politic i lliures per a construir un futur. Assoles fa falta que uns quants tinguen la paciencia i les ganes d'eixir d'una volta de la trinchera. Nos mereixem tindre una opcio polica encara que sigam quatre rates penades.
L'oportunitat de refundar el valencianisme politic lliure de pressions espanyolistes i catalanistes esta aci i ya ha aplegat el moment. Assoles depen esta volta de mosatros.

!VIXCA VALENCIA LLIURE PER SEMPRE¡

Coherencia

Aço sembla que no te final, el problema de la llengua valenciana es un culebro sense fi, ya no es una lluita entre catalanistes llingüistics i valencianistes, sino que tambe es una lluita entre les diverses faccions valencianistes, es a dir, ya cada u interpreta les NdP com considera oportu com si foren les profecies de Nostradamus.
Les NdP son unes regles ortografiques per a escriure en valencià, se pot estar mes o manco d'acort, pero lo normal es seguir-les i si se fa una critica, fer-la seguint la normativa i no utilisar paraules en desus. Perque una paraula aparega escrita fa 200anys d'una forma distinta a la d'ara no te per que ser mes correcta, si no en el castella encara escriuriem com fa 200anys tambe,"i entenderan vuestras mercedes que no es cosa singular dicha anomalia".
Si la RAE es la que vela pel castella, la RACV mediant la seccio de llengua i lliteratura es la que vela per la nostra llengua i per disciplina i coherencia deuriem seguir-la, cap castellà-parlant qüestiona a la RAE, pero els valencians sempre mos qüestionem a nosatros mateixos, no te sentit, yo soc partidari de fer critiques pero respectant la normativa encara que siga en contra de la mateixa normativa i sempre per millorar-la.
Ara si tots nosatros volem -i aci fare meues les paraules d'un amic meu-, que la llengua valenciana siga un subjecte internacional reconegut com a materia llingüística internacionalment i tinga un estandart oral i escrit propi que la reconega com a llengua independent dins de les llengües romaniques no hi ha mes collons, (aço ya es meu) que ser coherents en la normativa de la RACV o de les Normes d'El Puig que son la mateixa per si algu s'ha fet un embolic.
Aço es lo que n'hi ha, punt i pilota, i el que vullga ser un analfabet llingüistic ortografic està en el seu dret pero per favor que no diga que es valencianiste.