VISITAS

martes, 21 de abril de 2009

Vinatea sempre en el cor

Si els valencians i quan dic valencians, em referixc del Sénia al Segura, tinguerem que donar glories i ofrenes i els honors mes grans ,seria sense dubte a Francesc de Vinatea,pero mosatros els nacionalistes deuriem fer-lo el nostre eixemple de com se deu actuar davant l'adversitat que sofrix hui en dia la nostra nacio,el nostre poble.
Va ser alla per 1333 quan una vegada mes el nostre regne, la nostra terra i per tant la nostra nacio , va estar a punt de ser trencada una volta mes per els nostres governants i la seua ineficacia i alluntament del poble.(i es que l'historia se repetix).

Alfons II el Benigne ( de benigne tenia poc,mes be era el sinagües) s'havia casat en segones noces en Lleonor de Castella, germana d'Alfons XI el justicier( atre Charles Bronson ). Esta dona havia conseguit que el rei dominat pels seus encants femenins, entregara al seu fill l'infant Ferran les viles de Xativa, Sagunt, Borriana, Alzira,Morella, i Castello. Casi res. Tot manco comprar-li al chiquet un cavall o un castellet en la meseta.

Esta decisio entrava en el contrafur de lo regne i els habitants d'estes viles o siga el valencians,
el poble pla i ras va montar en colera (mentres els governants ni fu ni fa com sempre) i no volien permetre l'injusticia que seria debilitar les corts.
Al poble no li va quedar atra que anar on estava la seua defensa, al jurats del regne i entre ells van triar a Vinatea, cap i casal de Morella per a que els defenguera com a representant del Regne i del poble.

Pero Francesc de Vinatea no era com la colla de politics que tenim ara, es veritat que tampoc era politic pero si sabia qui era, i d'a on era i qui eren els seus i ho va demostrar i mai se podra dir millor en tot lo regne la famosa expressio valenciana que este cas es on millor se aplica”en dos collons”.
En dos collons es va plantar est home davant del rei i la reina, abans havia reunit a les forces de la ciutat( tal volta la Real Senyera i tot estava ya preperada per el combat) i mes o manco els havia dit que si no eixien ell i els seus companyers jurats , podien entrar i tallar-li el coll a tota la colla que hi havia dins. (una cosa pareguda deuriem fer hui en dia, home pero en mes tacte) est home es va plantar davant el rei i la reina i va expondre els seus raonaments arriscant la seua vida li va demanar als reis que respectara els furs i tan apassionada va ser la seua exposicio que el mateixos reis van claudicar i li van otorgar lo que justament demanava, el representant del poble i lo regne.

“senyor tots saben que la corona obliga a qui la porta a respectar la llei i a fer que se respecte.
I es de llei que aquells pobles que son lliures, reals, no poden mai donar-se a senyorius.
Aixo es un contrafur,Senyor , lo regne se opon a les vostres pretensions reals”

Que deprenguen alguns politics que hem tengut i tenim. No es facil anar i fer lo que lo que vol el poble i lo que per dret li correspon, pero mes dificil encara es conseguir-ho. La seua valentia, honradea, tenacitat i fermea en les seues conviccions, aixina com el seu honor de servir a la seua patria, va fer que l'integritat territorial de lo regne no es trencara, eixa herencia que mos va deixar Francesc es la que hui en dia hem de mantindre mosatros, l'ultima resistencia que queda en la nacio valenciana, Francesc de Vinatea es mereix el nostre reconeiximent i l'honor de tindre el seu nom, en una plaça del centre del cap i casal del regne i els nous politics valencians que estan formant-se no oblidar-se mai de la gesta de este gran valencià.

1 comentario:

  1. Bo es el blog Billy. A vore si continues escriguent.

    Que vaja be!

    Saludets!

    ResponderEliminar