VISITAS

lunes, 11 de abril de 2011

Pensant en el futur


Tal volta la decisio d'UV de no presentar-se ad estes eleccions autonomiques, sense voler o tal volta volent ha segut o pot ser un encert per als nacionalistes valencians. ¿En quin sentit? es preguntaran alguns, en varios diria yo. Un pot ser que tot eixe cancer multipolitic que formava UV ix del seu cos per a anar a recalar en partits com UXV o CV que tenen massa presa politica per creixer i obtindre uns bons resultats; tal volta saben que es la seua ultima oportunitat d'agarrar el carro de la supervivencia politica. Aço si no està controlat pot ser la malaltia que els contagie i acabe en ells com li va passar a UV. L'indefinicio i la multiculturalitat politica al final causa families i capelletes dins dels cos, en este cas un cos debil i chicotet.
Les ventages per als nacionalistes valencians son moltes: la primera la possibilitat de tornar a escomençar de CERO sabent en qui se pot confiar politicament i en qui no, qui està dispost a esperar anys per a traure un resultat, i qui no ha pogut esperar a agarrar una cadira siga per un valencianisme d'ultradreta o per un valencianisme que aposta per la catalanitat llingüística.
Ara quedem totalment LLIURES per a fer o triar o potenciar una opcio politica valenciana per a valencians i que parlen valencià, una opcio netament nacionalista en una Senyera Real i en un manifest escrit en NdP, on la llengua valenciana tinga els mateixos drets i la mateixa categoria que la llengua castellana.
Tot acaba i tot te un principi. Ara es el moment de l'accio per part dels nacionalistes valencians, una forma nacional de fer politica s'obri davant de tots mosatros, una oportunitat valenciana.

Ara mes que mai per fi som lliures, lliures d'un passat politic i lliures per a construir un futur. Assoles fa falta que uns quants tinguen la paciencia i les ganes d'eixir d'una volta de la trinchera. Nos mereixem tindre una opcio polica encara que sigam quatre rates penades.
L'oportunitat de refundar el valencianisme politic lliure de pressions espanyolistes i catalanistes esta aci i ya ha aplegat el moment. Assoles depen esta volta de mosatros.

!VIXCA VALENCIA LLIURE PER SEMPRE¡

jueves, 10 de marzo de 2011

Coherencia


Aço sembla que no te final, el problema de la llengua valenciana es un culebro sense fi, ya no es una lluita entre catalanistes llingüistics i valencianistes, sino que tambe es una lluita entre les diverses faccions valencianistes, es a dir, ya cada u interpreta les NdP com considera oportu com si foren les profecies de Nostradamus.
Les NdP son unes regles ortografiques per a escriure en valencià, se pot estar mes o manco d'acort, pero lo normal es seguir-les i si se fa una critica, fer-la seguint la normativa i no utilisar paraules en desus. Perque una paraula aparega escrita fa 200anys d'una forma distinta a la d'ara no te per que ser mes correcta, si no en el castella encara escriuriem com fa 200anys tambe,"i entenderan vuestras mercedes que no es cosa singular dicha anomalia".
Si la RAE es la que vela pel castella, la RACV mediant la seccio de llengua i lliteratura es la que vela per la nostra llengua i per disciplina i coherencia deuriem seguir-la, cap castellà-parlant qüestiona a la RAE, pero els valencians sempre mos qüestionem a nosatros mateixos, no te sentit, yo soc partidari de fer critiques pero respectant la normativa encara que siga en contra de la mateixa normativa i sempre per millorar-la.
Ara si tots nosatros volem -i aci fare meues les paraules d'un amic meu-, que la llengua valenciana siga un subjecte internacional reconegut com a materia llingüística internacionalment i tinga un estandart oral i escrit propi que la reconega com a llengua independent dins de les llengües romaniques no hi ha mes collons, (aço ya es meu) que ser coherents en la normativa de la RACV o de les Normes d'El Puig que son la mateixa per si algu s'ha fet un embolic.
Aço es lo que n'hi ha, punt i pilota, i el que vullga ser un analfabet llingüistic ortografic està en el seu dret pero per favor que no diga que es valencianiste.

jueves, 13 de enero de 2011

¿Tornarà?


Per ahi diuen que UV s'ha mort, yo crec que mes que aixo, l'han abandonada, l'han deixada tirada i poc a poc han anant fugint d'ella .Uns es van passar al PP, no cal dir noms, tots els coneguen, atres se passaren al BLOC, i atres fundaren i s'ha afiliaren a partits com UxV o CV o inclus la mateixa IRV; tambe algu acabà en ENV i atres s'han quedat en sa casa atordits i sense reaccio.
Uns pocs encara se mantenen en UV, inclus han entrat de nous en l'intencio de tornar a fer d'UV lo que era en la seua epoca gloriosa el partit dels valencianistes dels valencians, pero clar, en aço no contaven tots els que van abandonar el barco i ara el pare no deixa creixer als bebes, bo eixa es escusa que fiquen alguns.
Tal volta no deurien haver abandonat el barco i haver-se quedat lluitant en ell, pero no, era mes facil fugir del malalt pudent per si de cas te contagiava i van decidir mampendre atres aventures politiques, algunes minoritaries tercerviistes i atres runoses economicament.
Hi ara el seu fracas en tot es culpa d'UV i de quatre valencians que si li han tirat collons i s'han acostat al malalt i li volen cuidar i curar i reviscolar i si no es aixina el ficaran en hivernacio ven guardadet fins que vinguen temps millors i es puga sanar novament.
UV no ha traicionat mai a ningu, sempre ha estat al servici de Valencia i del poble, som mosatros el que la van traicionar ad ella, la vam abandonar quant mes falt fea que els valencians estiguerem al seu costat i tots van eixir fugint a uns atres partits que lo unic que han volgut fer es ser una copia d'UV. Si ya ho teniem tot fet, mira que van ser burros, yo el primer en desertar, en abandonar al malalt, ara tornare per a estar al seu costat fins que cure o fins que muiga, pero ya no deixarem a cap valencià darrere.
Passe una cosa o atra, UV continúa tenint mes força que molts atres que diuen estar vius i si la gent que yo conec li fica temps, ya pots riure't dels milacres de San Vicent perque son capaços de resucitar a un mort i tambe de ficar-lo a parir.

miércoles, 17 de noviembre de 2010

Valencia, una nacio sense estat.


Quan es parla de nacio valenciana alguns per ignorancia o per desconeiximent rebugen este terme de pla, o tal volta perque la seua nacio es atra i no son valencians.
¿Que es la nacio valenciana? la nacio la formen un conjunt de coses i de fets que serien:
El territori, ningu pot negar que Lo Regne de Valencia, nom historic de la nacio, te i ha tingut
un territori mes o manco definit en l'actual des de fa segles, hui en dia es el reconegut dins de les fronteres de l'actual Comunitat Valenciana.

Una llengua propia, no crec que ningu de mosatros qüestione aço.
Els valencians que viuen dins del Regne tenim consciencia propia llingüistica de parlar llengua valenciana des de fa segles, simbol identitari que mos fa distints del restant d'espanyols. Aço per al que no parle ni escriga valencià es fa mes difícil d'entendre, perque no te part d'esta consciencia que mos fa diferents.

Cultura i tradicions, els valencians tenim les nostres festes propies i la nostra propia cultura
diferent del restant de comunitats o pobles espanyols, no es lo mateix les festes valencianes basades en el foc purificador que les castellanes, per ficar un eixample.

Un poble que en la seua majoria diu que es i es sent valencià. Un poble en una historia perfectament documentada des de fa VIII segles en tradicio cristiana i milers d'anys en atres cultures.
Totes estes coses fan que Valencia siga una nacio sense estat, sempre ha segut una nacio vinculada a unes atres nacions que si son o van ser estats com Arago o com Espanya. Defendre la nacio valenciana es defendre lo valencià i res mes. I aixo es lo que defenem els valencianistes com yo, la nacio valenciana no es cap païs independent, es el poble valencià que te tot el dret del mon a ser un poble reconegut com una nacio, atra cosa molt distinta es reclamar un estat propi i independent; lo que es reclama es la singularitat del poble, llengua, cultura, tradicions i territori dels valencians, o siga, de la nacio valenciana.
Per supost que la bandera d'esta nacio no es atra que la real senyera.
Tots els que defenen estes prioritats son nacionalistes valencians fills d'una nacio mes antiga que la propia Espanya; una nacio que ha segut lliure sempre, una nacio que a per a molts ya va ser una estat en eixercit, furs, marina i llengua i li dien, i li diuen encara, Regne de Valencia.

domingo, 24 de octubre de 2010

Fonaments cientifics de la llengua valenciana


Lo primer que tenim mosatros clar es que el valencià es una llengua ¿en que mos basem?:En quatre termens llingüístics: Estandardisacio, Autonomia, Historicitat, i vitalitat. Aço ho diu Stewart.

Es un fet que les normes del Puig constituïxen una estandarisacio autonoma no subjecta ni subordinada a la normativa de cap atra varietat llingüistica. Estes normes han facilitat l'us del valencià en tot tipo d'ambitsl
Esta codificacio valenciana ha segut utilisada per a us administratiu, com el primer estatut d'autonomia redactat en estes normes, per el sistema public d'ensenyança, pels mijos de comunicació tant audiovisuals com escrits i en la xarcia d'internet i pagines web, per a treballs cientifics i d'investigacio, en estudis filologics del valencià i com a vehicul del coneiximent cientific, en l'ambit de la medicina Frances Carle i Bayarri i com a vehicul de creacio lliteraria d'incontables obres tant en prosa com en vers, ahi tenim a Xavier Casp.

L'acceptacio. Queda clar que el poble accepta la seua llengua com a valenciana i que les normes estan presents en institucions com Lo Rat Penat, AUMAR o el port autonom o en els programes del palau de la musica, durant molts anys han segut usades en els ambits mes destacats de la societat valenciana, pero al mateix temps tambe son acceptades per una part de les classes populars.
La codificacio es un proces que esta viu en la llengua i la mostra son els innumerables llibres d'ortografia valenciana que hi han, viu com la llengua que està viva.

Autonomia: en esta codificacio la llengua valenciana es completament autònoma, com sempre ha segut i com deuria ser ya que li dona plena rao autoctona i autonomia.

Historicitat, bo, d'aci hi ha poc que dir i molt que llegir ahi tenim tot el segle d'or i que el valencià va ser la primera llengua romanica i la llengua culta en la peninsula molt abans que el castella. Lo que li dona prestigi social: parlar valencià era de cults.

I despres tenim la vitalitat: el valencià a pesar de tot porta mes de 800 anys viu, passant de pares a fills i això en 25 anys de catalanisme en la escola. No se ha pogut trencar ni es trencarà mai, pero despres parlare de aço. El valencià es una llengua viva i en vitalitat parlada per dos millons de persones (el vasc el parlen assoles mig millo i es una llengua).

Puix tenim vitalitat, historicitat,autonomia i estandardisacio. un territori definit i dos millons de parlants.

Pero es que ara be lo bo de eixos dos millons.

Per l'estudi de la consciencia llingüistica valenciana, ficarem la prova de les enquestes utilisades en la confecció del ALPI ATLAS LINGUISTICO DE LA PENINSULA IBERICA.
Un proyecte mampres en la primera mitat del segle XX per Tomas Navarro per mig d'enquestes fetes en diverses localitats de la peninsula. Les senyes corresponents al domini llingüistic valencià se poden consultar en el portal CANADENC "linguistic Atlas of the Iberian peninsula" i en la profitosa tesis de Garcia Perales.

Per a la nacio valenciana o Regne els investigadors foren SANCHIS GUARNER,FRANCESC DE BORJA MOLL,RODRIGUEZ CASTELLANO I ESPINOSA.
les enquestes en els pobles valencians se feren en 1935 començant per Toris i Polinyà en agost després se feren 24 mes, En 1948 Sanchis Guarner repetix l'enquesta d'Anna i Godelleta i en 1970 se fan les enquestes del valencià de Murcia: el Carche i la Torre de Rico.

A banda de les preguntes pel coneiximent llingüistic, les enquestes contenien atre tipo de preguntes de naturalea sociollingüística, com la del nom de la llengua parlada en cada localitat, que es lo que mos interessa com a testimoni de consciencia llingüística.

Les enquestes varen ser fetes en territori valencià ans de la guerra civil aixina que no hi han ni "blaveros" ni res per l'estil ni "panques" ni tesis pancatalanistes. Els 26 pobles enquestats que van des de Cinctorres, Moncofa o Llanera fins Biar Campello o Guardamar a la pregunta de com se nomena la varietat llingüística que parlaven van contestar tots que VALENCIA I ademés Biar i Guardamar afegiren chapurrat i patiturrat.

Aço ya resulta molt significatiu i mes encara que quant en el restant de dominis llingüistics peninsulars ningu va obtindre el 100% d'afirmacio en la seua llengua com el cas valencià. El valenciàparlant no parla castelloni o alicanti o crivillenti o moixenti , parla valencià del Senia al Segura, aixo si que es parlar la MATEIXA LLENGUA: el valencià. Per lo tant la pertinencia a una mateixa comunitat llingüistica definida per un territori, LA NOSTRA NACIO VALENCIANA, per part del seus parlants es indubtable. O dit d'atra manera, les diverses varietats llingüistiques GEOLECTALS son agrupades baix la mateixa concepcio de LLENGUA VALENCIANA.

Aço no passa per eixample en les Balears on la consciencia particular s'impon sobre la comuna (els valencians tenim mes consciencia de poble) de tal manera que en Ciutadella parlen ciutadelli en Son Servera serveri, o en Pollensa pollensi... una cosa pareguda passa en Portugal i en Catalunya a on se recull la denominacio CHIPELLA en conte de catala.


En segon lloc en el cas valencià destaca l'absencia de cap atra denominacio corresponent a una atra llengua, la percepcio del valencià com un tot tancat dona conte del REBUIG dels valencians a acceptar qualsevol estandart que considere alie no propi del valencià.O dit d'atra manera, explica per que els valencians CONCEBEN LA PROPIA LLENGUA COM UN ENT AUTONOM.


Font consultada: "Fonaments cientifics de la llengua valenciana".
Autor: Miquel Angel Lledo: Llicenciat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola.

viernes, 10 de septiembre de 2010

TORNEM DE VACACIONS (NO DE VACANCES)


Ya he tornat de vacacions amics, mes bonico, mes moreno,mes fresc i...mes gros. Es lo que te estar tot el dia sense fer res en estiu. Aixo i coneixer gent, l'atre dia vaig coneixer a un pare de familia com yo, afincat en Sueca i casat en una dona de la terra que en va deixar de pedra, no se com va estar la cosa que parlant dels chiquets i de que fer en ells per les vesprades va eixir el tema polític ya que est home es queixava de que en Sueca, puix no hi havia molt que fer en un nano de tres anyets, llavors yo li vaig dir "osties puix si que es rar per que en Sueca sempre han segut molt d'esquerres, si es rar que no n'hi hagen mes coses per als nanos", ell em va contestar " si si ara governa el BLOC pero lo unic que fan es catalanisme". Esta resposta no tindria massa importancia si no fora perque el meu interlocutor era de Nicaragua i porta tres o quatre anys residint en Lo Regne.
NYAS COCA ¡¡a vore com se t'ha quedat el body, un tio que ve de l'atra part del mon i ya sap que el BLOC es catalaniste, si es que per molt que s'amaguen darrere del blau, al final el monstruo ix.
I es que no queda aci la cosa no, quan torne a la Getxo del Mediterraneu, al poble on vixc, al costat de l'albufera, una vesprada baixe en el meu fill (que se li va escapar a Herodes) al jardi on estan els arrastradors (columpios en castella),i demes coses per als chiquets i on els pares fem amistat d'una vesprada, tinc el plaer de coneixer (anava en la meua dona bribons) a una chica d'algun païs de l'est, crec que era checa pero no estic segur, la qüestio es que varem acabar parlant dels coleges dels menuts, al qui va el teu, que dona, etc. I va i mira per a on, ix el tema de l'angles i del valencià.

La primera que em pega en la cara, es que, el seu fill donava dos llengües , i yo ignorant li pregunte ¿Castellano i Valenciano? contestacio: " el valenciano no es un idioma, da ingles i español". Ahhh perdone voste Rosalia de Castro per el meu atreviment. Bo me va contar que el colege del nano era un d'eixos que el PP ha ficat com a experiment on se dona casi tot en angles i bla bla bla. Pero despres la checa va traure atra volta el valencià i es va queixar que lo que parlaven en la escola no era el mateix que el del carrer i que el seu fill portava un cacau de no te meneges perque el marit i la familia d'este li parlaven en valencia. Inclus ella era conscient i aixina m'ho va dir que lo de la escola era catala i que no era lo mateix que el valencià.
Nyas Coca en llanda ¡¡¡ ¿i ara com te la menges? u de Nicaragua i atra de Chequia
Ah, pero lo mes bonico del estiu ve ara, tambe vaig coneixer a un tal Francois ( Fransua per als coleguis) era haitià, nacionalitat francesa i vivia en Zimbaue on treballava per a una ONG molt famosa de meges. Tambe tenia un chiquet i parlant de la llengua, ya que estava casat en una valenciana, al nano li parlaven en frances, espanyol i valencià ¡ala, tots a una!.
Me conta (parlant de llengües) que en Haiti els cults per dir-ho d'alguna forma parlaven frances, perooooooo que la llengua del poble era el "Creole" una barreja de dialectes africans i haitians, llengua que fa 30 o 40 anys varen fer oficial, van crear un gramatica, ortografia i diccionari i la van fer oficial perque ells volgueren i li'ls donà la gana. Punt i pilota.
Nyas coca¡¡¡¡¡¡ ¿com se t'ha quedat el cos?

continuara....

viernes, 2 de julio de 2010

Ser valencià es voler ser-ho


Els problemes dels valencians, es resumixen en un problema, que pensen en tot manco en ser valencians. En la nacio valenciana, o Regne de Valencia, es parlen dos llengües, el castella i el valencià, esta ultima autoctona i propia dels valencians. Puix be, esta ultima es la llengua del poble valencià que no parla tot el poble i no es parla en tota la nacio, pero que deuria ser mimada i protegida per tots mosatros, i en conte d'aço, es atacada, marginada, i desprestigiada per dos comunitats; una, la castellanaparlant, que no fa el minim interes en deprendre-la i son capaços d'exigir als immigrants que se adapten a les nostres costums quan ells mateix no son capaços de dir bon dia en valencià i atra, minoria, que es dedica a desprestigiar la llengua valenciana, primera en tindre segle d'or, reduint-la a una varietat dialectal d'una gran llengua comuna mediterranea nomenada catala, que ni existia com a tal quan Valencia ya era un regne cristia i els seus habitants dien parlar llengua valenciana.
Baix este panorama, el poble valencià continua viu i a pesar de tot encara se consideren valencians, perque se senten diferents al restant d'espanyols, si no fora aixina no es sentirien valencians, puix de la mateixa forma que el poble se sent diferent, la nostra llengua ho es tambe, si no fora d'esta manera no haguera segut coneguda en tot lo mon com a llengua valenciana.
No podem permetre que la nostra llengua mos siga arrebatada per castellans on es substituida, o pels catalans i els seus acolits on es suplantada. El poble valencià i la seua llengua creada en el nostre territori directament del llati vulgar, que baix la dominacio arap va sobreviure en un romanç vernacul valencià,( aixina ho demostren prestigiosos historiadors) i que despres de la arribada de les tropes invasores aragoneses on participaven habitants de lo que hui en dia es conegut com Catalunya, Arago, Rosello, Navarra, etc. que van portar el seu romanç parlat en terres cristianes va permetre que el romanç valencià parlat en terres musulmanes, esclatara en tot el seu esplendor, conseguint pocs anys despres ser la llengua de moda en tota Europa al donar el primer sigle d'or, puix des de fa ya sigles el poble valencià te consciencia de parlar una llengua propia, i autoctona.
He ficat la llengua com eixemple , perque es una cosa comuna a tots els valencians com a traç identitari i propi del nostre poble. Si no mos fen respectar en una cosa tan nostra com esta i aço va pels catalanistes i els espanyolistes, encara que no m'agrada utilisar estos noms, pero ho faig per a que siga mes facil d'entendre lo que vullc dir, si el poble valencià o siga tots, no som capaços d'entendre que la nacio, la terra, el regne i el seu funcionament com una maquina ben engranada està per damunt de tots nosatres, o siga el be comu dels valencians es lo prioritari, mai tirarem cap avant com a poble i un poble deu d'estar unit en tot; unit en lo seu, i la llengua es nostra, al igual que ho es l'economia, la mar, el camp, l'historia i tot lo que siga valencià i totes estes coses te fan ser primer valencià, i despres ve tot lo demes.
Aixina que si els demes no senten que entre nosatres no hi ha unitat en un fi comu , ¿com voleu que mos respecten?. Tots eixos que trenquen el sentiment d'unitat valenciana en voler fer-mos creure en teories catalanistes llingüistiques i historiques, com tots aquells que volen mantindre-nos units culturalment a un imperi que es va afonar en Cuba fa ya segles, no fan mes que afonar a lo Regne i a la seua nacio una miqueta mes. Perque ya es hora que recordes que som valencians per damunt de tot, i que estigues orgullós de ser valencià, de la teua Senyera, i com no, de la teua llengua.
Parla valencià o quedat mut per a sempre, perque ser valencià es voler ser-ho.