VISITAS

miércoles, 27 de mayo de 2009

Eleccions a Europa


D'aci poc se celebren unes eleccions per al Parlament Europeu. Be, yo no vaig a demanar el vot per a ningun partit, pero si vullc fer unes reflexions. Alguns pensen que estes eleccions no son importants per a lo regne, la nostra nacio ,que en Europa no mos fan cas... i manco mos faran si no estem o mos fem de notar politicament. Aço de que no te importancia baix el meu punt de vista es un error, imagineu-vos que en les corts espanyoles no haguera cap valencià ,ya no dic partits politics, sino valencians, o que fa segles en les corts aragoneses no haguera estat cap representat de lo regne, o cap valencià haguera segut conseller o cap de alguns dels reis que hem tengut, etc. ¿no es important? yo crec que si es important.
Si, es de veres que es molt dificil conseguir una representacio, encara que se hagueren unit tots els partits valencianistes. L'automarginacio i el sectarisme no es bo per als valencians i la nostra causa i lluita i el quedar-se en casa i no anar a votar o fer-ho en blanc, nul o abstencio tambe es un error, yo crec que se deu de votar. Mes val que hi haja un valencià del partit que siga a que no hi haja cap.
Yo soc nacionaliste, sempre he votat partits valencianistes , quan s'han presentat si s'ha presentat un puix ad eixe, i si s'han presentat tres al que mes m'ha convençut i si no s'ha presentat cap, puix a la persona mes valencianista dels partits que s'han presentat, encara sent espanyols.
En estes eleccions per desgracia assoles es presenta un partit netament valencià en gent nova, un partit que tingue dirigents que van cometre errors, si senyors la van cagar. Pero que voleu que vos diga, yo soc valencià per damunt de tot i a mi me tira lo valencià com un dimoni dins de mi i yo mai deixare a un valencianiste sense el meu recolzament, encara que molts pensen que siga una causa perduda per a mi mai ho sera.

¡Vixca Valencia , Vixca Lo Regne.!

miércoles, 20 de mayo de 2009

L'orgull



Hem segut sempre els valencians un poble molt orgullos de les nostres coses, orgullos de la Senyera, orgullos del regne, de la llengua, de les nostres ciutats, agricultura, industria etc. Mos ha agradat molt presumir davant del restant de pobles espanyols, ¿ o no es aixina ? “mira que plages tenim” “que si les falles, les fogueres, la Magdalena etc. Si les atres comunitats “historiques” tingueren lo que tenim mosatros en quant a historia i cultura no vullc ni pensar la matraca que donarien, a totes hores els seus politics estarien reivindicant deutes historiques per les seues nacions, paisos o regions, te igual.
Pero ¿ i si hagueren tingut un cos militar, un eixercit com el ballesters de Sant Jordi o mes conegut com el centenar de la ploma?¿vos imagineu als vascs o catalans lo que dirien?, segur que vos quedeu curts
El centenar era una milicia urbana encarregada de protegir i dur a la senyera al combat quant el eixercit valencià compost per milicies acodia a defendre lo regne o al seu rei. El origens possiblement siguen de temps de Jaume I, pero un document trobat per Francisco Sevillano Colom, demostra que la data de la creacio de La Companyia va ser el 3 de juny de 1365. Un dia que deuriem de celebrar de alguna forma tots mosatros ¿i per que? Be tingam en conte que la companyia estava formada per homens del regne, gents de oficis com barbers, fusters, obrers etc., aço diu molt d'estos homens; el mateix poble era l'encarregat de defendre lo seu, el poble era el garant de la seua llibertat i independencia (igual que hui en dia que cada u va a la seua i aixina mos va).

Com es possible que estos homens hui en dia siguen uns desconeguts per a la majoria del poble valencià, tindrien que retornar com un cos modern ,de seguritat de lo regne, tipo policia o paregut o inclus com a guardia d'honor per a les cerimonies , festes o dies importants del regne.
Mare meua el profit que li traurien alguns imperialistes i pseudonacionalistes en txapela que yo me se.
I mosatros ahi tenim al Centenar tot ple de pols i sense traure-li profit a una herencia unica.
Ricart Cor de Lleo( casi res es este) va ser el primer en fundar una companyia de ballesters , en l'epoca que va naixer el modern Regne de Valencia quan es va crear el Centenar, la ballesta era l'arma del Centenar encara que van modernisar-se en el temps i mes quant arrivà la polvora.
Hi han documents que narren la participacio del Centenar i la seu senyera o rat penat, per la cimera que duya esta, en diverses incursions i batalles inclus alguna naval, ¿i no podriem retornar mosatros a resucitar l'historia i la memoria d'estos ciutadans valencians?, homens normals i orgullosos, com hui en dia som mosatros tambe, podriem escomençar per celebrar el dia de la seua fundacio, fent-los un chicotet homenage.

Crec que els valencianistes no li hem donat prou importancia al Centenar de la Ploma i lo que pot supondre hui en dia el seu reconeiximent public, crec que es un signe d'identitat valenciana tan important com la nostra senyera , de fet eren els guardians d'esta. I com tantes coses que se van pedre en 1707 i no hem segut capaços de recuperar o tornar-li'ls els seu esplendor per un complex front al castellanisme i una lluita constant contra el catalanisme, deuriem parar i escomençar per tornar a recuperar tot lo nostre, inclus aquells pobles castellanisats per poder tornar a fer lo que tant mos agrada als valencians que es presumir de lo nostre i mostrar-ho en orgull , i deixar-se el complexos de costat tant castellanistes com catalanistes, que no hi ha millor victoria i millor defensa de lo nostre que mostrar a tots en orgull i que ningu puga tornar a tombar totes les nostres entitats i simbols que mos fan un poble autenticament diferent del restant de pobles de Espanya ¿o que penseu que farien hui en dia el Centenar de la ploma sino eixir en lo rat penat al vent en el cap i justicia de lo criminal al front, mostrant a tots el pobles d'Espanya l'orgull dels valencians?.
Recuperem pronte la nostra identitat perduda i que el centenar de la ploma resucite en tots mosatros per a que mos pugam sentir orgullosos de ser valencians del Senia al Segura.

domingo, 3 de mayo de 2009

La Batalla d'Almansa i l'unitat llingüistica


Voldriem fer una serie d'observacions, tant a castellanistes com a catalanistes sobre el fets i les consqüencies de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.De totes les conseqüencies que va patir lo regne per la perdua de la batalla i la guerra potser la mes greu per als valencians i la nostra nacio, va ser la perdua de l'oficialitat de la llengua valenciana en cartes i documents oficials, sent substituida pel castella.
Molts diran que el valencià no se va prohibir i es va continuar parlant en normalitat, aço es cert pero l'estocada va ser de mort i hui en dia en ple segle XXI sofrim encara les conseqüencies. Al no continuar desenrollant-se de forma escrita, pergue la seua oficialitat en documents el valencià es va quedar ancorat en la seua ortografia mentres la parla evolucionava normalment a traves dels anys; aço va privar d'una evolucio ortografica al valencià que en el temps mos haguera portat a unes normes ortografiques propies molt abans de que estes que tenim hui en dia es varen propondre. L'oficialitat haguera fet que el valencià haguera continuat desenrollant-se de forma normal junt al castella, i ara no tindriem als pancatalanistes en el seu rollo de l' unitat de la llengua i la seua normalisacio.

Hui una nova Almansa s'acosta al valencià, la famosa unitat llingüistica acompanyada de la seua amiga la "normalització", que consentix en anormalisar el valencià per conseguir l'unitat en el catala.
Estos pancatalanistes volen destruir el valencià; que desaparega de les institucions oficials com van fer en 1707 susbtituint-lo per un hibrit de l'AVLL i baix la supervisio de l' INSTITUT DE ESTUDIS CATALANS. No te que servir de res, la llengua valenciana no morira mai,
hui en dia no es com en 1707 que la gent era analfabeta i no sabia escriure ni llegir, ni tenien internet. Hui uns pocs, si som molts millor podriem mantindre en sus a tota l'unitat llingüistica, Com? puix utilisant-la pero sobre tot escrivint-la deixant rastre d'ella per tots els llocs en lo carrer, en el treball, en les escoles, pero sobre tot en internet, en forums, blogs, comentaris, etc.
Podem guanyar esta segona Almansa i mos assistix la rao de la nostra causa, la de les causes justes i de la llibertat dels pobles.
Ninguna llengua ha necessitat mai d'una unitat llingüistica i normativa per a enaltir la seua lliteratura i el valencià la te i en abundancia. Les llengües resultants d'unificacions normatives son artificioses i van contranatura i la filologia com a ciencia del llenguage no pot dedicar-se a fabricar llengües artificials, sino a l'estudi de les llengües normals i naturals. No vas a dedicar-te a estudiar una cosa que tu mateixa acabes de crear, aço seria dels genero idiota.
Aniquilar el valencià desposeint-lo de les seues peculiaritats es aniquilar el nostre poble i la nostra nacio i borrar de l'historia del Regne de Valencia el seu segle de or, aço no podem permitir-ho ni colaborar inconscientment ningu de mosatros.
Darrere de l'unitat llingüistica hi ha tot un eixercit botifler i pancatalanista recolzat en milers de euros per l'Avll i l' IEC
LA GENERALITAT CATALANA i els espies del PP, tota una mancomunitat catalana disposta a bolcar tot el seu pes politic i els seu diners contra la nostra llengua i la nostra nacio.
¿I darrere de mosatros? no hi ha ningu, assoles tu i tu i aquell d'alla i est atre, pero som els suficients per guanyar esta batalla si usem be les nostres ferramentes.
Respecte a l'unitat de la llengua es diu que es una qüestio de nom, aixo ho diran els panques, per que mosatros diem que es una qüestio de identitat. Perque si el nom es lo de manco i no te importancia cridem-li pel nom de valencià ¿no?Ah pero ells no volen.¿ Per que tenim que consentir mosatros en dir-li catala? quan mosatros tenim 8 segles de llengua valenciana perfectament documentats i el primer segle d'or de les llengües romaniques junt a l'italia i abans que el mateix castella.¿tenim que canviar els valencians la nostra forma de parlar?¿ hem d'assesinar al valencia per a que un dialecte de laboratori inventat per un cubà aficionat a juntar lletres i jugar a filolec sobrevixca?. Pero es que ademes tenim que portar-nos per davant totes les varietats de catala com el tortosi i el lleidata i molts mes , vixca la cultura.

La llengua es un conjunt de paraules i formes de parlar d'una nacio o poble. Aço segons el diccionari de la llengua espanyola, si partim de que els valencians som un poble o nacio distinta de la catalana, aragonesa, o gallega tenim que el valencia es la nostra llengua. Perque es el nostre poble, mosatros el valencians els que creem i formen la nostra llengua a lo llarc dels anys i dels segles i no els filolecs o llingüistes i manco els politics sino els homens i les dones valencianes com tu i yo que la hem guardat protegit i conservat fins als nostres dies i aixina ha de ser per moltes Almanses que vinguen. No sigues foraster en la teua patria, depren l'historia i llengua de Valencia i no l'oblides.


"no podem pedre la memoria de que som valencians, perque el poble que oblida el seu passat acaba per perdre's ad ell mateixa"
NICOLAU PRIMITIU I VALENCIA.