Ho diuen ells.

"L'occità, com tots sabem més o menys, és l'origen del català medieval. Segons expliquen Antoni Ferrando i Miquel Nicolàs en la seua Història de la llengua catalana, el català es definí al llarg del segle XII, però no fou fins al regnat de Jaume I (1213-1276) que s'independitzà de l'occità, ja que fins a aquell moment les similituds eren encara molt grans com per a considerar-los idiomes diferents " .    Vicent Baydal.

 Per a que no hagen dubtes ells mateixa ho diuen:
 "La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana. Comprèn, doncs, de les Corberes a l'Horta d'Oriola i de les comarques orientals d'Aragó a la Mediterrània. Composta de quatre grans regions --Principat, València, Balears i Rosselló"
 Manifest de 1934 concepte de llengua i patria.

 "la conclusió que dintre el gran marc de la pretesa llengua occitànica es troben en un mateix peu d'igualtat el valencià i el català, el llemosí i el provençal, el gascó i el mallorquí, etc."
 Aço ya no els agrada.


 "Caldria reflexionar bé sobre el perill que enclou per a la consciència de la unitat de la llengua allò que de primer antuvi podria semblar tot el contrari: en comptes d'eixamplar-se l'àrea geogràfica del nostre idioma, com algú creuria, el català queda diluït en aquesta superior unitat lingüística i esbocinat en altres llengües o dialectes; l'occitanisme, concebut així, tendeix, per via indirecta, a contraposar a la llengua catalana una llengua valenciana i una llengua mallorquina, amb la mateixa raó que hi hauria per a l'existència d'una llengua menorquina o lleidatana o castellonenca, etc."
 Hi ha que carregar-se tot lo que no siga catala, en especial el valencia.


 Remat final.
 " Alguna de les varietats del provençal és, certament, de fàcil comprensió per a un català mitjanament il·lustrat, però això no vol dir pas identitat de llengua. A ningú no se li acudirà de dir que el català i l'italià formen part d'una mateixa unitat lingüística pel sol fet que un públic català pugui seguir amb relativa facilitat una representació teatral en italià"

 O siga que per al catala si val, pero per al valencia no val, perque el valencia quan dius aço es un dialecte, i quan no es la mateixa llengua, pero assoles en Valencia, en Catalunya es catala, i en valencia es catala que li diuen valencia. Per a riure's.

 Per a acabar:
 " Recordem l'afebliment que va comportar-nos l'ús del nom d'Aragó per a designar la confederació catalano-aragonesa; a l'estranger la confederació era coneguda amb el nom de "regne d'Aragó", i el nom de Catalunya perdia injustament valor internacional precisament d'ençà que la integració nacional s'acomplia amb les conquestes de Ramon Berenguer IV i Jaume I. Avui hi hauria un perill similar si les terres de llengua catalana es consideraven incloses sota la denominació d'Occitània."

 Barcelona, maig del 1934.** POMPEU FABRA, R[amon] D’ALÒS-MONER, R[amon] ARAMON I SERRA, PERE BOHIGAS, JOSEP MARIA CAPDEVILA, J[osep] M[aria] DE CASACUBERTA, PERE COROMINAS, JOAN COROMINAS, FRANCESC MARTORELL, J[aume] MASSÓ-TORRENTS, MANUEL DE MONTOLIU, L[luís] NICOLAU D’OLWER, MARÇAL OLIVAR, A[ntoni] ROVIRA I VIRGILI, JORDI RUBIÓ, PAU VILA. MANIFEST DE 1934 DESVIACIONS DE CONCEPTE LLENGUA I PATRIA.

 Au, ¡nyas coca en llanda!, ¿com se t'ha quedat el cos?. O siga, ells tenen tot el dret del mon a ser diferents de l'occita, pero al mateix temps li ho neguen al valencians (ser diferents al catala),. Li ho neguen a una llengua perfectament documentada des de fa segles i en vora dos millons d'usuaris, en un sigle d'or, i infinitat d'obres i autors que diuen parlar i escriure en valencià...

Ramón Muntaner i la seua fiabilitat

Totes les senyes indiquen que una part de la "cronica" escrita pel catala RAMÓN MUNTANER no està basada en l'experiencia propia i directa de l'autor sino en una serie de suposts que el croniste presenta de manera marcadament idealisada i distorsionada. Precisament es en l'inverosimilitut de la llegenda del "BELL CATHALANESCH" a on millor queda reflectida la falsetat i inexactitut dels "senyes" presentats en dita "cronica".

 RAMÓN MUNTANER, segons ell mateix aclarix en la seua obra, escomençà a escriure la seua "cronica" molts anys despres d'ocorrer alguns dels fets que preten reflectir. En concret, segons paraules del propi croniste, l'inicià el quinze de Maig de 1325 quan contava en 60 anys d'edat (AQUEST lliure el COMENCI LLA DEUS MERCE era en TEMPS de LX ANYS. Lo QUAL lliure yo COMENCE ha XV JORNS de MAIG de l'ANY de l'ENCARNACIO de NOSTRE SENYOR DEUS IESU CHRIST M.CCC.XXV). Substraent 60 anys a 1325 s'obte 1265, que seria l'any de naiximent de MUNTANER, mateix any en el que el rei aragones JAUME I "el Conquistador" inicià una CAMPANYA militar en el Regne de MURCIA en anim d'enforfoguir la rebelio sarraïna present en aquelles terres.

 ¿Com es possible que havent naixcut RAMÓN MUNTANER en el mateix any en el que el rei JAUME I realisà la seua CAMPANYA militar per terres murcianes, 1265, MUNTANER, sense apenes un any d'edat poguera haver acompanyat al rei com croniste i haver segut testic directe de, segons lo que narra, una (suposta) repoblament absoluta de catalans en viles de MURCIA i Alacant i d'un (supost) "BELL CATHALANESCH" parlat per estos pobladors ?

 Resulta de pur sentit comu entendre que MUNTANER mai pogue acompanyar al rei JAUME I en la seua campanya murciana, tal i com el croniste preten fer creure en la seua obra, i que per tant no pogue ser testic ni de la suposta "repoblament catalana", ni del supost "BELL CATHALANESCH" als que fa referencia. Els motius que espentaren a MUNTANER a mentir i a falsejar en la seua cronica, perdent tot rigor i credibilitat, no son especialment rellevants, lo substancial es que tots aquells catalanistes(*) que en base a MUNTANER i la seua cronica van proclamant que la llengua Catalana estava present i reconeguda en MURCIA i Alacant en el segle XIII han deixat de tindre en MUNTANER i la seua obra les "proves irrefutables" a tals suposts (a no ser que pretenguen imbuir d'autoritat a un "croniste" que en 1265 encara caminava en bolquers i que mai vixque els acontenyiments senyalats en primera persona, com intencionadament preten fer creure).

 Es tanta la desinformacio i inexactitut de la que fa gala RAMÓN MUNTANER en relacio a este assunt, que en la seua cronica data en l'any 1238 (M.CC.XXXVIII) la presencia del rei "en JAUME D'ARAGO" en terres murcianes, quan historicament està mes que provat que fon durant els anys 1265-1266 quan el rei aragones JAUME I estigue en el Regne de MURCIA ajudant al seu gendre castella l'infant Alfons (Alfons X "el Sabi") a enforfoguir la rebelio sarraïna (recordem que l'any 1238 es el de l'entrada del rei aragones en Valencia). En resum, si se donara per bo l'any de 1238 com el corresponent a la campanya del rei aragones JAUME I en MURCIA l'assunt encara se tornaria molt mes irrisori, posat que implicaria que MUNTANER hauria segut capaç de complir el seu comés de croniste encara sense haver naixcut (potser un comés a l'alcanç de qualsevol catalaniste de PRO, pero vedat al restant dels mortals).

 Conve saber, ademes, que el rei JAUME I falli quan RAMÓN MUNTANER tenia nomes onze anys d'edat, any 1276, per lo que es mes que evident que MUNTANER no pogue mai acompanyar com croniste al rei JAUME I en ninguna de les seues campanyes, ni pogue ser testic directe i presencial d'uns fets que el croniste catala mos vol presentar com vixcuts en primera persona.

 Com a colofo, el croniste catala llança un exaltat alegat en favor de Catalunya, en tota seguritat per a tractar de compensar la frustracio que li provocaria tindre que admetre l'inferioritat de ranc de Catalunya davant els regnes d'Arago i de Valencia (i MALLORCA). Proselitisme gratuït que deixa en evidencia el marcat caracter CHOVINISTA de RAMÓN MUNTANER i la seua visio partidista en favor de Catalunya i lo catala a lo llarc de la seua "cronica". Un CHOVINISME catalaniste que continua present en nostres dies, en major virulencia i agressivitat si cap, que ve de la ma del nacionalisme catalaniste (i els seus colaboracionistes en terres valencianes) que pretenen fer creure que l'idioma VALECIA es nomes un variant del Catala per a absorbir el patrimoni llingüistic i historic-cultural valencià dins dels seus inventats i ficticis "PAÏSOS CATALANS" i "corones CATALANO-aragoneses" imperials.

¿Que es la filologia ?

La paraula filologia procedix del grec i significa, lliteralment, ‘amor pel coneiximent’. El Diccionari d'Autoritats la definix com una “ciencia composta i adornada de la Gramatica, rhetorica, Historia, Poesia, Antigores, i generalment de la Critica, en especulacio general de totes les demes Ciencies. Es veu Grega. LAT. PHILOLOGIA”. Es dir, per als creadors d'este diccionari del segle XVIII, la filologia es la ciencia de les ciencies pero, sobre tot, la ciencia de les ciencies humanes. En l'actualitat, el terme ‘filologia’ s'ha aplicat, sobre tot, a l'estudi critic de la llengua i la lliteratura.

Normalment al substantiu ‘filologia’ seguix un adjectiu: ‘romanica’, ‘germanica’, ‘classica’, ‘semitica’, ‘eslava’, ‘hispanica’, ‘francesa’, ‘anglesa’, etc. El calificatiu se referix a les llengües i lliteratures que son estudiades de forma especial en eixe titul.

Els adjectius ‘romanica’, ‘germanica’ o ‘classica’ fan referencia a un model d'estudi i d'ensenyança que se denomina comparat. En filologia classica s'estudia el llati i el grec, ademes de l'indoeuropeu, el tronc del que deriven les llengües cridades classiques. La filologia romanica se relaciona en la filologia classica perque estudia les llengües i les lliteratures que procedixen i evolucionen directament del llati fins convertir-se en les llengües maternes de bona part dels actuals europeus i de les persones que en atres llocs del mon descendixen o han entrat historicament en contacte en europeus que parlen les llengües romanços.

En el nou Grau de Llengües, Lliteratures i Cultures Romaniques s'estudia, des d'una perspectiva comparada i historica, l'us llingüistic, lliterari i cultural d'estes llengües..

UNIVERSITAT DE SALAMANCA.

Un poquet de llum.

En les Normes de l’Acadèmia de Cultura Valenciana originàries, de 1979, les regles d’accentuació gràfica que s’establien eren bàsicament: 

- accentuar totes les paraules esdrúixoles, 

- no accentuar cap paraula plana,

- accentuar totes les paraules agudes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt.

- i alguns accents diacrítics.

Aixina aparegué en la primera edició de l’Ortografia de la Llengua Valenciana (1979), i en la segona edició, revisada i ampliada, de 1981, que s’edità coincidint en l’acte popular de recolzament a les normes de l’Acadèmia de Cultura Valenciana que es celebrà el 7 de març de 1981 en El Puig. (està penjada en la web de l’Aellva)

Per tant, les Normes d’El Puig “originals” són les mateixes normes de l’Acadèmia de 1979, que seguien encara el primitiu sistema d’accentuació descrit, el qual, com és conegut, presentava una abundància notable d’accents gràfics.

Pot llegir-se en el número 33 de la revista Murta (una històrica revista valencianista, que seguia les Normes de l’Acadèmia), de març de 1981, un extens artícul que fa referència a l’acte multitudinari celebrat en El Puig el mes anterior. S’observa que tots els texts, com no podia ser d’una atra manera, seguien el sistema d’accentuació vigent en aquell moment, que és, llògicament, el que es recolzà en l’acte multitudinari d’El Puig.

Les diverses obres llingüístiques redactades en aquell moment, com la Gramàtica de la llengua valenciana de Fontelles, Lanuza i Garcia, o els Diccionaris del Grup d’Acció Valencianista, estaven redactades també en les Normes d’El Puig “originals”, “en accents”.

No obstant, el sistema d’accentuació gràfica triat estava sent molt atacat pel catalanisme llingüístic (com en general, totes les Normes d’El Puig en conjunt), i més d’un any més tart, cap a juny de 1982, la consellera d’Educació, Amparo Cabanes, convocà a una reunió en la pròpia Conselleria a alguns representants de diverses entitats i institucions valencianes (entre elles, crida l’atenció que no estiguera present el GAV, la Cardona Vives, el Grup Cultural Ilicità o El Piló, entre unes atres).

És en dita reunió a on se pren la decisió de reformar totalment el sistema d’accentuació gràfica de les Normes d’El Puig, que a partir d’eixe moment queda reduït a l’us de l’accent diacrític. També hi hagué algun atre canvi menor en el sistema d’apostrofament.

Com estes modificacions foren assumides a continuació per la Secció de Llengua de la ACV, el conjunt del moviment valencianiste acatà la decisió, en ares del consens llingüístic; si be consta que figures importants que assistiren a la reunió, com Mossén Josep Alminyana o Mossén Lluís Alcón, no eren partidàries de modificar el sistema d’accentuació.

Curiosament, la revista Murta no informà en esta ocasió del canvi normatiu fins al mes de setembre de 1982, en el seu número 49, i per solicitut dels llectors, que havien observat estranyats el canvi en l’us de l’accentuació gràfica en el número 48 (juliol-agost de 1982), coincidint en la publicació del text definitiu de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, sense que cap avís explicara el perqué del canvi.

Este nou sistema d’accentuació diferent del recolzat popularment en 1981 en El Puig, tornaria a modificar-se per decisió de la RACV en 2003, en acabant de mesos de debat i discussió en el sí de la Secció de Llengua; decidint-se finalment la recuperació de l’accentuació gràfica completa pero en un sistema diferent al de 1979.

Se justificava la decisió en motius diversos, com la necessitat de que l’accentuació facilitara la llectura correcta (en quant a sílaba tònica i obertura de les vocals) de les paraules, independentment de que siguen d’us corrent o no; aixina com l’aprenentage de l’idioma per part dels no valenciaparlants; o també, marcar adequadament la diferenciació d’obertura vocàlica entre el valencià i el català, com per eixemple en el mateix topònim de Valéncia.

No obstant, en esta ocasió, al contrari de lo que succeí en 1982, un sector del valencianisme idiomàtic se negà a acatar la decisió, i continuà usant el sistema d’accentuació decidit en la reunió de 1982 en la Conselleria d’Educació.

Pd:Açò evidentment no es meu, forma part d'un intercanvi d'opinions entre yo i atra persona afí a la RACV.

Apunts entorn a la llengua valenciana.

El llatí vulgar ya era una llengua en continua evolució i en diferencies dialectals entre les regions de la mateixa Italia, i mes encara entre les diferents províncies de l'Imperi Romà. Atres motius incidixen en el fet que les llengües romances, també nomenades romàniques o neollatines, siguen diferents entre sí:


•Els Substrats llingüístics: la llengua o llengües que se parlaven abans de l'arribada dels romans. En HISPANIA, se parlaven el vasc, l'iber i el celta. D'este SUBSTRAT prerromà trobem préstams com cavall; pero també paraules gregues com empori, fama, monarquia.

•La facilitat o la dificultat en les comunicacions en Roma: en les zones geogràfiques mes propenques a Roma o millor comunicades, el llatí evolucionà de manera diferent a les mes alluntades o aïllades.

•Els diferents graus i formes de domini de Roma sobre els territoris conquistats: l'evolució fon diferent en les zones de l'imperi menys romanisades i en població romana poca culta de les zones mes evolucionades en població mes culta.

•La caiguda de l'imperi romà en les invasions germàniques i el subsegüent procés de RURALIZACIÓN i d'aïllament de la població precipità el procés d'evolució i fragmentació del llati vulgar en dialectes, que se produí entre els segles V i VIII, accentuant encara mes les diferencies i facilitant uns canvis fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que donaren lloc a diferents parles tant entre sí com en relació al llatí originari. En el segle IX, rebien el nom de RUSTICAE ROMANAE LINGUAE, es dir, llatins rurals (per a diferenciar-les del llatí cult i de les llengües barbares) i en el temps donaren lloc a les llengües romàniques ( nom que deriva de ROMANICUS “llatí vulgar” front a LATINUS “llatí cult”).

La RACV nos diu:
"Respecte a les diferents teories sobre la conformació històrica del valencià, la teoria de l’autoctonia llingüística de l’idioma i de la continuïtat demogràfica en el trànsit de la Valéncia musulmana a la cristiana, sustentada pels doctors Ubieto, Cabanes, Peñarroja o Gómez Bayarri entre atres (com, per cert, algun membre eminent de l’actual AVL feu en un passat ben recent), sosté que pot establir-se un paralelisme en l’evolució del llatí vulgar en els diversos territoris de la Península Ibèrica. Un llatí vulgar que, arraïlat sobre els diferents substrats llingüístics preexistents en cada lloc (l’ibèric, en el nostre cas, com en el d’uns atres territoris propencs: Aragó, Catalunya o Múrcia), mantingué més tart el seu us entre la població d’estirp iberorromana durant els sigles de dominació musulmana de la península.
Esta població autòctona, si be pogué islamisar-se religiosament de forma majoritària, mantingué en major o menor mida l’us familiar i social de la seua parla romanç originària, de la mateixa que uns atres pobles del món igualment islamisats han mantingut el seu idioma a pesar d’adoptar la religió musulmana i l’àrap com a llengua de cultura.
"Les similituts existents entre el valencià i el català poden, per tant, explicar-se per factors anteriors a la conquista de Jaume I i, inclús, al comú substrat prerromà; tal com, per cert, sostingueren en el passat reconeguts partidaris de l’unitat de les llengües valenciana i catalana. És sabut ademés que en el nostre àmbit, com en unes atres zones de la Romània, se dona un gran conjunt de llengües afins que no escomença pel nort en Catalunya, sino en Occitània, a on hi ha unes atres modalitats no catalanes igualment pròximes llingüísticament."Valencia Catala i Occita es pareixen, per que tenen la mateixa branca llatina, pero d'abans de vindre Jaume.

Nosatros culpables de la crisis

Molt s’està dient, parlant o escrivint de l’actual crisis econòmica, pero yo crec que ningú està dient qui es realment el culpable. I els culpables no som atres més que les persones i la nostra falta de trellat.

Qualsevol de nosatros pot vore en les notícies o en les televisions eixos programes documentals fets a vora carrer,a on la gent conta les seues llàstimes, autònoms sense faena, empreses trencades, males inversions, hipoteques desmesurades, gent en els pisos embargats etc. I tot açò no es culpa exclusivament de la banca, ni dels polítics, la gent també té la seua culpa per falta de sentit comú o de desconeiximent de com funciona qualsevol producte financer. ¿Quants varen llegir la seua hipoteca abans de firmar-la? ¿entenien les condicions que firmaven? ¿Per qué un banc dona una hipoteca a un emigrant, quan una condició màxima dins la banca es l’arraïl de les persones?. La gent ha disparat en pòlvora de rei, s’ha gastat lo que no se podia gastar, la banca en un afany codiciós ha donat soport inconscientment pero en coneiximent d’este despropòsit, ningu ha sabut gestionar una política que podria haver fet que el boom se transformara en una indústria més duradera i productiva, tots han pecat de codicia i el sac s’ha trencat. Aixina que no ha segut la política, sino els polítics, ni el sistema bancari, sino les persones que treballen en ell, ni la societat, sino cada un de nosatres, que per ignorància o mal assessorament nos hem clavat a jugar a especuladors, i el resultat es l’actual crisis. La gent ha de ser conscient de que les coses costen de guanyar, que el treball i els estudis porten al final la seua recompensa, i que anar a un banc a endeutar-se i conseguir un somi d’esta forma lo únic que pot passar es que se pot convertir en tot lo contrari, en un mal somi, com li està passant a molta gent hui en dia.

La solució a tot açò es tan senzilla com l’educació, igual que la gent s’ensenya a dur un coche, hi ha que ensenyar de menuts com funciona el sistema finacer, l’economia domèstica. La banca deu de canviar també l’actual forma de treballar, i els polítics no deuen tocar un banc al manco sense tindre responsabilitat penal.
D’esta crisis assoles eixirem, quan cada u de nosatres siga conscient d’a on està, que pot fer, i quins son els seus recursos per mantindre un nivell de vida, que no siga ofegat per deutes innecessaris.

Lo que mos sobra.

Escomence a pensar que l'actual situació econòmica i política en Espanya no te solucio possible.La classe mija i burguesa pot anar preparant-se per que van a passar-la per la turmix fins que solten l'últim gallet, per que son ells els que van a pagar, si poden, el forat monetari que hi ha en Espanya.
Tot açò passa perque els polítics, no tenen lo que hi ha que tindre per a solucionar-ho o tenen por de carregar contra aquells mes poderosos i que tenen la solució si volen.Perque sigam sincers, si yo tinc billets i venen a fer-me la vida difícil, agarre els billets i me'n vaig a un atre país. O tenen por a que se faça açò o els tenen pillats per ahí on ya saben vostés.
Aixina que este país on estem tots emborregats políticament estarà en crisis prou de temps i els canvis seran a pijor de moment.
Els valencians podem donar-li una volta ad esta situació, en atres llocs la gent ya haguera fet una revolució, i tots estos pitecàntrops polítics estarien en la presó o picant pedra de sol a sol, pero açi no se farà res d'això. La solució es tornar-li al poble valencia l'ilusió per treballar, l'ilusió de poder viure i tindre una oportunitat, fer de Valéncia el millor lloc del mon, la millor terra d'Europa, no mos falta clima, ni mar , ni sol ni industria, ni festes, ni cultura, ni empreses de primer orde ni gent ni arts ni res de res; ho tenim tot per a triumfar, per a ser el millor poble en la millor terra del mon, lo únic que mos sobra son els actuals polítics i el seu sistema florit de des de els mateixos arrels sindicals i financers, per la seua falta d'ànim ,espirit, i orgull de ser valencians i defendre i administrar este poble i esta terra com es mereix la seua gent, la millor del mon.

Convencio Valencianista V2012

L’indignacio de la societat valenciana, la situacio economica i cultural i l’us del valencianisme per a nodrir interessos personals son alguns dels factors que han dut a un grup de persones a organisar una convencio valencianista que tindra lloc en la proxima primavera d’estiu.

El passat dimarts, 29 de novembre, es va presentar en La Llar d’Alfafar esta convencio baix el nom de Valencianisme 2012. En un salo d’actes abarrotat, J. Sancho i Albert Clemente van expondre els motius de l’organisacio de l’encontre i els objectius a aconseguir.


La convencio es un intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana

Els ponents varen subrallar el caracter individual a l’hora de participar, i la necessitat d’arribar ad esta participacio despres d’haver assumit i firmat una Declaracio Personal d’Intencions que, d’alguna manera, situa als qui desigen participar dins d’un marc d’estricta valencianitat

Els promotors desigen que este cami, iniciat en Alfafar, es convertixca en un pelegrinar per les terres del Regne i explicar a distints grups est intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana, que es lo que en definitiva preten la convencio.

http://www.fullvolant.com/

Esta convenció es el resultat d'una iniciativa privada de valencianistes de a peu, que ha rebut després de mesos de consultes i entrevistes el vist i plau de diversos sectors del valencianisme cultural, els quals han mostrat la seua colaboració desinteressada en portar esta iniciativa a tot el valencianisme.

¿ 9 d'octubre o carnestoltes?

S'acosta ya el dia dels valencians, de tots. Evidentment es un dia especial per aquells que assoles se senten valencians pels quatre costats per dir-ho d'atra forma. Pero em sembla que enguany sorgirà la polemica de sempre, que si yo vaig primer, que si estos no deuen d'estar i si aquells estan de mes. Yo fa anys que no vaig, ho veig per la televisio i punt. Pero enguany si volia anar per portar al meu fill per primera volta, no obstant m'ho estic pensant. Perque la provesso civica pareix mes una desfilada de carnestoltes politica que una provesso civica, al manco lo que vaig poder vore per la TV i lo que me van contar de l'any passat. Partits polítics al meu entendre aliens ad este dia que el trien per fer-se propaganda a l'igual que entitats culturals en una distorsio clara de consciencia valencianista tambe trien el dia per a fer soroll, el resultat es patetic. A mi com a valencià no m'agrada gens i com a nacionaliste ya ni vos conte.

La meua opinio es que eixe dia s'ha d'anar junts sense pancartes, sense banderes que no siguen valencianistes, sense logos de partits politics, s'ha d'anar a mostrar respecte de ser valencià i res mes. Perque tot lo que no siga mostrar respecte a ser valencià eixe dia, un a l'any, per l'amor de Deu, es insultar als valencians, als que hem naixcut o vivim aci i nos sentim valencians.

Fins que no arribe el dia que tots els valencians acodixquen eixe dia sense etiquetes identificaves aço continuarà sent un carnestoltes ridicul que alguns aprofiten per interes particular i politic. Yo no vullc que el meu fill de quatre anys s'emporte un image falsa de lo que es el dia nacional valencià, on ningu ha de ser mes que atres i on tot valencià que aixina se senta te dret a participar com a tal.

Fins que no arribe eixe dia on tots vagen en provesso units com a valencians, parlar d'unions no te sentit. No acceptar la nostra diversitat com a poble, es anar sempre en contra de l'unio valencianista.

Fausti Barberà

Fausti Barberà i Martí (Alaquas, l'Horta, 19 de decembre de 1850 - Valencia, 5 de giner de 1924) fon un mege, erudit i politic valencià. Estudià i eixerci la medicina en l'Universitat de Valencia on destaca el seu treball durant l'epidemia de colera del 1885. El 1891 organisà el primer Congrés Medic Regional de Valencia i viajà per diversos països d'Europa fent estudis pedagogics en favor de les persones sordes. Publicà obres sobre otorrinolaringologia i dirigi el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de Ciencias Médicas.

Va escriure numerosos treballs d'investigacio sobre l'historia de la medicina valenciana en lo Regne de Valencia, va tindre una amistat en Antoni Alcover autor del diccionari Alcover en el qual treballà aixina com tambe edità treballs antics de medicina. En 1907 va ser el president de la societat valencianista Valencia Nova i convocà l'Assamblea Regionalista Valenciana, això va ser en el centenari de la batalla d'Almansa.

Com autor del discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902 i publicat el 1910, es considerat el pare del valencianisme modern , definix a Espanya com un estat pluranacional donant pas a lo que seria ya les bases socials del nacionalisme valencià. A l'igual que Francesc de Vinatea i d'una forma pareguda pero en una diferencia de segles, quan en 1914 les corts espanyoles proponen la creacio d'una mancomunitat Llevantina o se incloïa Murcia i Albacete junt al Regne de Valencia va ser uns dels mes ferms opositors, possiblement esta lluita i defensa de lo valencià va ser un dels motius de firmar la declaracio valencianista de 1918.

Benvingut

He de demanar disculpes abans de tot per haver estat absent tant de temps, pero l'arribada al mon d'un nou valencià i ademes fill meu ha segut la causa d'esta absencia al blog.
Un nou valencià que arriba al mon despres d'unes eleccions on la opcio política valencianista a desaparegut i si no fiquem remei no tornara mai. No vaig a fer una valoracio de les eleccions ad estes altures perque ya se sap lo que n'hi ha. Lo que hem que fer es mirar al futur i oblidar-nos del passat, i el futur s'ha de construir en un proyecte nou i en noves implicacions de gent jove, nova i preparada, formada en el valencianisme cultural i social.
Yo pense que els nacionalistes valencians tenim que colaborar en este nou proyecte polític des de tots el llocs on som visibles, es mes, esta nova reconstruccio deu de ser liderada pel nacionalisme valencià, l'unic hui en dia en una estructura organisativa prou ferma per a fer de llavor del futur politic.
El nacionalisme valencià propon quatre pilars basics per ad este nou proyecte, estos pilars proposts en son dia per Robert son:

- Llengua valenciana propia dels valencians escrita segons les Normes d'El Puig que son les uniques fetes respectant l'autoctonia de la llengua valenciana.

- Cultura valenciana propia no compartida en cap atra nacio de l'Estat Espanyol.

- Territori valencià com a lloc delimitador de la nacio dels valencians i per tant unic referent politic que nos importa.

- Simbols valencians propis que nos diferencien d'unes atres nacions com la Real Senyera.

Aci es a on ha de menejar-se el valencianisme; tot aquell que no combregue en estes quatre opcions deuria mantindre's fora del moviment valencianiste politic.

Com deya abans els nacionalistes deurien donar soport a tot allo que combregue en estos quatre pilars basics del valencianisme i deurien fer-ho des del nostre propi partit politic nacionaliste, el qual deuria afegir-se a qualsevol atre partit nou, o reviscolat on totes les sensibilitats valencianistes feren força comuna.

Per supost que la pau llingüística i l'us d'una mateixa normativa ortogràfica, Normes del Puig, tambe ha de ser una dels principals punts d'acort entre el valencianistes aixina com el tema de l'accentuacio i qui ha de ser l'entitat oficial de la llengua valenciana ha de quedar solucionat d'una manera definitiva. En este sentit tots han de fer sacrificis i deixar de jugar a filolecs i acceptar lo que diguen els mestres que tenim, que ne son molts i molt bons.

Si tot es aixina i es fa en trellat tal volta d'aci uns anys els meus fills puguen votar un partit d'estricta obediencia valencianista.

Benvingut fill meu al mon i a Valencia, la teua terra.

Pensant en el futur

Tal volta la decisio d'UV de no presentar-se ad estes eleccions autonomiques, sense voler o tal volta volent ha segut o pot ser un encert per als nacionalistes valencians. ¿En quin sentit? es preguntaran alguns, en varios diria yo. Un pot ser que tot eixe cancer multipolitic que formava UV ix del seu cos per a anar a recalar en partits com UXV o CV que tenen massa presa politica per creixer i obtindre uns bons resultats; tal volta saben que es la seua ultima oportunitat d'agarrar el carro de la supervivencia politica. Aço si no està controlat pot ser la malaltia que els contagie i acabe en ells com li va passar a UV. L'indefinicio i la multiculturalitat politica al final causa families i capelletes dins dels cos, en este cas un cos debil i chicotet.
Les ventages per als nacionalistes valencians son moltes: la primera la possibilitat de tornar a escomençar de CERO sabent en qui se pot confiar politicament i en qui no, qui està dispost a esperar anys per a traure un resultat, i qui no ha pogut esperar a agarrar una cadira siga per un valencianisme d'ultradreta o per un valencianisme que aposta per la catalanitat llingüística.
Ara quedem totalment LLIURES per a fer o triar o potenciar una opcio politica valenciana per a valencians i que parlen valencià, una opcio netament nacionalista en una Senyera Real i en un manifest escrit en NdP, on la llengua valenciana tinga els mateixos drets i la mateixa categoria que la llengua castellana.
Tot acaba i tot te un principi. Ara es el moment de l'accio per part dels nacionalistes valencians, una forma nacional de fer politica s'obri davant de tots mosatros, una oportunitat valenciana.

Ara mes que mai per fi som lliures, lliures d'un passat politic i lliures per a construir un futur. Assoles fa falta que uns quants tinguen la paciencia i les ganes d'eixir d'una volta de la trinchera. Nos mereixem tindre una opcio polica encara que sigam quatre rates penades.
L'oportunitat de refundar el valencianisme politic lliure de pressions espanyolistes i catalanistes esta aci i ya ha aplegat el moment. Assoles depen esta volta de mosatros.

!VIXCA VALENCIA LLIURE PER SEMPRE¡

Coherencia

Aço sembla que no te final, el problema de la llengua valenciana es un culebro sense fi, ya no es una lluita entre catalanistes llingüistics i valencianistes, sino que tambe es una lluita entre les diverses faccions valencianistes, es a dir, ya cada u interpreta les NdP com considera oportu com si foren les profecies de Nostradamus.
Les NdP son unes regles ortografiques per a escriure en valencià, se pot estar mes o manco d'acort, pero lo normal es seguir-les i si se fa una critica, fer-la seguint la normativa i no utilisar paraules en desus. Perque una paraula aparega escrita fa 200anys d'una forma distinta a la d'ara no te per que ser mes correcta, si no en el castella encara escriuriem com fa 200anys tambe,"i entenderan vuestras mercedes que no es cosa singular dicha anomalia".
Si la RAE es la que vela pel castella, la RACV mediant la seccio de llengua i lliteratura es la que vela per la nostra llengua i per disciplina i coherencia deuriem seguir-la, cap castellà-parlant qüestiona a la RAE, pero els valencians sempre mos qüestionem a nosatros mateixos, no te sentit, yo soc partidari de fer critiques pero respectant la normativa encara que siga en contra de la mateixa normativa i sempre per millorar-la.
Ara si tots nosatros volem -i aci fare meues les paraules d'un amic meu-, que la llengua valenciana siga un subjecte internacional reconegut com a materia llingüística internacionalment i tinga un estandart oral i escrit propi que la reconega com a llengua independent dins de les llengües romaniques no hi ha mes collons, (aço ya es meu) que ser coherents en la normativa de la RACV o de les Normes d'El Puig que son la mateixa per si algu s'ha fet un embolic.
Aço es lo que n'hi ha, punt i pilota, i el que vullga ser un analfabet llingüistic ortografic està en el seu dret pero per favor que no diga que es valencianiste.

¿Tornarà?

Per ahi diuen que UV s'ha mort, yo crec que mes que aixo, l'han abandonada, l'han deixada tirada i poc a poc han anant fugint d'ella .Uns es van passar al PP, no cal dir noms, tots els coneguen, atres se passaren al BLOC, i atres fundaren i s'ha afiliaren a partits com UxV o CV o inclus la mateixa IRV; tambe algu acabà en ENV i atres s'han quedat en sa casa atordits i sense reaccio.
Uns pocs encara se mantenen en UV, inclus han entrat de nous en l'intencio de tornar a fer d'UV lo que era en la seua epoca gloriosa el partit dels valencianistes dels valencians, pero clar, en aço no contaven tots els que van abandonar el barco i ara el pare no deixa creixer als bebes, bo eixa es escusa que fiquen alguns.
Tal volta no deurien haver abandonat el barco i haver-se quedat lluitant en ell, pero no, era mes facil fugir del malalt pudent per si de cas te contagiava i van decidir mampendre atres aventures politiques, algunes minoritaries tercerviistes i atres runoses economicament.
Hi ara el seu fracas en tot es culpa d'UV i de quatre valencians que si li han tirat collons i s'han acostat al malalt i li volen cuidar i curar i reviscolar i si no es aixina el ficaran en hivernacio ven guardadet fins que vinguen temps millors i es puga sanar novament.
UV no ha traicionat mai a ningu, sempre ha estat al servici de Valencia i del poble, som mosatros el que la van traicionar ad ella, la vam abandonar quant mes falt fea que els valencians estiguerem al seu costat i tots van eixir fugint a uns atres partits que lo unic que han volgut fer es ser una copia d'UV. Si ya ho teniem tot fet, mira que van ser burros, yo el primer en desertar, en abandonar al malalt, ara tornare per a estar al seu costat fins que cure o fins que muiga, pero ya no deixarem a cap valencià darrere.
Passe una cosa o atra, UV continúa tenint mes força que molts atres que diuen estar vius i si la gent que yo conec li fica temps, ya pots riure't dels milacres de San Vicent perque son capaços de resucitar a un mort i tambe de ficar-lo a parir.

Valencia, una nacio sense estat.

Quan es parla de nacio valenciana alguns per ignorancia o per desconeiximent rebugen este terme de pla, o tal volta perque la seua nacio es atra i no son valencians.
¿Que es la nacio valenciana? la nacio la formen un conjunt de coses i de fets que serien:
El territori, ningu pot negar que Lo Regne de Valencia, nom historic de la nacio, te i ha tingut
un territori mes o manco definit en l'actual des de fa segles, hui en dia es el reconegut dins de les fronteres de l'actual Comunitat Valenciana.

Una llengua propia, no crec que ningu de mosatros qüestione aço.
Els valencians que viuen dins del Regne tenim consciencia propia llingüistica de parlar llengua valenciana des de fa segles, simbol identitari que mos fa distints del restant d'espanyols. Aço per al que no parle ni escriga valencià es fa mes difícil d'entendre, perque no te part d'esta consciencia que mos fa diferents.

Cultura i tradicions, els valencians tenim les nostres festes propies i la nostra propia cultura
diferent del restant de comunitats o pobles espanyols, no es lo mateix les festes valencianes basades en el foc purificador que les castellanes, per ficar un eixample.

Un poble que en la seua majoria diu que es i es sent valencià. Un poble en una historia perfectament documentada des de fa VIII segles en tradicio cristiana i milers d'anys en atres cultures.
Totes estes coses fan que Valencia siga una nacio sense estat, sempre ha segut una nacio vinculada a unes atres nacions que si son o van ser estats com Arago o com Espanya. Defendre la nacio valenciana es defendre lo valencià i res mes. I aixo es lo que defenem els valencianistes com yo, la nacio valenciana no es cap païs independent, es el poble valencià que te tot el dret del mon a ser un poble reconegut com una nacio, atra cosa molt distinta es reclamar un estat propi i independent; lo que es reclama es la singularitat del poble, llengua, cultura, tradicions i territori dels valencians, o siga, de la nacio valenciana.
Per supost que la bandera d'esta nacio no es atra que la real senyera.
Tots els que defenen estes prioritats son nacionalistes valencians fills d'una nacio mes antiga que la propia Espanya; una nacio que ha segut lliure sempre, una nacio que a per a molts ya va ser una estat en eixercit, furs, marina i llengua i li dien, i li diuen encara, Regne de Valencia.

Fonaments cientifics de la llengua valenciana

Lo primer que tenim mosatros clar es que el valencià es una llengua ¿en que mos basem?:En quatre termens llingüístics: Estandardisacio, Autonomia, Historicitat, i vitalitat. Aço ho diu Stewart.

Es un fet que les normes del Puig constituïxen una estandarisacio autonoma no subjecta ni subordinada a la normativa de cap atra varietat llingüistica. Estes normes han facilitat l'us del valencià en tot tipo d'ambitsl
Esta codificacio valenciana ha segut utilisada per a us administratiu, com el primer estatut d'autonomia redactat en estes normes, per el sistema public d'ensenyança, pels mijos de comunicació tant audiovisuals com escrits i en la xarcia d'internet i pagines web, per a treballs cientifics i d'investigacio, en estudis filologics del valencià i com a vehicul del coneiximent cientific, en l'ambit de la medicina Frances Carle i Bayarri i com a vehicul de creacio lliteraria d'incontables obres tant en prosa com en vers, ahi tenim a Xavier Casp.

L'acceptacio. Queda clar que el poble accepta la seua llengua com a valenciana i que les normes estan presents en institucions com Lo Rat Penat, AUMAR o el port autonom o en els programes del palau de la musica, durant molts anys han segut usades en els ambits mes destacats de la societat valenciana, pero al mateix temps tambe son acceptades per una part de les classes populars.
La codificacio es un proces que esta viu en la llengua i la mostra son els innumerables llibres d'ortografia valenciana que hi han, viu com la llengua que està viva.

Autonomia: en esta codificacio la llengua valenciana es completament autònoma, com sempre ha segut i com deuria ser ya que li dona plena rao autoctona i autonomia.

Historicitat, bo, d'aci hi ha poc que dir i molt que llegir ahi tenim tot el segle d'or i que el valencià va ser la primera llengua romanica i la llengua culta en la peninsula molt abans que el castella. Lo que li dona prestigi social: parlar valencià era de cults.

I despres tenim la vitalitat: el valencià a pesar de tot porta mes de 800 anys viu, passant de pares a fills i això en 25 anys de catalanisme en la escola. No se ha pogut trencar ni es trencarà mai, pero despres parlare de aço. El valencià es una llengua viva i en vitalitat parlada per dos millons de persones (el vasc el parlen assoles mig millo i es una llengua).

Puix tenim vitalitat, historicitat,autonomia i estandardisacio. un territori definit i dos millons de parlants.

Pero es que ara be lo bo de eixos dos millons.

Per l'estudi de la consciencia llingüistica valenciana, ficarem la prova de les enquestes utilisades en la confecció del ALPI ATLAS LINGUISTICO DE LA PENINSULA IBERICA.
Un proyecte mampres en la primera mitat del segle XX per Tomas Navarro per mig d'enquestes fetes en diverses localitats de la peninsula. Les senyes corresponents al domini llingüistic valencià se poden consultar en el portal CANADENC "linguistic Atlas of the Iberian peninsula" i en la profitosa tesis de Garcia Perales.

Per a la nacio valenciana o Regne els investigadors foren SANCHIS GUARNER,FRANCESC DE BORJA MOLL,RODRIGUEZ CASTELLANO I ESPINOSA.
les enquestes en els pobles valencians se feren en 1935 començant per Toris i Polinyà en agost després se feren 24 mes, En 1948 Sanchis Guarner repetix l'enquesta d'Anna i Godelleta i en 1970 se fan les enquestes del valencià de Murcia: el Carche i la Torre de Rico.

A banda de les preguntes pel coneiximent llingüistic, les enquestes contenien atre tipo de preguntes de naturalea sociollingüística, com la del nom de la llengua parlada en cada localitat, que es lo que mos interessa com a testimoni de consciencia llingüística.

Les enquestes varen ser fetes en territori valencià ans de la guerra civil aixina que no hi han ni "blaveros" ni res per l'estil ni "panques" ni tesis pancatalanistes. Els 26 pobles enquestats que van des de Cinctorres, Moncofa o Llanera fins Biar Campello o Guardamar a la pregunta de com se nomena la varietat llingüística que parlaven van contestar tots que VALENCIA I ademés Biar i Guardamar afegiren chapurrat i patiturrat.

Aço ya resulta molt significatiu i mes encara que quant en el restant de dominis llingüistics peninsulars ningu va obtindre el 100% d'afirmacio en la seua llengua com el cas valencià. El valenciàparlant no parla castelloni o alicanti o crivillenti o moixenti , parla valencià del Senia al Segura, aixo si que es parlar la MATEIXA LLENGUA: el valencià. Per lo tant la pertinencia a una mateixa comunitat llingüistica definida per un territori, LA NOSTRA NACIO VALENCIANA, per part del seus parlants es indubtable. O dit d'atra manera, les diverses varietats llingüistiques GEOLECTALS son agrupades baix la mateixa concepcio de LLENGUA VALENCIANA.

Aço no passa per eixample en les Balears on la consciencia particular s'impon sobre la comuna (els valencians tenim mes consciencia de poble) de tal manera que en Ciutadella parlen ciutadelli en Son Servera serveri, o en Pollensa pollensi... una cosa pareguda passa en Portugal i en Catalunya a on se recull la denominacio CHIPELLA en conte de catala.


En segon lloc en el cas valencià destaca l'absencia de cap atra denominacio corresponent a una atra llengua, la percepcio del valencià com un tot tancat dona conte del REBUIG dels valencians a acceptar qualsevol estandart que considere alie no propi del valencià.O dit d'atra manera, explica per que els valencians CONCEBEN LA PROPIA LLENGUA COM UN ENT AUTONOM.


Font consultada: "Fonaments cientifics de la llengua valenciana".
Autor: Miquel Angel Lledo: Llicenciat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola.

TORNEM DE VACACIONS (NO DE VACANCES)

Ya he tornat de vacacions amics, mes bonico, mes moreno,mes fresc i...mes gros. Es lo que te estar tot el dia sense fer res en estiu. Aixo i coneixer gent, l'atre dia vaig coneixer a un pare de familia com yo, afincat en Sueca i casat en una dona de la terra que en va deixar de pedra, no se com va estar la cosa que parlant dels chiquets i de que fer en ells per les vesprades va eixir el tema polític ya que est home es queixava de que en Sueca, puix no hi havia molt que fer en un nano de tres anyets, llavors yo li vaig dir "osties puix si que es rar per que en Sueca sempre han segut molt d'esquerres, si es rar que no n'hi hagen mes coses per als nanos", ell em va contestar " si si ara governa el BLOC pero lo unic que fan es catalanisme". Esta resposta no tindria massa importancia si no fora perque el meu interlocutor era de Nicaragua i porta tres o quatre anys residint en Lo Regne.
NYAS COCA ¡¡a vore com se t'ha quedat el body, un tio que ve de l'atra part del mon i ya sap que el BLOC es catalaniste, si es que per molt que s'amaguen darrere del blau, al final el monstruo ix.
I es que no queda aci la cosa no, quan torne a la Getxo del Mediterraneu, al poble on vixc, al costat de l'albufera, una vesprada baixe en el meu fill (que se li va escapar a Herodes) al jardi on estan els arrastradors (columpios en castella),i demes coses per als chiquets i on els pares fem amistat d'una vesprada, tinc el plaer de coneixer (anava en la meua dona bribons) a una chica d'algun païs de l'est, crec que era checa pero no estic segur, la qüestio es que varem acabar parlant dels coleges dels menuts, al qui va el teu, que dona, etc. I va i mira per a on, ix el tema de l'angles i del valencià.

La primera que em pega en la cara, es que, el seu fill donava dos llengües , i yo ignorant li pregunte ¿Castellano i Valenciano? contestacio: " el valenciano no es un idioma, da ingles i español". Ahhh perdone voste Rosalia de Castro per el meu atreviment. Bo me va contar que el colege del nano era un d'eixos que el PP ha ficat com a experiment on se dona casi tot en angles i bla bla bla. Pero despres la checa va traure atra volta el valencià i es va queixar que lo que parlaven en la escola no era el mateix que el del carrer i que el seu fill portava un cacau de no te meneges perque el marit i la familia d'este li parlaven en valencia. Inclus ella era conscient i aixina m'ho va dir que lo de la escola era catala i que no era lo mateix que el valencià.
Nyas Coca en llanda ¡¡¡ ¿i ara com te la menges? u de Nicaragua i atra de Chequia
Ah, pero lo mes bonico del estiu ve ara, tambe vaig coneixer a un tal Francois ( Fransua per als coleguis) era haitià, nacionalitat francesa i vivia en Zimbaue on treballava per a una ONG molt famosa de meges. Tambe tenia un chiquet i parlant de la llengua, ya que estava casat en una valenciana, al nano li parlaven en frances, espanyol i valencià ¡ala, tots a una!.
Me conta (parlant de llengües) que en Haiti els cults per dir-ho d'alguna forma parlaven frances, perooooooo que la llengua del poble era el "Creole" una barreja de dialectes africans i haitians, llengua que fa 30 o 40 anys varen fer oficial, van crear un gramatica, ortografia i diccionari i la van fer oficial perque ells volgueren i li'ls donà la gana. Punt i pilota.
Nyas coca¡¡¡¡¡¡ ¿com se t'ha quedat el cos?

continuara....

Ser valencià es voler ser-ho

Els problemes dels valencians, es resumixen en un problema, que pensen en tot manco en ser valencians. En la nacio valenciana, o Regne de Valencia, es parlen dos llengües, el castella i el valencià, esta ultima autoctona i propia dels valencians. Puix be, esta ultima es la llengua del poble valencià que no parla tot el poble i no es parla en tota la nacio, pero que deuria ser mimada i protegida per tots mosatros, i en conte d'aço, es atacada, marginada, i desprestigiada per dos comunitats; una, la castellanaparlant, que no fa el minim interes en deprendre-la i son capaços d'exigir als immigrants que se adapten a les nostres costums quan ells mateix no son capaços de dir bon dia en valencià i atra, minoria, que es dedica a desprestigiar la llengua valenciana, primera en tindre segle d'or, reduint-la a una varietat dialectal d'una gran llengua comuna mediterranea nomenada catala, que ni existia com a tal quan Valencia ya era un regne cristia i els seus habitants dien parlar llengua valenciana.
Baix este panorama, el poble valencià continua viu i a pesar de tot encara se consideren valencians, perque se senten diferents al restant d'espanyols, si no fora aixina no es sentirien valencians, puix de la mateixa forma que el poble se sent diferent, la nostra llengua ho es tambe, si no fora d'esta manera no haguera segut coneguda en tot lo mon com a llengua valenciana.
No podem permetre que la nostra llengua mos siga arrebatada per castellans on es substituida, o pels catalans i els seus acolits on es suplantada. El poble valencià i la seua llengua creada en el nostre territori directament del llati vulgar, que baix la dominacio arap va sobreviure en un romanç vernacul valencià,( aixina ho demostren prestigiosos historiadors) i que despres de la arribada de les tropes invasores aragoneses on participaven habitants de lo que hui en dia es conegut com Catalunya, Arago, Rosello, Navarra, etc. que van portar el seu romanç parlat en terres cristianes va permetre que el romanç valencià parlat en terres musulmanes, esclatara en tot el seu esplendor, conseguint pocs anys despres ser la llengua de moda en tota Europa al donar el primer sigle d'or, puix des de fa ya sigles el poble valencià te consciencia de parlar una llengua propia, i autoctona.
He ficat la llengua com eixemple , perque es una cosa comuna a tots els valencians com a traç identitari i propi del nostre poble. Si no mos fen respectar en una cosa tan nostra com esta i aço va pels catalanistes i els espanyolistes, encara que no m'agrada utilisar estos noms, pero ho faig per a que siga mes facil d'entendre lo que vullc dir, si el poble valencià o siga tots, no som capaços d'entendre que la nacio, la terra, el regne i el seu funcionament com una maquina ben engranada està per damunt de tots nosatres, o siga el be comu dels valencians es lo prioritari, mai tirarem cap avant com a poble i un poble deu d'estar unit en tot; unit en lo seu, i la llengua es nostra, al igual que ho es l'economia, la mar, el camp, l'historia i tot lo que siga valencià i totes estes coses te fan ser primer valencià, i despres ve tot lo demes.
Aixina que si els demes no senten que entre nosatres no hi ha unitat en un fi comu , ¿com voleu que mos respecten?. Tots eixos que trenquen el sentiment d'unitat valenciana en voler fer-mos creure en teories catalanistes llingüistiques i historiques, com tots aquells que volen mantindre-nos units culturalment a un imperi que es va afonar en Cuba fa ya segles, no fan mes que afonar a lo Regne i a la seua nacio una miqueta mes. Perque ya es hora que recordes que som valencians per damunt de tot, i que estigues orgullós de ser valencià, de la teua Senyera, i com no, de la teua llengua.
Parla valencià o quedat mut per a sempre, perque ser valencià es voler ser-ho.

L'hora del caçador

Es l'hora del caçador. Si el nou partit refundat dels valencians vol fer alguna cosa es el moment de la preparacio, d'assentar els pilars, les bases, escollir a la gent, formar-la i prepara-se per al futur, perque està clar que en els proxims 5 o 6 anys no se pot aspirar a una atra cosa que no siga la creacio i preparacio de la cacera, en que la peça no es atra que conseguir l'implantacio del nou proyecte en representants politics alla on se puga, alla on els valencians tinguen ganes de ser representats per gent de la seua terra.
Per aixo a partir d'ara deu ser la formacio i l'informacio del nou proyecte lo que te que dur-se avant en prioritat i oblidar-se d'atres que estan en una lluita diferent als problemes del nostre poble.

En una cosa anem per davant, açi no n'hi ha res que perdre per tot nosatres que no siga temps, i molt a guanyar, copiar el sistemes d'atres formacions nacionalistes no seria bo, ya que no podem oblidar que el valencià es peculiar en lo seu i res paregut als atres pobles i nacions peninsulars, sense deixar de costat la forta presencia de valencians castellàparlants que son lo mateix que els valenciàparlants.
Lo important es aprofitar estos anys que mos deixaran els dos grans per a fomentar la nova mentalitat politica valenciana, procurant aprofitar lo que atres han deixat ya arrelat en el poble. El PP no durarà tota la vida, i tenim que estar en l'escopeta carregada perque sempre hi haura un vot del valencianiste dispost a tornar a casa i la casa te que estar preparada per a oferir una llar als seus.

Nicolau Primitiu Gomez Serrano

Va naixer en Sueca en 1877 i va morir en Valencia en l'any 1971.
Perit mercantil i quimic des dels 26 anys, la seua trayectoria professional s'encaminà al disseny professional de maquinaria agricola, camp en el que es convertiria en un destacat industrial.
Nicolau Primitiu fon autor de un vast numero d'opusculs, articuls i llibres sobre Arqueologia, historia, llengua i identitat dels valencians. Apassionat bibliofil, en 1979 es concreta la donacio de la seua biblioteca a l'estat espanyol ( noooooooooo) pero la condicio que havia posat el suecà, era que l'estat la retornara als valencians en el futur (manco mal) si estos conseguien l'autogovern.
Aixina, hui representa l'aportacio mes important, qualitativa i quantitativament de la Blibioteca Nacional Valenciana.
En l'any 1950 fon nomenat Academic correspondent per Valencia de la Real Academia de l'Historia. En 1956 Deca de l'actual RACV . Ademes fon president de Lo Rat Penat entre 1933 i 1935 i entre 1959 i 1961 .
En 1961 funda l'editorial Sicania.

"El poble moltes vegades no sap de raons, pero si que sap de sentiments" Nicolau Primitiu.

Recomane la llectura del llibre NICOLAU PRIMITIU I VALENCIA, editorial L'Oronella.