Treballar, persistir, esperar...

Es curios com es la politica, pero a voltes no es tan complicada. Per eixemple, el cas valencià es molt curios. Al final de la transició en lo regne va haver un esclafit de nacionalisme valencià mes o manco moderat demanant l'autonomia i l'estatut d'autonomia, es curios pero aci els dos bandos, valencianistes i catalanistes coincidiren en lo mateix, encara no havia un partit fort per les dos parts i va ser l'UCD i el PSPV els que els van repartir el pastiç.
Tal volta la necessitat de cobrir una demanda social politica nova, i un sentiment va fer que un partit regionaliste en el seu inici com UV aglutinara tot el moviment valencianiste i poguera arramblar en una cantitat de vots considerable. ¿Pero quin va ser el motiu d'eixe exit? ¿per que ningun partit valencianiste a tornat a repetir-lo?. Bo, crec que la cosa es fàcil d'explicar , en aquells moments UV oferia coses que no havia o que el PP no havia fet seu , l'opcio pseudonacionalista quedava mol clara en UV on podien convergir nacionalistes acèrrims i regionalistes, pero en aquells temps era una opcio politica DISTINTA I DIFERENCIADA. Hui en dia el valencià no veu eixa diferencia entre el PP i el restant de partits valencianistes al igual que no la veu entre el PSPV i el restant de partits catalanistes , perque el dos pareixen fills de mamella del gran. Potser el bloc siga un poc l'excepcio perque si ha sabut marcar (en enganys i falsetats) una subtil diferencia nacionalista valencianista ( a mi no me la peguen) pero hi ha gent que si ha caigut, com atres que van confondre UV en el PPCV i passà lo que tenia que passar , que la cabra sempre tira per la montanya.
¿Per que els partits nacionalistes tenen exit en atres comunitats? Be, per que oferixen alguna cosa mes, que els atres, eixa cosa mes i mes concentrat en lo seu es lo que fa que vixquen eixa diferencia respecte als partits grans, atra opcio clara i diferenciada. Per a votar lo mateix, vote al gran, si els partits valencianistes volen fer alguna cosa ya poden canviar el chip i desmarcar-se de la llinea tipo PP o PSOE i començar a innovar politicament. Hi ha que oferir un nou producte en el mercat i en este cas crec que UV torna a tindre gent valida que esta tenint en conte els errors del passat i la situacio actual. Si som valencians i volem ser-ho politicament hi ha que pensar en valencià.
La divisio del valencianisme i els seus afins no es mes que el resultat d'una evolucio llogica, mentres uns s'han quedat ancorats en el passat i en les regions espanyoles atres han vist l'oportunitat que brinden les autonomies i aci es a on es te que moure la politica valenciana; fa 30 anys el regionalisme i el seu entorn preautonomic ajudà al triumfo d'UV, ara tindran que construir una nova societat i una generacio nova i acostumada a viure en autonomia, en una Espanya nova on els valors i la societat ya no son la mateixa de fa 30 anys, qui vullga fer politica en el pensament de fa 30 anys, esta soterrant-se ad ell mateix.

Hi ha que tindre clar una cosa,som massa poquets i la lluita es molt llarga com per a tindre dos o tres fronts oberts, hi hauria que firmar una treua o al manco no avivar les diferencies i continuar una lluita recolzant-se en les entitats valencianistes que si desigen vore eixe canvi politic; en definitiva, com dia el tio Nicolau Primitiu, treballar, persistir, esperar...