VISITAS

lunes, 14 de junio de 2010

L'hora del caçador


Es l'hora del caçador. Si el nou partit refundat dels valencians vol fer alguna cosa es el moment de la preparacio, d'assentar els pilars, les bases, escollir a la gent, formar-la i prepara-se per al futur, perque està clar que en els proxims 5 o 6 anys no se pot aspirar a una atra cosa que no siga la creacio i preparacio de la cacera, en que la peça no es atra que conseguir l'implantacio del nou proyecte en representants politics alla on se puga, alla on els valencians tinguen ganes de ser representats per gent de la seua terra.
Per aixo a partir d'ara deu ser la formacio i l'informacio del nou proyecte lo que te que dur-se avant en prioritat i oblidar-se d'atres que estan en una lluita diferent als problemes del nostre poble.

En una cosa anem per davant, açi no n'hi ha res que perdre per tot nosatres que no siga temps, i molt a guanyar, copiar el sistemes d'atres formacions nacionalistes no seria bo, ya que no podem oblidar que el valencià es peculiar en lo seu i res paregut als atres pobles i nacions peninsulars, sense deixar de costat la forta presencia de valencians castellàparlants que son lo mateix que els valenciàparlants.
Lo important es aprofitar estos anys que mos deixaran els dos grans per a fomentar la nova mentalitat politica valenciana, procurant aprofitar lo que atres han deixat ya arrelat en el poble. El PP no durarà tota la vida, i tenim que estar en l'escopeta carregada perque sempre hi haura un vot del valencianiste dispost a tornar a casa i la casa te que estar preparada per a oferir una llar als seus.

43 comentarios:

  1. Espero que aquesta nova formació tingui clar que el perill no ve del nord, sinó de ponent. Ací al nord prou feina tenim en sobreviure després del saqueix de la metrópoli

    ResponderEliminar
  2. Mentres la nacio catalana,i la llengua arribe fins al riu cenia i es quede ahi queta no hi hauran problemes.Lo mateix per als de ponent.

    ResponderEliminar
  3. Bily, no veus que això és un engany per fer perdre-us força? Saps els diners que han gastat des de la transició per inculcar aquestes teories neutralitzadores. De moment, mentre mireu cap amunt, qui us ha deixat sense poder financer està a ponent.

    Pel tema de l'idioma, a mi és difícil que em puguis convencer de res ja que la meva familia paterna es catalana, la materna valenciana amb cosins a Alcoi i Gandia i el meu cunyat d'Ontinyent. Clar que parlem el mateix, com certifica la mateixa Real Academia Española de la Lengua y la totalitat d'Universitats de tot el món.

    Altre cosa és que es pugui denominar també valencià, cap problema. Moltes llengues tenen més d'una denominació, per exemple: castellà/espanyol. En segles anteriorsera molt comú que cada territori denominés la llengua comuna amb el seu propi nom. El mateix Dante deia que escrivia en toscà; algú pot dir qye no escriu en italià?.

    Fes-te la idea del que passaria si algú hagués començat a subvencionar campanyes defensant que l'andalús és un idioma diferent del castellà i que escrivis "ozú" pq "Jesús" és una imposició de Madrid

    ResponderEliminar
  4. Ye billy ¿Aci tambe apleguen els pa'amb'tumakes? Que ben pagats deuen estar i que cervell mes rentat deuen de tindre per a creure que nos anem a creure les seues absurdes teories sense cap classe de fonament cientific.

    Este que hi ha per aci ademes es dels cutres, dels simples i borreguils que utilisen un argument tan pobre com el del andalus i el castella per a comparar el valencià i el catala.

    ¿Els casos del Valencià i de l’andalus son identics? Ahi va el joc de les 7 diferencies elaborat per Ferrer:

    1) La societat andalusa considera que l’andalus i l’espanyol son la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala son dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

    2) Parlant de lliteratura, Andalucia no ha tengut mai un Sigle d’Or. Valencia va tindre el primer Sigle d’Or de totes les llengües neollatines –el sigle XV-, sigles abans de que naixquera Catalunya. Es ben significatiu aixo.

    3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

    4) En Andalucia no hi ha textos seculars d’autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(...) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Mes claret aigua ¿no?

    5) En Andalucia sempre s’ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’actualitat -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del sigle XIX.

    6) Andalucia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia sigles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic mes que res perque els llocs geografics son els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que si?

    7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’andalus com idioma distint del castellà. Pero sí hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no son la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

    Res mes que afegir... El catalanisme no té trellat.

    ResponderEliminar
  5. KiKo, que me tens que contar a mi,part de la meua família tambe es catalana, yo mateixa he vixcut, en Ripoll,Masnou,L'escala,Barcelona on tenia de vei al molt honorable Tarradelles, conec tota Girona, he treballat en Tortosa, i en el delta del Ebre. He passat estius en Calella de Palafrugel i en Ampuria Brava.He intentat parlar valencia i al final per entendre-nos millor he acabat en el castella aixina que tambe ho tens dificil per convéncer a mi, Es lo que te quant un treballa de guia turístic, coneix mon cultures i llengües.Atra es que ton tio
    siga un Notari Catala.

    Respecte als que nos han deixat sense poder financer, no esperava atra cosa del PP ya que ells son els primers catalanistes i traïdors de la nostra nacio, de fet ya pactaren en Pujol, que ara pacten en Madrid no es nou, pero ya te ho dit per ad ells tambe tenim bascollades que repartir.

    Per a tot lo demes, el gran Jesus Valentin.

    ResponderEliminar
  6. Jesús, les meves "absurdes teories sense cap classe de fonament cientific" són exactament les que defensen des de la Real Academia Española de la Lengua, passant per totes les enciclopèdies prestigioses del món i seguint per totes les universitats del món i refrendades pel Tribunal Constitucional español. Pel demés, tots els teis arguments són polítics, no lingüístics.

    ResponderEliminar
  7. Billy, de les 17o paraules que consten en el teu escrit, 167 són les mateixes que faig servir jo.

    En la meva forma dialectal dic "meva" en comptes de "meua" i dic "així" i no "eixina". "Bascollades" no ho utilitzo, però si ho fan en altres llocs, com ara Mallorca o Menorca.

    Si fas un escrit de 170 paraules i 167 són les mateixes que fa servir un anglès de Londres, qui idioma diries que és.

    Per aclarir-te moltes coses et recomano el que diu l'Encicloèdia Britànica sobre les formes dialectals:

    descriu els dialectes de la llengua catalana, tot subratllant la seua gran unitat, en comparació amb altres llengües:

    “Dialectal and chronological differences within Catalan are very small: a 13th text of Raymond Lully is still generally understandable by modern speakers. There are two main dialect groups: occidental, which is subdivided into West Catalan (Ebro and Segre valleys) and Valencian; and oriental, which is subdivided into East Catalan, Balearic and Roussellonnais and which also includes the speech of Alghero, Sardinia, where Catalan was brought in the 14th century. These varieties present only minor differences (some details in pronunciation, conjugation and vocabulary)”


    Les diferències dialectals i cronològiques dins del català són molt xicotetes: un text del s. XIII de Ramon Llull és encara generalment comprensible pels parlants moderns. Hi han dos grups dialectals principals: occidental, el qual es subdivideix en català occidental (valls de l’Ebre i del Segre) i valencià; i oriental, el qual es subdivideix en català oriental, balear i rossellonès, i que també inclou la parla de l’Alguer (Sardenya), on el català fou dut al segle XIV. Aquestes varietats presenten sols diferències menors (alguns detalls en pronunciació, conjugació i vocabulari).

    ResponderEliminar
  8. També és molt interessant i divertit consultar el

    http://dcvb.iecat.net/

    Veuràs el significat de les paraules, el seu origen i la seva distribució en el territori

    ResponderEliminar
  9. Quico t'ha faltat afegir les universitats del sistema solar i els filolecs del País de Oz...

    El fet de considerar la llengua valenciana com a dialecte del catala es nomes per raons politiques que es remonten al naiximent del nacionalisme expansioniste catala de finals del XIX. Els catalans al careixer de lliterarura classica de qualitat necessiteu dels autors i obres valencianes per a dotar de prestigi a la vostra llengua. Pero tingau clar que per molts millons que invertiu en manipular i comprar voluntats, mai podreu canviar lo evident, i es que la llengua valenciana es una llengua independent des de que aixina ho decidiren els seus parlants.

    I vosatros, i els tribunals de justicia de l'Imperi podeu dir missa... perque no hi ha lleis ni tribunals de justicia que tinguen que dir-nos als valencians quína es la nostra llengua. Que esta ha segut, es i sera sempre valenciana.

    ResponderEliminar
  10. Quico:

    o primer que tenim mosatros clar es que el valencià es una llengua.¿en que mos basem?:En quatre termes llingüístics,Estandardisació,Autonomia,Historicitat, i Vitalitat .

    Es un fet que les normes del puig constituïxen una estandarizacio autònoma no subjecta ni subordinada a la normativa de cap atra varietat llingüística.Estes normes han facilitat el us del valencià en tot tipo de àmbits
    esta codificació valenciana ha segut utilisada,per us administratiu com el primer estatut de autonomia, redactat en estes normes,per el sistema públic de ensenyança, per els mijos de comunicació tan audiovisulas com escrits i en la xàrcia de internet i pagines uep, per a treballs científics i de investigació ,i en estudis filològics del valencià.
    I com a vehícul del coneiximent científic, en el àmbit de la medicina Frances Carle i Bayarri i com a vehícul de creació lliterària de incontables obres tant en prosa com en vers, ahí tens a Xavier Casp.

    L’acepatcio,queda clar que el poble accepta la seua llengua com a valenciana i que les normes estan presents en institucions com lo Rat Penat, AUMAR o el port autònom, o en els programes del palau de la musica. Durant molts anys han segut usades en els àmbits mes destacats de la societat valenciana, pero al mateix temps també son acepatades per una part de les classes populars.

    La codificació es un procés que esta viu en la llengua i la mostra son les innumerables llibres de ortografia valenciana que hi han, viu com la llengua que esta viva.

    Autonomia, en esta codificació la llengua valenciana es completament autònoma, com sempre ha segut i com deuria ser
    ya que li dona plena raó autòctona i autonomia.

    Historicitat, bo de aci hi ha poc que dir i molt que llegir, ahí tens tot el segle d’or, i que el valencià va ser la primera llengua romànica i la llengua culta en la península molt abans que el castellà.Lo que li dona prestigi social, parlar valencià era de cults.

    I després tenim la vitalitat ,el valencià a pesar de tot porta mes de 800 anys viu, passant de pares a fills i això en 25 anys de catalanisme en la escola no se ha pogut trencar ni es trencara mai, pero després parlaré de açò. El valencià es una llengua viva i en vitalitat parlada per dos millons de persones (el basc el parlen assoles mig milló i es una llengua).

    Puix tenim vitalitat, historicitat,autonomia i estandardisació. un territori definit i dos millons de parlants. (continua)

    ResponderEliminar
  11. Pero es que ara be lo bo de eixos dos millons.


    Per el estudi de la consciencia llingüística valenciana, ficarem la prova de les enquestes utilisades en la confecció del ALPI, ATLAS LINGUISTICO DE LA PENINSULA IBERICA.
    Un proyecte manpres en la primera mitat del segle XX per Tomas Navarro, per mig de enquestes fetes en diverses localitats de la península.Les senyes corresponents al domini llingüístic valencià se poden consultar en el portal CANADENC :linguistic Atlas of the Iberian peninsula i en la profitosa tesis de Garcia Perales.

    Per a la nació valenciana o Regne els in investigadors foren SANCHIS GUARNER,FRANCESC DE BORJA MOLL,RODRIGUEZ CASTELLANO I ESPINOSA.
    Les enquestes en els pobles valencians se feren en 1935 començant per Toris i Polinyà en agost, després se feren 24 mes, En 1948 Sanchis Guarner repetix la enquesta de Anna i Godelleta i en 1970 se fan les enquestes del valencià de Murcia, el Carche i la Torre de Rico.

    A banda de les preguntes per el coneiximent llingüístic, les enquestes contenien atre tipo de preguntes de naturalea
    sociollingüística, com la del nom de la llengua parlada en cada localitat, que es lo que mos interessa com a testimoni de consciencia llingüística.

    Les enquestes varen ser fetes en territori valencià ans de la guerra civil, aixina que no hi han ni blaveros ni res per el estil ni panques ni tesis pancatalanistes. Els 26 pobles enquestats que van des-de Cinctorres, Moncofa o Llanera fins Biar Campello o Guardamar a la pregunta de com se nomena la varietat llingüística que parlaven van contestar tots que VALENCIA I ademés Biar i Guardamar afegiren chapurrat i patiturrat.

    Açò ya resulta molt significatiu i mes encara que quant en la resta de dominis llingüístics peninsulars ningú va obtindre el 100% de afirmació en la seua llengua, com el cas valencia.El valencià parlant, no parla castelloni o alicanti o crivillenti o moixenti , parla valencia del Cenia al Segura, això si que es parlar la MATEIXA LLENGUA el valencià. Per lo tant la pertinència a una mateixa comunitat llingüística definida per un territori LA NOSTRA NACIO VALENCIANA, per part del seus parlants es indudable. O dit de atra manera les diverses varietats llingüístiques GEOLECTALS son agrupades baix la mateixa concepció de LLENGUA VALENCIANA.

    Açò no passa per eixample en les Balears, on la consciencia particular se impon sobre la comuna (els valencains tenim mes consciencia de poble) de tal manera que en Ciutadella parlen ciutadelli en Son Servera serveri, o en Pollensa pollensi, algo paregut passa en Portugal i en Catalunya o se recull la denominació CHIPELLA en conte de català.

    En segon lloc en el cas valencia destaca la absència de cap atra denominació corresponent a una atra llengua, la percepció del valencia com un tot tancat dona conte del REBUIG dels valencians a acceptar qualsevol estandart que considere alie no propi del valencia.O dit de atra manera explica per que els valencians CONCEBEN LA PRÒPIA LLENGUA COM UN ENT AUTÒNOM.

    ResponderEliminar
  12. Jesús, el problema és que t'agafes el tema com un problema d'orgull nacional i no és així. Cap austríac s'ofen per compartir llengua amb els alemanys i si l'anomenéssin austríac, cap problema, continuaria sent la mateixa llengua.

    Tampoc és que el valencià sigui un dialecte del català, sinó que és una de les variants dialectals; com poden ser les que parlen a Lleida, Girona o Mallorca. On és el problema?

    Saps què passa?, que la millor manera que han tingut els castellans d'afavorir l'assimilació de les terres de la Corona d'Aragó de parla no castellana ha estat intentant enfrontar-la i dividir-la, fer-la dèbil (només observa com esteu incomunicats cap el nord i tot són facilitats per anar a Madrid. El sabotatge a les comunicacions cal el nord, cap Europa, saps el mal que fa a l'economia valenciana...ja els hi va bé doncs que estigueu pendents del "peligro catalán" mentre us castellanitzen, us destrossen el país, us enfonsen les empreses i el camp i passeu a ser la "playa de Madrid" una provincia més de Castilla-la Mancha.

    Jo llegeixo autors valencians perquè m'encanten, no per que us els vulgui furtar. De la mateixa manera que jo sento meu, també, Ausiàs March; com també és teu el mallorqui Ramón Llull o els catalans Bernat Metge, JV Foix o Salvat-Papasseit. Mira si és fàcil el problema.

    I ja t'he dit anteriorment que dir-ne valencià és totalment normal. Per acabar, tu creus que totes les universitats del món i tots els filòlegs, durant segles, reneguen de la seua profesionalitat per haver estat comprats?, no veus que no pot ser?

    I una pregunta senzilla: per què les zones repoblades per aragonesos es parlava castellà i les repoblades per catalans valencià?

    ResponderEliminar
  13. Quico, si la llengua valenciana i el dialecte catala, venen del llati, romanç, com no vols que siguen paregudes.Te recorde que fins el segle passat el catala era un dialecte del occita .

    ResponderEliminar
  14. Documentalment ha segut demostrat que zones valenciaparlants de les més populoses del Regne de Valéncia foren repoblades majoritàriament per aragonesos i no per catalans (per eixemple, en Xàtiva un 60 % d'aragonesos per un 14% de catalans), que molts dels furs otorgats a poblacions valenciaparlants eren a llei aragonesa i no catalana, i que, ademés, l'immigració catalana cap al Regne de Valéncia fon molt reduïda a lo llarc de l'història.
    Gual Camarena (1947-48) prova la falta de relacio entre els furs otorgats i les llengües parlades en les poblacions del Regne a que s'otorgaven. L. Piles mostrà la nula immigració catalana en el s. XV per mig del "Llibres d'Aveïnaments". I, sobre tot, la demografia dels repobladors de Valencia-ciutat en el sigle XIII, actualisada per Ampar Cabanes, no deixava dubtes: llengua i repoblacio no guardaven relacio ninguna en la Valencia del sigle XIII.
    Hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d'una repoblado catala­na no es historicament demostra­ble. Es una opinio, no un coneiximent cientific.

    ResponderEliminar
  15. Billy, si vols dic que parlo valencià en comptes de català
    (això sí, les normes del Puig creades el 1979, a part de no ser reconegudes per la Generalitat valenciana, ni per cap autoritat ni estament lingüístic, no les puc utilitzar. Després de les darreres baralles entre els seus promotors encara no tenen clar si els accents existeixen, depen de l'any, la qual cosa fa que els que les fan servir escriuen tots diferent)

    ResponderEliminar
  16. Es que nosatros no tinguem perque acceptar una cosa que no es certa. I no podem sentir-nos representats pel catala perque no es la nostra llengua. Es una cosa molt senzilla d'entendre.

    Entre els valencians sempre ha existit consciencia de parlar una llengua propia, diferent i diferenciada de qualsevol atra. I ahi tens les enquestes de principi del segle passat a on a la pregunta de quína llengua parlaven, TOTS els valencians des del nort fins al sur, aseguraven parlar VALENCIÀ, cosa que en Catalunya per eixemple no passava, ya que els de Lleida dien parlar lleidatà, els de Tortosa tortosi, etc...

    Nomes des de l'intrusio del nacionalisme catala en terres valencianes hi ha gent que renuncia a la seua llengua i diu parlar "catala". Sou vosatros els causants de la ruptura de consciencia entre els valencians de parlar una llengua propia. Sou vosatros els responsables de crear conflicte en la llengua valenciana i favorir la desaparicio de la mateixa.

    I tornant a lo dels filolecs i les universitats... ES COMPLETAMENT FALS que tots, tant uns com atres, diguen que valencià i catala son la mateixa llengua. Repetixc, COMPLETAMENT FALS. I si es cert... per eixemple, posa'm un escrit de l'Universitat d'Oxford diguent que valencians i catalans parlem el mateix idioma... o un document firmat per tots i cada u dels filolecs del mon diguent que compartim llengua.. vinga, avant, espere impacient tals documents.

    ResponderEliminar
  17. La repoblació a que et refereixes es basa en les primeres dades, sense tenir en compte la seva evolució durant els segles. A banda que moltes concessions primigènies van canviar de senyors, inclús abans de ser ocupades.

    També m'hauries d'explicar perquè la cancelleria valenciana feia servir el mateix estandar que la cancelleria reial de Barcelona, per ordre del rei Jaume I.

    Tu creus que tots els cavallers i pobladors catalans van canviar d'idioma al passar l'Ebre i van adaptar el que parlaven els moros marginats en les seves moreries? i, el que també és sorprenent: fins l'arribada dels repobladors catalans no hi havia ni un sol document en valencià, ni un escriptor, ni un testimoni?. Els reis van renuncar al seu idioma per aprendre un idioma inexisten i que en cas que existis seria el dels vençuts moros???

    ResponderEliminar
  18. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  19. "això sí, les normes del Puig creades el 1979, a part de no ser reconegudes per la Generalitat valenciana, ni per cap autoritat ni estament lingüístic, no les puc utilitzar."

    En les Normes d'El Puig està publicat el PRIMER ESTATUT D'AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA. I les Normes d'El Puig foren la normativa oficial durant el temps que N'Ampar Cabanes fon Consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana.

    ResponderEliminar
  20. Jesús, un filòleg que llegeixi aquesta discussió és petarà de riure. Els dos estem escrivint en el mateix idioma!!!!!

    Escolta, el meu avi era de Morella. Què m'has d'explicar a mi de com parla la meva mare, el meu cunyat o cosins que tinc a Alcoi i Gandia???

    ResponderEliminar
  21. Jesús, i saps com va acabar això de les "normes" del Puig quan les van voler utilitzar els d'UV el temps que van tenir conselleries?. Doncs que tothom escrivia com podia i que inclús es va fer un llibre d'humor amb les bestieses que van arribar a fer.
    Per exemple, nomenar la Conselleria de Medi ambient; de "Mig ambient", que qualsevol filòleg del món et dirà que significa "Conselleria de la meitat de l'ambient". Mig no és medi, sinó meitat (migdia, migjorn...)

    ResponderEliminar
  22. No, no vullc que parles valencia, parla catala que es lo teu, i deixanos a mosatros la mostra llengua aixina tots contents, I de lo que no saps, no parles.
    Les NdP no es van fer en un dia, es el resultat de anys de ortografies valencianes que al final van ser consensuades en les NdP.No parles de lo que no saps. Que el catala no va tindre ortografia fins que arriba Pompeu i el valencia ya havia tingut varies.


    Estant d'acort en que la llengua no és l'únic factor aglutinador-diferenciador entre “pobles”, “nacions” o “identitats”, i desproveïnt el fet llingüístic del seu “utilitarisme” o la seua mera condició de “riquea cultural”, sí que és rigorosament cert (i ací està tota la clau del problema) que la llengua (diferent) és el major signe identitari d'un grup humà que es reconeix a sí mateix "diferent"; i no hi ha hagut millor manera, a lo llarc de l'història, de reduir o eliminar les ganes de viure de forma “independent” d'un determinat grup humà respecte d'un poder alié, que reduir al mínim les diferències culturals, i especialment les llingüístiques -les identitàries, en definitiva-, entre els dos grups en litigi; i naturalment, viceversa, si lo que interessa és mantindre eixa independència.

    bona nit.

    ResponderEliminar
  23. Mira Quico, filolecs hi ha que recolzen les dos teories. A vore si te creus que la nostra normativa l'ha fet el Club d'Amics de la Petanca.

    I la mutua inteligibilitat no servix per a la teoria de la "unitat llingüistica". Per a Manolo Gimeno, llicenciat en Filologia Valenciana; “L'enteniment entre les llengües es una entelequia que no justifica l'unitat de les mateixes. Son numerosos els casos de pobles en llengües diferents que no necessiten d'interprets per a parlar entre si (gallec i portugues, pobles escandinaus, servis i croates, checs i eslovacs..) pero que, seguint el criteri de sentiment i consciencia nacionals, normativisen afondant en les diferencies i minimisant les similituts.
    El problema no es llingüistic, sino politic.”.

    ResponderEliminar
  24. Ja, però no em negaràs que resulta curiós que el 100% de les paraules siguin comunes :), com molt bé explica l'Enciclopèdia Britànica

    ResponderEliminar
  25. Per cert, has llegit el que has penjat?no veus que el final és el que t'estic dient jo?

    "normativisen afondant en les diferencies i minimisant les similituts.
    El problema no es llingüistic, sino politic.”.

    ResponderEliminar
  26. El 100% no, el 300%... no te fot xD

    La totalitat dels jovens valencians hem rebut l'educacio que deuria de ser en valencià en CATALA i damunt nos hem tragat la programacio de la televisio autonomica tambe en eixa llengua, per lo tant no es gens estrany que no tingam cap problema per a la compresio del catala i inclus per a la seua utilisacio. Hi hauria que vore com sería la cosa sense l'intrusisme del catala en l'educacio i mijos de comunicacio valencians.

    Ale, bona nit.

    ResponderEliminar
  27. No tinguis mala consciència, el Xavier Casp va guanyar molts premis literaris catalans i no era jove ni hi havia tele "invasora"

    ResponderEliminar
  28. Quico el catala sense el segle d'or valencia, no servix ni per escriure fotonoveles, de fet era considerat un dialecte del Occita, de fet per que a Pompeu se li va ocórrer un dia escriure una carta als seus nets i se dona conte que no tenia ni puta idea de escriure, si no encara estàveu en el llenguage dels signes. Mentres el valencia ya havia segut la primera llengua ROMANICA, que no catalana, ya tenia unes quantes ortografies i era reconeguda per el seu poble, no el TEU, com la seua llengua. Normal que vullgau que siga catala, si no no teniu res.

    Que roina es la enveja....

    ResponderEliminar
  29. Quico el catala sense el segle d'or valencia, no servix ni per escriure fotonoveles, de fet era considerat un dialecte del Occita, de fet per que a Pompeu se li va ocórrer un dia escriure una carta als seus nets i se dona conte que no tenia ni puta idea de escriure, si no encara estàveu en el llenguage dels signes. Mentres el valencia ya havia segut la primera llengua ROMANICA, que no catalana, ya tenia unes quantes ortografies i era reconeguda per el seu poble, no el TEU, com la seua llengua. Normal que vullgau que siga catala, si no no teniu res.

    Que roina es la enveja....

    ResponderEliminar
  30. ...el que no entenc és que no escriguèssin res en valencià abans de la conquesta de Jaume I; eren vergonyosos i els hi feia tall deixar res escrit ? :)

    ResponderEliminar
  31. El que no entenc yo es com els Valencians 100 anys despres de dependre una llengua, per gent que no va vindre i en la seua majoria eren analfabets donara el primer segle d'or de la lliteratura. Molt burros teniu que ser mante.

    Que me dius del vasc? no te lliteratura antiga i es una llengua.
    El que no entens res eres tu, no volen res de vosatros culturalment, tradicionalment, sociològicament i historicament som una nacio que res te que vore en Catalunya.

    Lo que no entenc yo, es com se li a dit sempre Valencia, això en fa pensar que en 1238 ni existia Catalunya, ni se tenia concepte de llengua Catalana i mes quant el actual territori de Catalunya estava baix el domini de Arago i la resta era dels Francs. O siga que no va ser hasta passats uns anys quant el tractat de Corbeil que se van baratar els dominis el Rei aragones i el frances. O siga que Catalunya i el catla era una entelèquia quant els Aragonesos, que no parlaven castella si no romanç, conquistaren Lo regne.


    El valencia,es l'evolucio del parlar romanic valencià, derivat del llati oriental d'Espanya i prolongat, ab distintes influencies, fins els nostres dies.

    I no vingues en pla paternalista, que no volem res de vosatros ni AGUIA.

    Si una suposta mossàrap residual, que a més (sempre segons S. Guarner) parlava una llengua prevalenciana distinta i oposta al valencià general, no pot explicar, llogicament, l'eclosio del valencià; si menys encara l'explica l'arap vulgar dels mudéixars de Valencia; si l'establiment de repobladors aragonesos i catalans tampoc guarda la més mínima relacio ab el repartiment de les llengües hui parlades en la nostra terra, es evident que sols un element anterior i present en el regne musulmà conquerit per Jaume I pot explicar cientificament la formacio historica del valencià. Este factor es, evidentment, el parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu a l'hora de la reconquista del sigle XIII.

    I ara te ho tornare a dir claret, no mos interesa en teu nacionalisme pancatalanista.

    Mentres la nacio catalana,i la llengua arribe fins al riu cenia i es quede ahi queta no hi hauran problemes.

    Adeu bonico.

    ResponderEliminar
  32. Billy, no devien ser tan analfabets els repobladors. Ausiàs March, per posar-te un exemple, era fill del poeta Pere March.

    Net del barceloní Jaume March I (1300 - 1375), Senyor d’Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi

    Besnet de Pere March lo Prohom (conegut també per Pere March II), Senyor d'Eramprunyà, natural de Barcelona, fill del notari barceloní Pere March i Guillema. Pare de Jaume March I.
    Ciutadà honrat de Barcelona, Pere March lo Prohom fou diplomàtic, conseller i membre de les corts de Jaume II, Alfons III i Pere el Cerimoniós.

    Entre 1327 i 1322 adquirí al País Valencià el lloc d’Albalat i una alqueria a Torrent, així com una casa a la mateixa ciutat de València i uns forns al barri valencià de Xerea.

    Billy, així mateix et trobaràs di busques els origens de Sant Vicent Ferrer, fill de gironins o de qualsevol escriptor valencià.

    Dius que Catalunya no existia, però el rei Jaume I no pensava els mateix. O no conèixes aquell cèlebre escrit del seu Llibre dels Feyts on ataca Aragó (territori donat per Ramiro II als comtes de Barcelona) i fent elogi de Catalunya:

    "E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que és lo millor regne d'Espanya (concepte geogràfic, no polític) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço és, lo comte d'Urgell, i el comte d'Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha richs hòmens, que per un que aquí n'aja (a Aragó) n'à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n'à en Cathalunya cinc, i per un clergue que ací aja, allà n'à deu, i per un ciutadà honrat n'à en Cathalunya cinc"
    Llibre dels feits del rei Jaume I, capítol 392

    ResponderEliminar
  33. Per cert, altres reis, a més de Jaume I, van deixar escrit el seu despreci cap Aragó:

    A la tardor de 1347, tornant de Saragossa, el rei Pere III el Cerimoniós explica així la seva arribada a les portes de Catalunya:
    "E com fos en vista la Fraga, mossen Bernat de Cabrera nos dix:
    -Senyor,veets aquell lloc?
    E nós li diguem: -Hoc (sí).
    -Doncs, de Catalunya és.
    E nós en aquella hora diguem:
    - O terra beneïda, poblada de lleialtat. Beneït sia nostre Senyor Déus, qui ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada (Aragó) i punirem aquells qui hi miren mal (a Catalunya)".
    Crònica de Pere III el Cerimoniós

    Trobant-se el rei Pere II el Gran a Saragossa, reuní als nobles i rics hòmens d'Aragó i els digué les següents paraules:
    "Barons: llong temps só estat en aquesta terra ab vosaltres...Mas jo no em puix aturar per neguna res, per tal car jo sé per cert que el rei de França ab tot son poder ab ajuda de l'apostoli, s'aparella de venir sobre mi e ma terra, ço és a saber, Catalunya...i, com jo hagués perduda la terra de Catalunya, ja no en cobraria d'ara tant bona".
    Llibre del rei en Pere. Crònica de Bernat Desclot-capítol 132.

    ResponderEliminar
  34. Referent al basc, les primeres mostres escrites es troben en epitafis del segle II d.c. Evidentment és la llengüa viva més antiga d'Europa.

    Els primers textos en català consten en un text del s.VIII, desaparegut del monestir de Ripoll el s.XIX. Dels que s'han conservat, el més antic són els "Greuges de Guitart Isarn" datat entre 1080-1095.

    http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/homilies/moran.htm

    Referent al romanç valencià s'ha de dir que quan va arribar Jaume I a València, els pocs cristians que quedaven estaven totalment arabitzats. El llatí romanç que s'extenia per l'andalús feia segles que havia desaparegut, és per això que no hem pots citar cap escriptor ni document en valencià anterior a la repoblació. En tota la documentació, cartes de poblament no consta població que no fos mora, ja sia en la relació d'habitants de les cases com de propietats etc.

    Durant el segle XII, l'Al-Andalus i el Magrib estigueren sota el domini primer dels almoràvits (1090-1143), i després dels almohades (1172-1212), pobles que provenien de tribus africanes islamitzades que, a diferència dels àrabs del segle VIII, feien una lectura més restrictiva de l'Alcorà i es van mostrar del tot intolerants amb els cristians, els quals hagueren de triar entre convertir-se, fugir o morir. I és a causa d'aquesta intolerància d'almoràvits i almohades que, hui dia, a diferència dels altres països arabo-musulmans, al Magrib no hi ha minories cristianes autòctones, i que durant el segle XII s'estingiren les mossarabies a Al-Andalus.

    ResponderEliminar
  35. Mare meua quin bollit.
    Quico, pareix mentira que digues eixes coses.
    ¿quin mal t'hem fet els valencians?
    en 1214 Don Martí de Valencia i sa muller Maura compraren de Pere el Frances una casa en el barri de Zocodoverde Toledo. En eldocument ademes se llig que se va llegir en romanç, i aixina heu varen entendre
    Arias Cidiç "qui venturus fui de Valentia" en 1102 llegà a la catedral de Toledo part dels seus bens
    (per destacar-te dossenyes)
    Com veus no es cert aixo de que en lo nostre Regne no se parlava en Romanç.Pots consultar inclus les cartes que se dirigiren els bisbes valencians als arquebisbes de Toledo i Tarragona entre 40 i 50 anys ans de la conquista.
    I una donacio eclesiastica de 1057 omnes ecclesias et episcopatum regne nostri (...) omnes clerici, presbyteri et diachoni in locis prefatis commorantes
    Com veus, es incorrecte l'afirmacio sobre la primera repoblacio arab. Sobre tot timguent en conte que la bula 2 del coran diu que els cristians son germans i deuen de ser respectats.

    En certa ocasio vaig acodir a una conferencia en l'Universitat de Valencia feta per un llicenciat d'historia arab. Segons les seues paraules, el fet que molts cristians abraçaren el Coran se deu principalment a que en ell se repudia l'esclavitut, i seent arab fugien d'ella molts cristians.

    Ademes, les guerres entre arabs eren practicament desconegudes pel poble, com heu va ser en son moment la conquista. A on el mateix Rei Jaume I se sorpren per tropeçar gent que parlava "lo romanç" i trobar-se en pobles nomenats en "romanç".

    Sobre els documents que puguen haver o pogueren haver hagut pots preguntar-li a Bofarrull, ell segurament sapia que passà en ells.

    ResponderEliminar
  36. Bonico, Catalunya era un concepte geografic no politic.

    Serien fills de qui foren, pero tots dien escriure en llengua valenciana, per lo tant no tenien consciencia llingüística catalana, si no valenciana.

    Clar un epitafi es una obra lliterària, el cementeri del meu poble esta ple de premis planeta, i nobels.

    Els primers texts de lo que que tu dius es catala, que no es atra cosa que romanç.
    ¿Pots mostrar-me un autor que diga escriure en llengua catalana abans de 1238.?

    No voldras fer-me creure que en el segle XIII hi havia consciencia llingüística catalana.

    Me pareix molt be tot lo referent a la historia de Catalunya te ho trabuques com vullgues per crear-te una consciencia historica on agarrar-te, pero que vullgues fer lo mateix en mosatros, es que estas un poquet tocat.

    Referent al romanç valencia:
    L'existencia d'un territori eclesiastic valencia
    provat per les alusions a un bisbe i a una diòcesis valenciana dependent de Toledo, des d'almenys 40 o 50 anys abans de la conquesta. (El mozarabe valenciano,Cristianos bajo el Islam.Peñarroja Torrejon)

    La consciencia de la existencia de un grup social de cristians valencians individualisats i definits com a propiament valencians, front als conquistadors cristians.
    "qui erant de Regno Aragoniae et illi de Valentiae"

    L a presencia en 1238 d'un minim de dos esglesies mossaraps: la de San Vicent en Rayosa i la esgleseia de Santa Maria.

    Els musulmans i els mossaraps valencians parlaven romanç no era exclusiu de les comunitats mossaraps.

    El valencia vullgues tu o no, es la evolucio propia de la llengua romanica , o romanç enriquit per atres llengües com tambe atres llengües se han enriquit de paraules valencianes
    La teoria de que un tropa analfabeta portara açi una llengua, no se ho creu ya ningú bonico.


    I ara vaig a dir-te atra cosa, encara que totes les TEORIES catalanistes foren certes, yo com a valencia i com a nacionalista estaria sempre a favor de la secessió llingüística, per a reforçar i recolzar el meu fet diferencial de que soc valencia.
    Pero ademes, tinc un atra ,eixa secessió llingüística o la llengua valencia alcança la seua independencia es va produir fa ya uns quants segles, en quant els autors valencians van escriure que ho feen en llengua valenciana de la nacio on eren, adquirint de esta forma consciencia llingüística i de poble independent i diferent.Pero es que abans no havien tingut consciencia catalana i despres manco encara.
    Ho mires com ho mires no tens res a fer, aixina que preocupat de lo teu i si vols que te tirem una maneta escomença per recolzar la independencia de la llengua valenciana respecte a la catalana, per historia, tradicio, cultura, consciencia, i lliteratura.

    PD: Tenim les jarches


    Mozárabe:

    Mio sîdî ïbrâhîm
    yâ tú, uemme dolge!
    Fente mib
    de nohte.
    In non, si non keris,
    irey-me tib,
    gari-me a ob
    legar-te.


    Valencia


    El meu senyor Ibrahim,
    oh tu, home dolç!
    Vine't a mi
    de nit.
    Si no, si no vols,
    aniré'm a tu,
    digues-me a on
    trobar-te.

    ResponderEliminar
  37. PD.

    Els almoràvits parlaven bereber, aixina que no podien potenciar la llengua arap per que no la coneixien.
    El aficionat a temes historics creu que els almoràvits van acabar en els mossaraps .Per aixo no es cert i els almoràvits van contar en la colaboracio i proteccio dels cristians, i que despres dels almoràvits van continuar hagen cristians.

    El presunt exterminador dels mossaraps valencians el emir Ali Ib Yusuf (1106-1143) era fill de una cristiana
    Fad al-husn, y va ser el primer en utilisar als cristians en al-Magrib.Li dona cavalls i els va fer racaudators de imposts illegals no continguts en Al- Coran.

    El cristia mes famos que va estar baix les odres del emir almoràvit Ali-Ib-Yusuf va ser el conegut "catala" Reverter que era vizcomte de Barcelona, vivia en lo que es hui Catalunya abans 1131.V a ser agarrat presoner i va entrar al servici dels almoràvits on va ser nomenat "kaid al-rum" comandant de la milicià cristiana, va morir en combat i va mantindre relacions cordials en Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

    Hi per hui hi ha prou. Ara per favor ves a menjar-li el cap als chiquets catalans bonico.

    ResponderEliminar
  38. Per cert, Quico.
    ¿Saps que significa agam en arab?
    Ibn Sïda en 1057 s'inculpa dels errors gramticals que poguera cometre, aribuint-los a l'obligada convivencia en gent que parlava "agam"

    ResponderEliminar
  39. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  40. Ara ja ho entenc.

    El idioma dels valencians, abans de l'arribada de les famílies d'Ausiàs March, Joanot Martorell, Sant Vicent Ferrer...(que com tothom sap parlaven occità, si és que parlaven)era el que trobem a les jarches, era aquest:

    Mozárabe:

    Mio sîdî ïbrâhîm
    yâ tú, uemme dolge!
    Fente mib
    de nohte.
    In non, si non keris,
    irey-me tib,
    gari-me a ob
    legar-te.

    D'açí prové el valencià:

    Valencia


    El meu senyor Ibrahim,
    oh tu, home dolç!
    Vine't a mi
    de nit.
    Si no, si no vols,
    aniré'm a tu,
    digues-me a on
    trobar-te.

    El problema que tinc ara, és que en català sería així:

    Català


    El meu senyor Ibrahim,
    oh tu, home dolç!
    Vine't a mi
    de nit.
    Si no, si no vols,
    aniré'm a tu,
    digues-me a on
    trobar-te.

    Ja ho veus, exactament el mateix, sense canviar ni una paraula, ni un punt, ni una coma.

    Per tant, hem de deduir que el català és occità i mossàrab al mateix temps? Tampoc he trobat quin dia concret van substituir tots els pobladors la seva llengua d'origen pel valencià que els hi van ensenyar en les moreries de fora ciutat.
    I el que és més greu, els escrits de Ausiàs March són exactament escrits en la mateixa llengua que els del seu pare,avi i rebasàvi; qui va ensenyar als March barcelonins a parlar mossàrab?, i als reis i als nobles i al poble que no parlava fins aleshores? Tot un misteri

    ResponderEliminar
  41. Els valencians de 1238 parlaven romanç, si al mateix temps el arap tambe es parlava,esta ultima era la llengua culta i oficial mentres la plebe o el poble utilisava el romanç vernacul valencia,lo mateix que en el teu poble,
    la llengua oficial i culta era el llati pero el poble parlava romanç, evidentment no era el mateix romanç que el valencia mes enriquit de vocabulari arap pero lo suficientment paregut ya que era de la mateixa branca romanica, com para que al juntar-se en el portat per els Aragonesos, Catalans,etc dona se frut ràpidament i esclosionase en lo que es el valencia. Aixina que vosatros no portareu res.


    Qualsevol pot vore el paregut del mossàrap, que tu dies que havien aniquilat i resulta que un catala era el comandant de les tropes cristianes baix els almoravits.
    El judeu zaragoza Ibn Blucarix, en el any 1106 ya va deixat escrit paraules de l'aljamia diferenciant -les de sa terra de les valencianes.I el botanic Al-baytar 1220 tambe recull paraules romançs valencianes en la seua obra.
    I el filolec Ibn sida 1066 Denia (Alacant) en la seua obra KITAB-AL-MUYASAS ya diu disculpanse dels errors que poguera cometre en la seua obra ya que escriu en temps on no se escriu en arap i es conviu en gent que parla romanç.
    I aixina te puc ficar un fum.

    Per lo tant hem de deduir que Valencia i Catala son dos llengües distintes que procedixen de la mateixa branca el
    llati i que han seguit camins diferents en la seua formacio.
    oanot , Ausias i els demes eren naixcuts en valencia, per tant valencians i aixina ho sentien i sentien la seua llengua com de ells lo mateix que hui en dia. i aixina ho demostren tots en les seues obres quant diuen escriure en llengua valenciana.

    El idioma dels valencians abans de que arribara el rei Aragones Jaume, era el romanç vernacul valencia i el arap la llengua oficial.Lo mateix va passar en 1707 el valencia es va prohibir en tots els documents oficials sent substituït per el castella i el poble no va perdé la seua llengua encara no haguera res escrit en ella.



    El idioma dels valencians abans de que arrivara el rei Aragones Jaume, era el romanç vernacul valencia i el arap la llengua oficial.Lo mateix va passar en 1707 el valencia es va prohibir en tots els ddocuments oficials sent substituit per el castella i el poble no va pedre la seua llengua encara no haguera res escrit en ella.

    ResponderEliminar
  42. jajajajaa T'has superat Quico, t'has superat.
    Com be sabem tots tant en el Nort com en el Regne de Valencia, fon Ausias March el primer poeta que va trencar en el provençal. Llengua en la que escrivien tots els poetes de la corona d'Aragó.
    Pero crec que tu aixo ya heu sabies, ¿o no?
    Aixina encara que decantant-se cap al provençal, Ausias fon el primer poeta que va escriure en valencià i no en català. La mateixa llengua que uns anys mes tart, el seu cunyat heu deixava ben clar, en vulgar Valenciana.

    Per cert, en el liber amici et amati de Ramon Llul cap al 1335 per lletra del mateix Llul en el comentari diu ‘Ista expositio
    excerpta fuit ex magno volumine in Lingua Valentina composito per quemdam discipulum
    Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...’.

    Crec que Llul sabia diferenciar les llengúes en que escrivia, ¿no?

    ResponderEliminar