VISITAS
Mostrando entradas con la etiqueta valencianisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta valencianisme. Mostrar todas las entradas
jueves, 6 de octubre de 2011
¿ 9 d'octubre o carnestoltes?
S'acosta ya el dia dels valencians, de tots. Evidentment es un dia especial per aquells que assoles se senten valencians pels quatre costats per dir-ho d'atra forma. Pero em sembla que enguany sorgirà la polemica de sempre, que si yo vaig primer, que si estos no deuen d'estar i si aquells estan de mes. Yo fa anys que no vaig, ho veig per la televisio i punt. Pero enguany si volia anar per portar al meu fill per primera volta, no obstant m'ho estic pensant. Perque la provesso civica pareix mes una desfilada de carnestoltes politica que una provesso civica, al manco lo que vaig poder vore per la TV i lo que me van contar de l'any passat. Partits polítics al meu entendre aliens ad este dia que el trien per fer-se propaganda a l'igual que entitats culturals en una distorsio clara de consciencia valencianista tambe trien el dia per a fer soroll, el resultat es patetic. A mi com a valencià no m'agrada gens i com a nacionaliste ya ni vos conte.
La meua opinio es que eixe dia s'ha d'anar junts sense pancartes, sense banderes que no siguen valencianistes, sense logos de partits politics, s'ha d'anar a mostrar respecte de ser valencià i res mes. Perque tot lo que no siga mostrar respecte a ser valencià eixe dia, un a l'any, per l'amor de Deu, es insultar als valencians, als que hem naixcut o vivim aci i nos sentim valencians.
Fins que no arribe el dia que tots els valencians acodixquen eixe dia sense etiquetes identificaves aço continuarà sent un carnestoltes ridicul que alguns aprofiten per interes particular i politic. Yo no vullc que el meu fill de quatre anys s'emporte un image falsa de lo que es el dia nacional valencià, on ningu ha de ser mes que atres i on tot valencià que aixina se senta te dret a participar com a tal.
Fins que no arribe eixe dia on tots vagen en provesso units com a valencians, parlar d'unions no te sentit. No acceptar la nostra diversitat com a poble, es anar sempre en contra de l'unio valencianista.
lunes, 29 de agosto de 2011
Fausti Barberà
Fausti Barberà i Martí (Alaquas, l'Horta, 19 de decembre de 1850 - Valencia, 5 de giner de 1924) fon un mege, erudit i politic valencià. Estudià i eixerci la medicina en l'Universitat de Valencia on destaca el seu treball durant l'epidemia de colera del 1885. El 1891 organisà el primer Congrés Medic Regional de Valencia i viajà per diversos països d'Europa fent estudis pedagogics en favor de les persones sordes. Publicà obres sobre otorrinolaringologia i dirigi el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de Ciencias Médicas.
Va escriure numerosos treballs d'investigacio sobre l'historia de la medicina valenciana en lo Regne de Valencia, va tindre una amistat en Antoni Alcover autor del diccionari Alcover en el qual treballà aixina com tambe edità treballs antics de medicina. En 1907 va ser el president de la societat valencianista Valencia Nova i convocà l'Assamblea Regionalista Valenciana, això va ser en el centenari de la batalla d'Almansa.
Com autor del discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902 i publicat el 1910, es considerat el pare del valencianisme modern , definix a Espanya com un estat pluranacional donant pas a lo que seria ya les bases socials del nacionalisme valencià. A l'igual que Francesc de Vinatea i d'una forma pareguda pero en una diferencia de segles, quan en 1914 les corts espanyoles proponen la creacio d'una mancomunitat Llevantina o se incloïa Murcia i Albacete junt al Regne de Valencia va ser uns dels mes ferms opositors, possiblement esta lluita i defensa de lo valencià va ser un dels motius de firmar la declaracio valencianista de 1918.
Va escriure numerosos treballs d'investigacio sobre l'historia de la medicina valenciana en lo Regne de Valencia, va tindre una amistat en Antoni Alcover autor del diccionari Alcover en el qual treballà aixina com tambe edità treballs antics de medicina. En 1907 va ser el president de la societat valencianista Valencia Nova i convocà l'Assamblea Regionalista Valenciana, això va ser en el centenari de la batalla d'Almansa.
Com autor del discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902 i publicat el 1910, es considerat el pare del valencianisme modern , definix a Espanya com un estat pluranacional donant pas a lo que seria ya les bases socials del nacionalisme valencià. A l'igual que Francesc de Vinatea i d'una forma pareguda pero en una diferencia de segles, quan en 1914 les corts espanyoles proponen la creacio d'una mancomunitat Llevantina o se incloïa Murcia i Albacete junt al Regne de Valencia va ser uns dels mes ferms opositors, possiblement esta lluita i defensa de lo valencià va ser un dels motius de firmar la declaracio valencianista de 1918.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

