Un poquet de llum.

En les Normes de l’Acadèmia de Cultura Valenciana originàries, de 1979, les regles d’accentuació gràfica que s’establien eren bàsicament: 

- accentuar totes les paraules esdrúixoles, 

- no accentuar cap paraula plana,

- accentuar totes les paraules agudes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt.

- i alguns accents diacrítics.

Aixina aparegué en la primera edició de l’Ortografia de la Llengua Valenciana (1979), i en la segona edició, revisada i ampliada, de 1981, que s’edità coincidint en l’acte popular de recolzament a les normes de l’Acadèmia de Cultura Valenciana que es celebrà el 7 de març de 1981 en El Puig. (està penjada en la web de l’Aellva)

Per tant, les Normes d’El Puig “originals” són les mateixes normes de l’Acadèmia de 1979, que seguien encara el primitiu sistema d’accentuació descrit, el qual, com és conegut, presentava una abundància notable d’accents gràfics.

Pot llegir-se en el número 33 de la revista Murta (una històrica revista valencianista, que seguia les Normes de l’Acadèmia), de març de 1981, un extens artícul que fa referència a l’acte multitudinari celebrat en El Puig el mes anterior. S’observa que tots els texts, com no podia ser d’una atra manera, seguien el sistema d’accentuació vigent en aquell moment, que és, llògicament, el que es recolzà en l’acte multitudinari d’El Puig.

Les diverses obres llingüístiques redactades en aquell moment, com la Gramàtica de la llengua valenciana de Fontelles, Lanuza i Garcia, o els Diccionaris del Grup d’Acció Valencianista, estaven redactades també en les Normes d’El Puig “originals”, “en accents”.

No obstant, el sistema d’accentuació gràfica triat estava sent molt atacat pel catalanisme llingüístic (com en general, totes les Normes d’El Puig en conjunt), i més d’un any més tart, cap a juny de 1982, la consellera d’Educació, Amparo Cabanes, convocà a una reunió en la pròpia Conselleria a alguns representants de diverses entitats i institucions valencianes (entre elles, crida l’atenció que no estiguera present el GAV, la Cardona Vives, el Grup Cultural Ilicità o El Piló, entre unes atres).

És en dita reunió a on se pren la decisió de reformar totalment el sistema d’accentuació gràfica de les Normes d’El Puig, que a partir d’eixe moment queda reduït a l’us de l’accent diacrític. També hi hagué algun atre canvi menor en el sistema d’apostrofament.

Com estes modificacions foren assumides a continuació per la Secció de Llengua de la ACV, el conjunt del moviment valencianiste acatà la decisió, en ares del consens llingüístic; si be consta que figures importants que assistiren a la reunió, com Mossén Josep Alminyana o Mossén Lluís Alcón, no eren partidàries de modificar el sistema d’accentuació.

Curiosament, la revista Murta no informà en esta ocasió del canvi normatiu fins al mes de setembre de 1982, en el seu número 49, i per solicitut dels llectors, que havien observat estranyats el canvi en l’us de l’accentuació gràfica en el número 48 (juliol-agost de 1982), coincidint en la publicació del text definitiu de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, sense que cap avís explicara el perqué del canvi.

Este nou sistema d’accentuació diferent del recolzat popularment en 1981 en El Puig, tornaria a modificar-se per decisió de la RACV en 2003, en acabant de mesos de debat i discussió en el sí de la Secció de Llengua; decidint-se finalment la recuperació de l’accentuació gràfica completa pero en un sistema diferent al de 1979.

Se justificava la decisió en motius diversos, com la necessitat de que l’accentuació facilitara la llectura correcta (en quant a sílaba tònica i obertura de les vocals) de les paraules, independentment de que siguen d’us corrent o no; aixina com l’aprenentage de l’idioma per part dels no valenciaparlants; o també, marcar adequadament la diferenciació d’obertura vocàlica entre el valencià i el català, com per eixemple en el mateix topònim de Valéncia.

No obstant, en esta ocasió, al contrari de lo que succeí en 1982, un sector del valencianisme idiomàtic se negà a acatar la decisió, i continuà usant el sistema d’accentuació decidit en la reunió de 1982 en la Conselleria d’Educació.

Pd:Açò evidentment no es meu, forma part d'un intercanvi d'opinions entre yo i atra persona afí a la RACV.