VISITAS

martes, 16 de febrero de 2010

Fem les coses senzilles

Quan molts de mosatros pensavem, que el somi dels Països Catalans estava perdent adaptes dins de les fronteres de la nostra nacio, mos troben com el camaleonic moviment pancatalaniste i els seus afins els catalanistes valencians, poden pegar-li la volta a la coqueta i resorgir de les seues cendres qual Au Fenix. Els catalanistes, que no tenen atra mania que la de buscar un cordo umbilical que mos unixca d'alguna forma perpetua en Catalunya i en els seu nacionalisme que per ad ells deu ser l'hostia ,perque ser valencià i nacionaliste valencià no deu ser prou per ad ells, han conseguit traure una nova denominacio: PAÏSOS UNITS, aço ya ralla en l'esquizofrenia pancatalanista del zipayo servidor dels amics del nort, despres es queixen dels espanyolistes, quan ells estan fent lo mateix. Assoles tens que baratar en qualsevol text de forums panques la paraula catalanista o estiga la d'Espanya o espanyolista i al reves lo mateix.
Que no es prou ser valencià per ad esta gent ? Vullc dir valencià i res mes, ¿es que tenen que ficar sempre per mig a Catalunya?, es que pareixen indis del Machu Pichu subdesenrollats somiant en la mare patria i enrecordant-se dels conquistadors espanyols que confongueren en Deus, cosa que ni tan sevol se poden aplicar ells pero en fi alguna cosa que yo no alcance a vore deuen de vore ells.
Assoles me queda l'esperança de que uns pobrets allumenats en piles d'eixes chicotetes escomencen a separar-se dient que si pero que Catalunya es una nacio i Valencia atra, pero encara em queda el dubte de si ho fan de cor, es per politica o per intentar captar el vot del valencià mig eixe que front tant catalanisme vota PP o PSOE.
Estos no s'han enterat que la dreta o el centre dreta es lo que domina en lo Regne i Catalunya, perque als vots de PP valencià suma-li els del PP català i els de CiU partit que podríem calificar de centre o centre dreta catala, yo no he fet els numeros, pero segur que en eixos Països units guanyaria la dreta. Pero dona igual, estos continuen relacionant el nacionalisme en la politica i en l'esquerra i nacionalistes hui en dia hi han d'esquerres, de dreta i centres i apolitics. Aixina els va per sort per a mosatros.

Hi ha que tindre una visio mes ampla de la nostra nacio i la seua societat, comparem-la com si fora un pais independent. ¿No caldria que la politica nacional tinguera dretes centre i esquerres? Yo crec que si, pero tambe crec que per arribar a la pluralitat, primer te que existir un sentiment nacional, cosa que no hi ha ara mateixa. Eixe sentiment de valencianisme si existix en la majoria de Valencia i dels valencians, pero no es un sentiment prou nacionaliste perque el valencià culturalment, està espanyolisat, simplement perque desconeix la seua historia, social, cultural i politica i si damunt tot aço ho barreges en els catalaniste i pancatalanistes i en els espanyolistes tambe hi ha que dir-ho, crees un barrejat de complicacions i de rebolics que la gent fuig d'ells com del dimoni.
¿N'hi ha que simplificar les coses, com fa el PP ,en que se identifica la majoria del poble valencià?
Senyera, llengua valenciana i el seu territori, l'antic regne de Valencia. Puix ya està ¿per que no ho fem facil? Deixem que els panques es compliquen la vida, si no mireu el bloc que va d'un lloc a un atre pegant tombos i deixant- se l'electorat perdut.

6 comentarios:

  1. Este dissabte ixqué en el Levante una entrevista a Vicent Flor (que fa temps que es passà al "lado oscuro" i pareix mentira que encara se soprenga de certes coses), llamentant-se de que els valencians siguen cada volta més "espanyolistes", en el sentit més peyoratiu de la paraula.

    I és normal. Si el dilema que es planteja, si lo únic que podem triar, segons certs "valencianistes", és entre l'espanyolisme centraliste i el catalanisme militant (en lloc d'entre valencianisme i espanyolisme) crec que la resposta dels valencians està ben clara, i ho estarà cada volta més. I el resultat de les eleccions és només una mostra.

    Perque al centralisme, els catalanistes valencians li ho estan posant ben facilet i en safata des de la transició. Si de veres ho feren de bona fe, haurien de reflexionar alguna volta que, en una frase molt encertada que algú va pronunciar fa temps, els valencians no volem canviar d'amos: volem ser els amos.

    De nosatros depén que pugam revertir la situació, fent vore a la societat que hi ha "una atra manera" d'entendre el fet valencià. Una forma d'entendre'l tan normal com la que tenen els gallecs, els bascs o els catalans del seu fet diferencial, pero que en el nostre cas no ha pogut desenrollar-se adequadament, gràcies, en bona mida, a que el catalanisme, com ya deixà escrit Nicolau Primitiu en 1933, no significa més que un moviment retardatari i dificultador del nostre renaiximent com a poble.

    ResponderEliminar
  2. Completament de acort en lo que dius. Els valencians no volem canviar de amos volen ser els amos.Aixo te que ser el grit de la lluita valencianista. I els amos de la llengua valenciana
    lo primer de tot.

    ResponderEliminar
  3. Estic totalment d'acort en vosatros.Si se vol conseguir alguna cosa deu de ser des de la valenciania, mai des de un atre lloc.
    Yo no me considere nacionaliste, encara que molts con tu si heu cregau, pero sempre he diferenciat estos termes, i com he dit ans, soles des del valencianisme se poden conseguir tots els fins.
    Per supost, la llengua valenciana el primer.
    Per cert, Billy enhorabona per l'articul.
    ¡¡ VOLEM SER ELS NOSTRES AMOS!!

    ResponderEliminar
  4. Tots els que defenem les singularitats del poble valencia,llengua, tradició, cultura i símbols,tenen un nacionalista dins de ells, es qüestió de temps que eixe sentiment quede encaixat dins del moviment per el que es lluita hi ha un pues-to dins del nacionalisme valencia per a cada valencianista, ya que este moviment democràtic i lliure deu ser apolític i nacional.Per que assoles des-de el mes estricte valencianisme sense caure en radicalismes
    de cap tipo se podrà arribar a la consciencia de tot un poble, que lo únic que li fa falta es un poquet de gent en trellat.

    ResponderEliminar
  5. En referencia al teu ultim comentari, Billyjoe, ya digue Josep Maria Bayarri en 1931 que...

    "L'esperit valencià que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf.

    Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del mon per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l'humanitat."

    Personalment pense que eixe dia ya ha aplegat, i que es hora de treballar per Valencia des d'una visio clarament nacionalista i sense cap classe de complexos.

    ResponderEliminar
  6. "sóc valencià i només valencià i així el seré fins que em muira, i estic fart dels polítics venuts a l'altiplà i d'esta gran part de la societat valenciana covard que tenim, tan cínica, de que servix la història antiga i recent de la nostra terra, quant mas cal consentir, el poble valencià és únic en tradicions mil·lenàries de gran esplendor que inclús perduren i que són discriminades pels mitjans de l'altiplà i també del poble català ja que no li interessa eixa esplendor que no han tingut, no me'n vaig a estender ara només llegir, estudiar. investigar un poc la cultura història d'este poble, els seus costums i no cal ser molt llest per a veure que és únic i que hem de sentir-nos orgullosos de ser valencians i només valencians. salutacions des d'elx

    ResponderEliminar