VISITAS

viernes, 2 de julio de 2010

Ser valencià es voler ser-ho


Els problemes dels valencians, es resumixen en un problema, que pensen en tot manco en ser valencians. En la nacio valenciana, o Regne de Valencia, es parlen dos llengües, el castella i el valencià, esta ultima autoctona i propia dels valencians. Puix be, esta ultima es la llengua del poble valencià que no parla tot el poble i no es parla en tota la nacio, pero que deuria ser mimada i protegida per tots mosatros, i en conte d'aço, es atacada, marginada, i desprestigiada per dos comunitats; una, la castellanaparlant, que no fa el minim interes en deprendre-la i son capaços d'exigir als immigrants que se adapten a les nostres costums quan ells mateix no son capaços de dir bon dia en valencià i atra, minoria, que es dedica a desprestigiar la llengua valenciana, primera en tindre segle d'or, reduint-la a una varietat dialectal d'una gran llengua comuna mediterranea nomenada catala, que ni existia com a tal quan Valencia ya era un regne cristia i els seus habitants dien parlar llengua valenciana.
Baix este panorama, el poble valencià continua viu i a pesar de tot encara se consideren valencians, perque se senten diferents al restant d'espanyols, si no fora aixina no es sentirien valencians, puix de la mateixa forma que el poble se sent diferent, la nostra llengua ho es tambe, si no fora d'esta manera no haguera segut coneguda en tot lo mon com a llengua valenciana.
No podem permetre que la nostra llengua mos siga arrebatada per castellans on es substituida, o pels catalans i els seus acolits on es suplantada. El poble valencià i la seua llengua creada en el nostre territori directament del llati vulgar, que baix la dominacio arap va sobreviure en un romanç vernacul valencià,( aixina ho demostren prestigiosos historiadors) i que despres de la arribada de les tropes invasores aragoneses on participaven habitants de lo que hui en dia es conegut com Catalunya, Arago, Rosello, Navarra, etc. que van portar el seu romanç parlat en terres cristianes va permetre que el romanç valencià parlat en terres musulmanes, esclatara en tot el seu esplendor, conseguint pocs anys despres ser la llengua de moda en tota Europa al donar el primer sigle d'or, puix des de fa ya sigles el poble valencià te consciencia de parlar una llengua propia, i autoctona.
He ficat la llengua com eixemple , perque es una cosa comuna a tots els valencians com a traç identitari i propi del nostre poble. Si no mos fen respectar en una cosa tan nostra com esta i aço va pels catalanistes i els espanyolistes, encara que no m'agrada utilisar estos noms, pero ho faig per a que siga mes facil d'entendre lo que vullc dir, si el poble valencià o siga tots, no som capaços d'entendre que la nacio, la terra, el regne i el seu funcionament com una maquina ben engranada està per damunt de tots nosatres, o siga el be comu dels valencians es lo prioritari, mai tirarem cap avant com a poble i un poble deu d'estar unit en tot; unit en lo seu, i la llengua es nostra, al igual que ho es l'economia, la mar, el camp, l'historia i tot lo que siga valencià i totes estes coses te fan ser primer valencià, i despres ve tot lo demes.
Aixina que si els demes no senten que entre nosatres no hi ha unitat en un fi comu , ¿com voleu que mos respecten?. Tots eixos que trenquen el sentiment d'unitat valenciana en voler fer-mos creure en teories catalanistes llingüistiques i historiques, com tots aquells que volen mantindre-nos units culturalment a un imperi que es va afonar en Cuba fa ya segles, no fan mes que afonar a lo Regne i a la seua nacio una miqueta mes. Perque ya es hora que recordes que som valencians per damunt de tot, i que estigues orgullós de ser valencià, de la teua Senyera, i com no, de la teua llengua.
Parla valencià o quedat mut per a sempre, perque ser valencià es voler ser-ho.

14 comentarios:

  1. Continuu pensant que és un error pensar que els catalans som l'enemic. Sóc de familia catalana i valenciana, a mi és impossible que em convencis que els meus pares parlen llengües diferents (també hauries de convencer a totes les acadèmies i universitats del món). L'estratègia de dividir la llengua és evidentment una maniobra en la que els espanyols han gastat molts diners. La millor forma de fer desaparèixer la llengüa és dividir-la. Que en diguis valencià no és cap problema, en absolut. A casa neva, de tota la vida comprem llibres valencians i música dàutors valencians, sense cap problema (els blaveros que parlen sempre castellà també ho fan?). Pura política castellanitzadora hipocrita la dels Zaplana, Santacreu, Barberà i companyia.

    <i no vull polemitzar, però no és cert que existis el valencià quan va arribar Jaume I, no hi ha un sol document que directe o indirectament faci referència a població que el parlés. Uns segles abans sí que a tot l'Andalús es parlava una mena de llatí degenerat que després de 500 anys d'arabització i erradicació de la població va desaparèixer del tot i que, a més a més, rees aveure en el valencià actual. Si fos veritat que existía, perquè a les zones aragoneses es parla castellà?, només es va mantenir a les de repoblació catalana?.

    No trobes absurd que Jaume I utilitzés traductors dàrab per entendres amb aquests que segons tu parlaven valencià?. Et passaré un document que és irrebatible....

    ResponderEliminar
  2. "E lo damunt dit privilegi, lo qual, emperò, no ere cancel·lat ne en alcuna cosa viciat, bonament, en alcuna manera no pogués ésser lest o regonegut, si aquell dit privilegi ans e primerament no ere esplanat e reduhit de aràbich o morisch en lengua christianesca; per tal lo dit honrat batle, a instància e requisició dels serrahins de la damunt dita Vall de Uxó, manà personalment a Çaat Altafaç, serrahí de la moreria de València, e alcadi dels lochs los quals lo senyor rey ha en lo regne de València, de Sexona a enllà, e a Abdallà Ibenhudeyl, serrahí, alfaquí de la damunt dita moreria de València, abtes, sufficients e experts en letra aràbica o morischa, que aquell dit privilegi e les coses contengudes en aquell deguessen splanar e reduhir de morisch en cristianesch, de paraula a paraula, no anadin-hi ne tol·len-ne alcuna cosa; per ço que ara e esdevenidor lo dit privilegi pogués ésser lest per cristians clarament, sens alcuna dubitació."

    Text sencer ací:
    http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/noticia.php?referencia=25042006

    ResponderEliminar
  3. Aci ningú pensa que els catalans son el enemic, aci lo que volem es que la llengua valenciana al igual que la nacio
    torne a ser independent i reconeguda com a tal.


    Mira la "unitat llingüística" es va acabar quant tots els clàssics valencians van dir que escrivien en llengua valenciana t'agrade a tu o no.


    "E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell…”,”…de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son.

    ResponderEliminar
  4. D'acord el castellà i l'espanyol són llengües diferents. I l'argentí també és diferent perquè Argentina és independent d'Espanya...malgrat tot jo seguiré fent cas a la ciència i als principals inte.lectuals espanyols, abans que a la Rita Barberà o al Zaplana.

    "Los firmantes, miembros de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente aclarado desde hace muchos años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas:

    Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.(...)
    Es culturalmente aberrante todo intento —como el que contemplamos— de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana, por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante.

    Dámaso Alonso, Jesús Pabón, Antonio Buero Vallejo, Tomás Navarro, Pedro Laín Entralgo, José María Peman, Vicente Aleixandre, Fernando Lázaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, Salvador de Madariaga, Marqués de Lozoya, Miquel Batllori, Camilo José Cela, Rafael Lapesa, Manuel Alvar y José Antonio Maravall.

    ResponderEliminar
  5. ¿Pero no dies que Espanya i el espanyolisme es el nostre enemic i ara agarres i fas cas de lo que diu una institució espanyola? tu estàs carabassa.

    Com es que Vinaròs, Benicarló,Vilarreal,o Burriana poblacions costeres i repoblades a furs de Zaragosa o siga aragonés parlen valenci

    Tambe pots fer cas a estos:

    Eugenio Trias (Catedrático de Historia de las Ideas de la Universidad catalana Pompeu i Fabra) denuncia la deplorable situación cultural de Cataluña a raíz del fanatismo folklorico de Pujol, reclama la vuelta al rigor y equilibrio histórico, dejando de subvencionar a personajes sin mayor prestigio tanto en Cataluña como en Valéncia (donde fomentan el catalán algo que considera contra natura, valenciano y catalán son lenguas distintas), solo por ser próximos a un modelo ayatollah.

    Mourelle de Lema, catedrático, afirma como recoge el diario Las Provincias, ‘ …entre las 10 lenguas románicas, consideradas como tales por los romanistas, se encuentra la valenciana. La valenciana es una lengua románica in set per se, tan independiente como cualquier otra y no debe presentarse subordinada ni genética ni tipológicamente a ninguna de las neolatinas’.


    I un fum mes.

    ResponderEliminar
  6. Billy, aquest Mourelle no sé qui és. Al Google no consta cap informació d'ell, a banda d'algun article seu aparegut en webs blaveres o ultres.

    El que si he trobat és rèpliques d'experts on demostren la nul.la credibilitat d'aquest senyor: falsificant documents, canviant les dates, canviant paraules dels documents històrics...

    Per posar-te un exemple:fa passar la carta pobla de la Vall d'Uxó, concedida per Jaume I, com un escrit dels habitants de la dita Vall l'any 1250, per la qual cosa es demostraría que parlaven valencià quan va arribar el rei en Jaume. Estaria bé, sinó fos que el text original estava escrit en àrab i el que ell fa passar per escrit pels morisc del 1250 és exactament això:

    Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 611, f. 229v. Còpia simple de la primera meitat del segle XV, feta a partir de la traducció del text al català/valencià efectuada en 1368

    Per si no fos prou patètic aquest bon senyor, el document precisament el que demostra és que els habitants parlaven àrab (com el 100& de la població al moment de la conquesta).

    Demana la traducció d'aquest text en "valencià" i ho encarrega a experts en llengüa arab !:

    E lo damunt dit privilegi, lo qual, emperò, no ere cancel·lat ne en alcuna cosa viciat, bonament, en alcuna manera no pogués ésser lest o regonegut, si aquell dit privilegi ans e primerament no ere esplanat e reduhit de aràbich o morisch en lengua christianesca; per tal lo dit honrat batle, a instància e requisició dels serrahins de la damunt dita Vall de Uxó, manà personalment a Çaat Altafaç, serrahí de la moreria de València, e alcadi dels lochs los quals lo senyor rey ha en lo regne de València, de Sexona a enllà, e a Abdallà Ibenhudeyl, serrahí, alfaquí de la damunt dita moreria de València, abtes, sufficients e experts en letra aràbica o morischa, que aquell dit privilegi e les coses contengudes en aquell deguessen splanar e reduhir de morisch en cristianesch, de paraula a paraula, no anadin-hi ne tol·len-ne alcuna cosa; per ço que ara e esdevenidor lo dit privilegi pogués ésser lest per cristians clarament, sens alcuna dubitació.

    ResponderEliminar
  7. El tema dels furs no té relació amb la llengüa sinó en formes de poder. Als primers moments de la conquesta la noblesa aragonesa va reivindicar València com una extensió d'Aragó, una de les formes va ser imposar els seus furs. Jaume I, enemic dels aragonesos, va reaccionar impulsant (llegir cartes de JaumeI a les Corts de Barcelona) la massiva repoblació catalana (al final del procés els catalano-parlants van arribar al 65%/75%) També instituint València com a regne i per tant subjecte a la seva
    persona,el rei; marginant i frenant totes les aspiracions dels aragonesos. Per substituir els furs aragonesos va crear els furs de València que els va anar extenent per tot el regne, al mateix temps que va ordenar que fossin aplicats en la llenga romanç, sota el model seguit per la Concelleria Reial de Barcelona

    ResponderEliminar
  8. Ya, tots els intelectuals catalanistes son creibles i els atres , impostors, falsificadors, etc, I has segut tu el que has dit que les zones on se parla valencia van ser repoblades a furs catalans. ¿ara ya es atra cosa? la majoria de la regio de Castello va ser a furs Aragonesos entre atres Morella segons tu deurien parlar castella, pero parlen valencia.
    Mira assoles dient-me que consultes al google ya me ho has dit tot mante.
    Conta la cronica de Jaume, que estan el rey en Terol li arriba un mensager de Jimen de Urrea que estava en Borriana i el comunicava que dos sarraïns de Peníscola li havien dut una carta on se propassava la entrega de dit castell. "E envia-us mi aqui ab la carta que-els sarrains li enviaren" E nos faem la llegir a un sarraí que havia en Terol que savia llegir de algaravia.
    El rei es trasllada a Peníscola i escomença les negociacions en romanç, pero lo mes important son les frases que el mateix rei fica en boca dels sarraïns "Senyor queres lo tu axi? e nos lo queremos ens fiaremos en tu, e dat emos
    lo Castelló en la tua fe." En 1235 el sarraïns escrivien en arap, que era la llengua culta de ells com el llati era la cristiana pero despres li parlaven en romanc.
    Testimonis d'est tipo hi han un quants mes.

    Jaume I cronica IV nº 184 p 8. en el google no esta mante.

    Per això els furs estaven en romanç per a que els habitants que no sabien parlar romanç ho tingueren mes fàcil.

    Mare meua quin llavat de cervell.

    ResponderEliminar
  9. Billy, si faig una cita que creus és incorrecte i m´ho demostres, ho acceptaré sense cap problema. Jo he demostrat que les d'aquell senyor eren falses i si he hagut de buscar dades sobre ell és perquè no conec qui és...com tampoc el coneixen al Google.

    Sobre el tema dels furs, em va molt bé que parlis de Morella. Precisament el meu avi era de Morella i els sues cognoms ben catalans: Sabater Bordàs, això com els de tots els deus parents: Fabregat... No té res a veure l'origen dels furs amb qui eren els repobladors i quina era la seva llengüa. Et sorpendràs si et dic que els furs que va donar Blasco de Alagón, el primer conqueridor, van ser els de Sepúlveda i d'Extremadura !. A la mort d'aquest la vila va passar a poder reial i Jaume I va suprimir el feu i l'antiga carta de pobla substituint-la per una de nova el 1249.

    Per cert, l'idioma que parla el traductor de l'arab és aragonés.

    Quan Jaume I es refereix als furs en romanç vol dir en català. En tot cas m´hauries déxplicar qui cony va ensenyar al rei, als nobles i als pobladors una llengüa "romanç valenciana" en una població totalment arabitzada i que un cop apresa aquesta llengüa resulta que és la mateixa que utilitzava la cancelleria reial de Barcelona que el rei havia establert com la que havia de ser seguida per totes les cancelleries de la corona (excepte Aragó). També resulta curiós que dún dia per altre tota la cort, nobles, senyors i repobladors aprenguéssin una llengua que, en el moment de la conquesta, no consta cap autor, document, ni, directe o indirectament, cap referència sobre la seva existència en aquells moments. També resulta curiós que un cop apresa aquesta llengüa resultés ser al 100% igual que la que consta abans de pasar l'Ebre.

    Si dius que els moros parlaven el romanç valencià que resulta que és identic al català, per què Jaume I necessitava traductors dce l'àrab si aquests parlaven romanç??

    ResponderEliminar
  10. Bo tio lo teu es massa, si no pots entendre que la llengua romanç ya es parlava tambe en Lo regne abans de vindre Jaume com a llengua vulgar no cal que continuem, si no pots entendre que eixe romanç no tenia consciencia llingüística de ser catala i no pots entendre que partint de eixe romanç parlat en zona arap i zona cristiana va ser el orige del actual valencia i per aixo al tindre un orígens propi el valencians tenim consciencia llingüística de parlar valencia i aixina a segut des de sempre per que llengua valenciana o valencia se la dit sempre, no ha tengut mai en Lo Regne cap atra denominació per a la llengua que la de valencia.

    Quant el rei Jaume parla de romanç, parla de romanç per que el catala en 1238 no existia. Y eixe romanç va donar dos llengües, bo en veritat una, la valenciana. Per que va ser llengua abans que el catala, i era la llengua que es parlava en la cort dels fills i nets de Jaume, per que era la llengua culta i de moda en tota Europa, aixina ho demostra el segle d'or, i aixina ho demostra que la cort estiguera plena de valencians, al igual que la universitat de Llerida.

    Anem a vore yo no vaig a demostrar-te res i manco per internet, te puc recomanar llibres que no estan manipulats ni per el IEC,ni per atra institució Catalana opinions de llingüistes i catedràtics valencians i catalans que tu no coneixeràs per que , Gestapo IEC ho te ben amagat.

    Tu pots dir totes les voltes que vullgues que son la mateixa llengua, mosatros ho negarem una i atra volta per la sentim diferent, valenciana i nostra des de fa 800 ANYS.


    PD: Morella va ser incorpora al Regne de Valencia despres de la guerra entre Jaume I Blasco d'Alagon, i despres 1250 es va regir a furs de Valencia.

    Mira en estos dos llibres: El mozarabe de valencia, i Cristianos bajo el Islam, de PEÑARRROJA TORREJON. es demostra en fonts documentals la existencia de un romanç prejaumi.

    Ara en vaig de vacacions, a fruir del meu chiquet i ensenyar-li a parlar valencia com sa fet sempre en Lo Regne de pares a fills.

    Adeu.

    ResponderEliminar
  11. Parla per tu no per mosatros; tant la meva mare com el meu cunyat d'Ontinyent, com la resta de família valenciana no pensem fer el ridícul. Som tant incults que ens creiem el que diu absolutament tota la comunitat científica internacional (incloent TOTES les universitats valencianes, catalanes i de les Balears.

    En tot cas hauries de parlar aixina:

    Mio sîdî ïbrâhîm
    yâ tu uemme dolge
    fente mib
    de nohte
    in senar si senar keris
    irey-em tib
    gari-m'a ob
    llegar-et

    Això és el mossàrab que es parlava a tot l'Andalus i que després va desaparèixer per l'arabització i l'acció de la conquesta castellana i catalano-aragonesa. Si fossis una mica conseqüent ab les teves teories blaveres, hauries de defensar que l'andalús és un idioma romanç anterior a la conquesta castellana i que el castellà, evidentment, no existia fins que van conquerir les terrers sarraïnes i blabla bla

    Pobre Ausiàs March !

    ResponderEliminar
  12. ¡Ma' que eres pesat Quico! ¿No tens atra cosa que fer que anar de blog en blog diguent en tots lo mateix? ¿Tan avorrida es la teua vida com per a permetre't el luxe de perdre tant de temps repetint una i mil voltes la mateixa cançoneta i desviar tots els temes, siguen de lo que siguen, a l'apartat llingüistic?

    Ix al carrer i fruix de la vida nano, nosatros tinguem les coses molt clares respecte a l'identitat propia de la Llengua Valenciana i no anem a canviar d'opinio per molt que tu t'encabotes en soltar continuament els dogmes que t'han ensenyat sobre l'unitat de les llengües.

    ResponderEliminar
  13. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  14. Per cert, escrius un català/valencià excel.lent !

    ResponderEliminar