VISITAS

sábado, 26 de diciembre de 2009

Joan Batiste Basset



No vaig a contar l'historia d'este valencià, per que no m'agrada fer un rollo en el blog i ademes no soc historiador, pero si vullc dir unes cosetes i una miqueta d'informacio.
Joan Batiste Basset i Ramos, naixcut cap a 1654 en Alboraya, va ser la persona o el militar que s'encarregà de l'alçament del poble valencià a favor de l'archiduc Carles i com som tots els valencians, en una mostra de generositat i de llealtat que va mantindre fins al final, ho va conseguir sense rebre cap de duro del seu senyor.
Joan Batiste Basset va ser un dels mes ferms opositors a l'ocupació borbonica
del pais per part de l'eixercit de Felip V i el general maulet mes emblematic.
Basset va naixer en Alboraya (l'Horta Nort) l'any 1654, i son pare eixercia de
fuster, escultor i durador d'imagens i retaules. Ya de ben jove participà en les campanyes militars en Italia, Alemanya i Hongria, colaborant en el princip de Hessen-Darmstadt, que fon nomenat virrei de Catalunya. Basset va tindre el grau d'ingenier militar, especialiste en tactiques d'artilleria. Ademes, parlava la llengua del seu poble i fon un gran coneixedor de les reivindicacions i necessitats populars.
Est home que va conseguir alçar un eixercit valencià entre llauradors i gent del poble el va passejar per tot el regne fins a la desfeta i traicio d'Almansa, Joan Batiste Basset va prometre als valencians que si l´Archiduc Carles guanyava la guerra, llevaria tots o bona part dels imposts feudals que els llauradors pagaven als senyors.
En la mort de Carles II i l'esclat del conflicte successori entre Carles d'Àustria i
Felip d'Anjou, Basset farà costat a l'archiduc Carles en la guerra que esclata a nivell europeu. L'any 1705 es crea una flota de soport a Carles en la qual intervé Basset. Desembarcaran en Altea tot prometent als llauradors valencians que Carles, quan fora rei efectiu de Valencia, aboliria els drets nobiliaris sobre els llauradors i els imposts sobre l'entrada de mercaderies en les ciutats. La revolta va tindre una gran participacio entre els llauradors, que varen ser coneguts com a maulets, aixina com entre les classes populars de les ciutats. Tot aço ajudat per la sempre prepotent Castella que va entrar a sanc i foc en la comarca de La Marina on en la ciutat de Denia i en el seu castell Joan Batiste havia escomençat a organisar l'eixercit maulet.
Basset i els seus aliats marchen de manera triumfal cap a Valencia, a on totes les
poblacions per a on passen, com ara Denia, Gandia o Alzira, li obrin les portes de bat a bat. La majoria del pais es decanta per donar soport als maulets, mentres que
l'aristocracia i els nobles botiflers donaran soport a Felip de Borbo i molts hauran de fugir en l'entrada de les tropes de Basset a Valencia. Carles III es nomenat rei i Basset, cap de l'eixercit maulet, en la practica sera el virrei de Valencia. Basset i els maulets detenen i expulsen als botiflers més destacats i confisquen els seus bens i els de l'alta noblea felipista.
Entrà en Gandia i Alzira, i el 16 de decembre arribà a la porta de Sant Vicent de Valencia, rodejat de llauradors de tots els pobles de la rodalia, que l'aclamaven, lloaven l'abolicio dels drets senyorials i feudals, i proclamaven la seua fidelitat a Carles III. Després de diversos conflictes interns degut a la pressio dels nobles austracistes contra les mesures populars de Basset, finalment este sera destinat a Alzira i Xativa, on sera empresonat a traïcio. En conéixer la noticia, van esclatar moltes revoltes locals de maulets que exigien la lliberacio del seu general, tot cridant: "Vixca Basset abans que Carles III". Mentrestant els dirigents austracistes no volen donar armes als maulets, i els abandonaren a la seua sort, el que provocarà la desfeta del 25 d'abril del 1707, que significarà l'inici de la fi de les institucions del Regne de Valencia.
La revolta valenciana de la Guerra de Successió fon un fenomen esplendit, en el qual la voluntat popular es va impondre a unes autoritats esglayades pels acontenyiments. Fon una revolucio en la qual les poques notes desagradables corregueren a carrec dels "miquelets" catalans, els quals no tots eren "maulets" o partidaris de l'Archiduc; també hi havia felipistes. Davant d'aixo, Basset es lliberat i enviat a Valencia, pero arribarà tart. Es concentrarà en Denia per a organisar la resistencia i socorrer a Xativa, pero sera novament detingut. Mentrestant, Felip V abolia els Furs del Regne de Valencia "por justo derecho de conquista". El tema està en que est heroic valencià que va morir abandonat en Segovia es mes conegut entre els catalans i catalanistes, que entre els valencianistes i tot aço se deu a que com en atres coses hem deixat que els panacatalanistes ajudats per els castellanistes se hagen fet seus molts del simbols i personages que assoles son valencians. Ho dic per que pots llegir en moltes webs que Joan Batiste era un general catala o que els maulets eren tambe milicia catalana quant era basicament valenciana.
La banda de fugitius que assolaren el regne de Valencia no van ser atres que els “miquelets” catalans, una especie d'eixercit tipo Pancho Villa. Va ser el gran general valencià el que va ficar orde entre les tropes austracistes, ya que era de carrera militar i va lluitar per la causa del seu rei fins al final. La batalla definitiva es donaria en els camps d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, i els soldats valencians que allí hi havien, o vestien uniforme anglés, o estaven en el Terç de Valencia, eixes tropes van ser rebujades pels generals anglesos, aço va ser el final de la causa dels autracistes quan el General Batiste va ser empresonat i les noves autoritats es van negar a complir lo que ell va prometre. Despres de ficar un regne en les mans del seu senyor.

1707, 29 de juny: Abolicio dels Furs del Regne d'Arago i del Regne de Valencia

Una historia molt trista. Joan Batiste Basset, l’home que, des de Denia, va alçar les terres valencianes contra els Borbons i a favor dels furs; el general maulet que va ser aclamat en entrar en Valencia i afegir-la a les ciutats que es vestien, esperançades, de groc austracista; l’heroic de les classes populars; el mateix Basset que va triar quedar-se en Barcelona quan Carles III es va desentendre de la (dis)sort de la terra i li va oferir de seguir-lo fins a Viena; el militar expert que es va fer carrec de la defensa de la ciutat i que va caure quan caigue la ciutat, el 1714; aquell home alt i fort i capaç que ho havia donat absolutament tot, des d’una estricta llealtat, en la defensa dels interessos del regne i de la casa d'Austria va tindre un dels finals mes trists que es puguen viure.