Ser valencià es voler ser-ho

Els problemes dels valencians, es resumixen en un problema, que pensen en tot manco en ser valencians. En la nacio valenciana, o Regne de Valencia, es parlen dos llengües, el castella i el valencià, esta ultima autoctona i propia dels valencians. Puix be, esta ultima es la llengua del poble valencià que no parla tot el poble i no es parla en tota la nacio, pero que deuria ser mimada i protegida per tots mosatros, i en conte d'aço, es atacada, marginada, i desprestigiada per dos comunitats; una, la castellanaparlant, que no fa el minim interes en deprendre-la i son capaços d'exigir als immigrants que se adapten a les nostres costums quan ells mateix no son capaços de dir bon dia en valencià i atra, minoria, que es dedica a desprestigiar la llengua valenciana, primera en tindre segle d'or, reduint-la a una varietat dialectal d'una gran llengua comuna mediterranea nomenada catala, que ni existia com a tal quan Valencia ya era un regne cristia i els seus habitants dien parlar llengua valenciana.
Baix este panorama, el poble valencià continua viu i a pesar de tot encara se consideren valencians, perque se senten diferents al restant d'espanyols, si no fora aixina no es sentirien valencians, puix de la mateixa forma que el poble se sent diferent, la nostra llengua ho es tambe, si no fora d'esta manera no haguera segut coneguda en tot lo mon com a llengua valenciana.
No podem permetre que la nostra llengua mos siga arrebatada per castellans on es substituida, o pels catalans i els seus acolits on es suplantada. El poble valencià i la seua llengua creada en el nostre territori directament del llati vulgar, que baix la dominacio arap va sobreviure en un romanç vernacul valencià,( aixina ho demostren prestigiosos historiadors) i que despres de la arribada de les tropes invasores aragoneses on participaven habitants de lo que hui en dia es conegut com Catalunya, Arago, Rosello, Navarra, etc. que van portar el seu romanç parlat en terres cristianes va permetre que el romanç valencià parlat en terres musulmanes, esclatara en tot el seu esplendor, conseguint pocs anys despres ser la llengua de moda en tota Europa al donar el primer sigle d'or, puix des de fa ya sigles el poble valencià te consciencia de parlar una llengua propia, i autoctona.
He ficat la llengua com eixemple , perque es una cosa comuna a tots els valencians com a traç identitari i propi del nostre poble. Si no mos fen respectar en una cosa tan nostra com esta i aço va pels catalanistes i els espanyolistes, encara que no m'agrada utilisar estos noms, pero ho faig per a que siga mes facil d'entendre lo que vullc dir, si el poble valencià o siga tots, no som capaços d'entendre que la nacio, la terra, el regne i el seu funcionament com una maquina ben engranada està per damunt de tots nosatres, o siga el be comu dels valencians es lo prioritari, mai tirarem cap avant com a poble i un poble deu d'estar unit en tot; unit en lo seu, i la llengua es nostra, al igual que ho es l'economia, la mar, el camp, l'historia i tot lo que siga valencià i totes estes coses te fan ser primer valencià, i despres ve tot lo demes.
Aixina que si els demes no senten que entre nosatres no hi ha unitat en un fi comu , ¿com voleu que mos respecten?. Tots eixos que trenquen el sentiment d'unitat valenciana en voler fer-mos creure en teories catalanistes llingüistiques i historiques, com tots aquells que volen mantindre-nos units culturalment a un imperi que es va afonar en Cuba fa ya segles, no fan mes que afonar a lo Regne i a la seua nacio una miqueta mes. Perque ya es hora que recordes que som valencians per damunt de tot, i que estigues orgullós de ser valencià, de la teua Senyera, i com no, de la teua llengua.
Parla valencià o quedat mut per a sempre, perque ser valencià es voler ser-ho.