VISITAS

lunes, 29 de agosto de 2011

Fausti Barberà

Fausti Barberà i Martí (Alaquas, l'Horta, 19 de decembre de 1850 - Valencia, 5 de giner de 1924) fon un mege, erudit i politic valencià. Estudià i eixerci la medicina en l'Universitat de Valencia on destaca el seu treball durant l'epidemia de colera del 1885. El 1891 organisà el primer Congrés Medic Regional de Valencia i viajà per diversos països d'Europa fent estudis pedagogics en favor de les persones sordes. Publicà obres sobre otorrinolaringologia i dirigi el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de Ciencias Médicas.


Va escriure numerosos treballs d'investigacio sobre l'historia de la medicina valenciana en lo Regne de Valencia, va tindre una amistat en Antoni Alcover autor del diccionari Alcover en el qual treballà aixina com tambe edità treballs antics de medicina. En 1907 va ser el president de la societat valencianista Valencia Nova i convocà l'Assamblea Regionalista Valenciana, això va ser en el centenari de la batalla d'Almansa.

Com autor del discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902 i publicat el 1910, es considerat el pare del valencianisme modern , definix a Espanya com un estat pluranacional donant pas a lo que seria ya les bases socials del nacionalisme valencià. A l'igual que Francesc de Vinatea i d'una forma pareguda pero en una diferencia de segles, quan en 1914 les corts espanyoles proponen la creacio d'una mancomunitat Llevantina o se incloïa Murcia i Albacete junt al Regne de Valencia va ser uns dels mes ferms opositors, possiblement esta lluita i defensa de lo valencià va ser un dels motius de firmar la declaracio valencianista de 1918.