Ha faltat Manolo Soler

La primera volta que vaig vore a Manolo, va ser en un sopar de valencianistes de la PJV. Mai podre oblidar-ho, sempre content, en el somriure en la boca, i parlant en tots i de tot lo que tenia a vore en la causa, i aquelles paraules de que "encara sigam dos, el valencians som un poble". Després vaig coincidir en ell mes voltes en la llar, junt a uns atres valencianistes en tertulies a on lo unic que yo podia fer era escoltar i dependre tan d'ell, mestre de mestres, com d'atres com Xavi, Voro, Joan C. etc. Vaig assistir a les seues classes de l'aula de pensament, a on vaig dependre aspectes nous de la vida, pero lo que sempre m'agradava de Manolo era lo senzill que ho fea tot , lo senzill que era ser valencianiste en ell, lo facil i lo clar que ho tenia tot, la seua visió del moviment valencianiste. Anima i cor per a molts de mosatros i eixemple a seguir com a persona i com a valencià, en un any que el vaig conéixer ha deixat dins de mi una admiració eterna i des d'aci vullc dir-li on vullga que estiga que anem a continuar la seua llavor en mes força que mai. El mes gran, Manolo Soler, mos ha deixat, pero un humil valencianiste no t'oblidarà mai. Hasta sempre mestre.