Nosatros culpables de la crisis

Molt s’està dient, parlant o escrivint de l’actual crisis econòmica, pero yo crec que ningú està dient qui es realment el culpable. I els culpables no som atres més que les persones i la nostra falta de trellat.

Qualsevol de nosatros pot vore en les notícies o en les televisions eixos programes documentals fets a vora carrer,a on la gent conta les seues llàstimes, autònoms sense faena, empreses trencades, males inversions, hipoteques desmesurades, gent en els pisos embargats etc. I tot açò no es culpa exclusivament de la banca, ni dels polítics, la gent també té la seua culpa per falta de sentit comú o de desconeiximent de com funciona qualsevol producte financer. ¿Quants varen llegir la seua hipoteca abans de firmar-la? ¿entenien les condicions que firmaven? ¿Per qué un banc dona una hipoteca a un emigrant, quan una condició màxima dins la banca es l’arraïl de les persones?. La gent ha disparat en pòlvora de rei, s’ha gastat lo que no se podia gastar, la banca en un afany codiciós ha donat soport inconscientment pero en coneiximent d’este despropòsit, ningu ha sabut gestionar una política que podria haver fet que el boom se transformara en una indústria més duradera i productiva, tots han pecat de codicia i el sac s’ha trencat. Aixina que no ha segut la política, sino els polítics, ni el sistema bancari, sino les persones que treballen en ell, ni la societat, sino cada un de nosatres, que per ignorància o mal assessorament nos hem clavat a jugar a especuladors, i el resultat es l’actual crisis. La gent ha de ser conscient de que les coses costen de guanyar, que el treball i els estudis porten al final la seua recompensa, i que anar a un banc a endeutar-se i conseguir un somi d’esta forma lo únic que pot passar es que se pot convertir en tot lo contrari, en un mal somi, com li està passant a molta gent hui en dia.

La solució a tot açò es tan senzilla com l’educació, igual que la gent s’ensenya a dur un coche, hi ha que ensenyar de menuts com funciona el sistema finacer, l’economia domèstica. La banca deu de canviar també l’actual forma de treballar, i els polítics no deuen tocar un banc al manco sense tindre responsabilitat penal.
D’esta crisis assoles eixirem, quan cada u de nosatres siga conscient d’a on està, que pot fer, i quins son els seus recursos per mantindre un nivell de vida, que no siga ofegat per deutes innecessaris.

Lo que mos sobra.

Escomence a pensar que l'actual situació econòmica i política en Espanya no te solucio possible.La classe mija i burguesa pot anar preparant-se per que van a passar-la per la turmix fins que solten l'últim gallet, per que son ells els que van a pagar, si poden, el forat monetari que hi ha en Espanya.
Tot açò passa perque els polítics, no tenen lo que hi ha que tindre per a solucionar-ho o tenen por de carregar contra aquells mes poderosos i que tenen la solució si volen.Perque sigam sincers, si yo tinc billets i venen a fer-me la vida difícil, agarre els billets i me'n vaig a un atre país. O tenen por a que se faça açò o els tenen pillats per ahí on ya saben vostés.
Aixina que este país on estem tots emborregats políticament estarà en crisis prou de temps i els canvis seran a pijor de moment.
Els valencians podem donar-li una volta ad esta situació, en atres llocs la gent ya haguera fet una revolució, i tots estos pitecàntrops polítics estarien en la presó o picant pedra de sol a sol, pero açi no se farà res d'això. La solució es tornar-li al poble valencia l'ilusió per treballar, l'ilusió de poder viure i tindre una oportunitat, fer de Valéncia el millor lloc del mon, la millor terra d'Europa, no mos falta clima, ni mar , ni sol ni industria, ni festes, ni cultura, ni empreses de primer orde ni gent ni arts ni res de res; ho tenim tot per a triumfar, per a ser el millor poble en la millor terra del mon, lo únic que mos sobra son els actuals polítics i el seu sistema florit de des de els mateixos arrels sindicals i financers, per la seua falta d'ànim ,espirit, i orgull de ser valencians i defendre i administrar este poble i esta terra com es mereix la seua gent, la millor del mon.

Convencio Valencianista V2012

L’indignacio de la societat valenciana, la situacio economica i cultural i l’us del valencianisme per a nodrir interessos personals son alguns dels factors que han dut a un grup de persones a organisar una convencio valencianista que tindra lloc en la proxima primavera d’estiu.

El passat dimarts, 29 de novembre, es va presentar en La Llar d’Alfafar esta convencio baix el nom de Valencianisme 2012. En un salo d’actes abarrotat, J. Sancho i Albert Clemente van expondre els motius de l’organisacio de l’encontre i els objectius a aconseguir.


La convencio es un intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana

Els ponents varen subrallar el caracter individual a l’hora de participar, i la necessitat d’arribar ad esta participacio despres d’haver assumit i firmat una Declaracio Personal d’Intencions que, d’alguna manera, situa als qui desigen participar dins d’un marc d’estricta valencianitat

Els promotors desigen que este cami, iniciat en Alfafar, es convertixca en un pelegrinar per les terres del Regne i explicar a distints grups est intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana, que es lo que en definitiva preten la convencio.

http://www.fullvolant.com/

Esta convenció es el resultat d'una iniciativa privada de valencianistes de a peu, que ha rebut després de mesos de consultes i entrevistes el vist i plau de diversos sectors del valencianisme cultural, els quals han mostrat la seua colaboració desinteressada en portar esta iniciativa a tot el valencianisme.