VISITAS

lunes, 14 de junio de 2010

L'hora del caçador


Es l'hora del caçador. Si el nou partit refundat dels valencians vol fer alguna cosa es el moment de la preparacio, d'assentar els pilars, les bases, escollir a la gent, formar-la i prepara-se per al futur, perque està clar que en els proxims 5 o 6 anys no se pot aspirar a una atra cosa que no siga la creacio i preparacio de la cacera, en que la peça no es atra que conseguir l'implantacio del nou proyecte en representants politics alla on se puga, alla on els valencians tinguen ganes de ser representats per gent de la seua terra.
Per aixo a partir d'ara deu ser la formacio i l'informacio del nou proyecte lo que te que dur-se avant en prioritat i oblidar-se d'atres que estan en una lluita diferent als problemes del nostre poble.

En una cosa anem per davant, açi no n'hi ha res que perdre per tot nosatres que no siga temps, i molt a guanyar, copiar el sistemes d'atres formacions nacionalistes no seria bo, ya que no podem oblidar que el valencià es peculiar en lo seu i res paregut als atres pobles i nacions peninsulars, sense deixar de costat la forta presencia de valencians castellàparlants que son lo mateix que els valenciàparlants.
Lo important es aprofitar estos anys que mos deixaran els dos grans per a fomentar la nova mentalitat politica valenciana, procurant aprofitar lo que atres han deixat ya arrelat en el poble. El PP no durarà tota la vida, i tenim que estar en l'escopeta carregada perque sempre hi haura un vot del valencianiste dispost a tornar a casa i la casa te que estar preparada per a oferir una llar als seus.

miércoles, 2 de junio de 2010

Nicolau Primitiu Gomez Serrano


Va naixer en Sueca en 1877 i va morir en Valencia en l'any 1971.
Perit mercantil i quimic des dels 26 anys, la seua trayectoria professional s'encaminà al disseny professional de maquinaria agricola, camp en el que es convertiria en un destacat industrial.
Nicolau Primitiu fon autor de un vast numero d'opusculs, articuls i llibres sobre Arqueologia, historia, llengua i identitat dels valencians. Apassionat bibliofil, en 1979 es concreta la donacio de la seua biblioteca a l'estat espanyol ( noooooooooo) pero la condicio que havia posat el suecà, era que l'estat la retornara als valencians en el futur (manco mal) si estos conseguien l'autogovern.
Aixina, hui representa l'aportacio mes important, qualitativa i quantitativament de la Blibioteca Nacional Valenciana.
En l'any 1950 fon nomenat Academic correspondent per Valencia de la Real Academia de l'Historia. En 1956 Deca de l'actual RACV . Ademes fon president de Lo Rat Penat entre 1933 i 1935 i entre 1959 i 1961 .
En 1961 funda l'editorial Sicania.

"El poble moltes vegades no sap de raons, pero si que sap de sentiments" Nicolau Primitiu.

Recomane la llectura del llibre NICOLAU PRIMITIU I VALENCIA, editorial L'Oronella.

miércoles, 21 de abril de 2010

Dos lligues


Hui en dia la societat, a banda d'estar dividida per l'aspecte economic, uns mes rics i atres mes pobres , està al mateix temps fraccionada en dos tipos de societat : la politica i la gent normal de lo carrer.
Uns viuen en un mon i els atres vivim, lluitem mes que per viure, per sobreviure en una jungla capitalista no exenta d'oportunitats per a uns pocs esbelluçats o privilegiats. Puc observar per la meua faena de comercial i estar tot lo dia en el carrer com la gent es busca la vida diariament per a guanyar-se un duro o dos o quatre, autonoms, jornalers, peons, mijans empresaris i grans multinacionals. Tots participen d'un joc on ningu d'ells ha creat les regles i estes estan continuament sent baratades pels juges d'este joc, qui ni tan sevol la majoria d'ells ha jugat mai o no estan preparats minimament intelectual i laboralment. Estos juges no son atres que els polítics que mos governen o es troben en l'oposicio.
Qualsevol pot vore des de fa uns mesos com el govern socialiste de ZP "alies status quo no veig res" es dedica a llançar propostes i ad algunes encara te la gosadia de ficar-les s en practica per a conduir a la gent a l'eixida de la crisis. I mentres, lo que dia abans: aço ya es un "salve's qui puga", i estos politics sense enterar-se de res, i es clar que la majoria es passen el dia omplint-se les boljaques en diners publics o recriminant-se accions produïdes fa ya anys i segles en una discussió d'a vore qui la va fer mes grossa.
Dins de tot este merder que la gent ya escomença a passar-se pels collons estem la majoria de mosatros, alguns ya estem cansats de que mos prenguen pel chiulet del sereno i lo que realment faria falta seria canviar tot el sistema politic, perque estem tornant a l'epoca absolutista on el poble esta completament alluntat dels seus governants al qual mante content com fa sigles tirant de quan en quan de menjar gratuït o alguna festa descomunal, hui en dia traduïda en subvencions socials a go-go i algun event d'espectacul mundialiste.
Pero es que damunt la cosa no queda aixina, estos politics mercenaris del billet d'euro cada volta viuen i s'asseguren la seua jubilació a tot lux mentres el restant mos trenquem el cap en saber si la nostra vellea quedara coberta per una jubilació digna. Dos lligues com la del Madrit i el Barcelona per una part, que lluiten pel titul i el restant que son la comparsa que necessiten estos dos per a poder competir i lluitar entre ells, aixina esta hui en dia el pati entre els nostres governants i mosatros.

martes, 16 de febrero de 2010

Fem les coses senzilles

Quan molts de mosatros pensavem, que el somi dels Països Catalans estava perdent adaptes dins de les fronteres de la nostra nacio, mos troben com el camaleonic moviment pancatalaniste i els seus afins els catalanistes valencians, poden pegar-li la volta a la coqueta i resorgir de les seues cendres qual Au Fenix. Els catalanistes, que no tenen atra mania que la de buscar un cordo umbilical que mos unixca d'alguna forma perpetua en Catalunya i en els seu nacionalisme que per ad ells deu ser l'hostia ,perque ser valencià i nacionaliste valencià no deu ser prou per ad ells, han conseguit traure una nova denominacio: PAÏSOS UNITS, aço ya ralla en l'esquizofrenia pancatalanista del zipayo servidor dels amics del nort, despres es queixen dels espanyolistes, quan ells estan fent lo mateix. Assoles tens que baratar en qualsevol text de forums panques la paraula catalanista o estiga la d'Espanya o espanyolista i al reves lo mateix.
Que no es prou ser valencià per ad esta gent ? Vullc dir valencià i res mes, ¿es que tenen que ficar sempre per mig a Catalunya?, es que pareixen indis del Machu Pichu subdesenrollats somiant en la mare patria i enrecordant-se dels conquistadors espanyols que confongueren en Deus, cosa que ni tan sevol se poden aplicar ells pero en fi alguna cosa que yo no alcance a vore deuen de vore ells.
Assoles me queda l'esperança de que uns pobrets allumenats en piles d'eixes chicotetes escomencen a separar-se dient que si pero que Catalunya es una nacio i Valencia atra, pero encara em queda el dubte de si ho fan de cor, es per politica o per intentar captar el vot del valencià mig eixe que front tant catalanisme vota PP o PSOE.
Estos no s'han enterat que la dreta o el centre dreta es lo que domina en lo Regne i Catalunya, perque als vots de PP valencià suma-li els del PP català i els de CiU partit que podríem calificar de centre o centre dreta catala, yo no he fet els numeros, pero segur que en eixos Països units guanyaria la dreta. Pero dona igual, estos continuen relacionant el nacionalisme en la politica i en l'esquerra i nacionalistes hui en dia hi han d'esquerres, de dreta i centres i apolitics. Aixina els va per sort per a mosatros.

Hi ha que tindre una visio mes ampla de la nostra nacio i la seua societat, comparem-la com si fora un pais independent. ¿No caldria que la politica nacional tinguera dretes centre i esquerres? Yo crec que si, pero tambe crec que per arribar a la pluralitat, primer te que existir un sentiment nacional, cosa que no hi ha ara mateixa. Eixe sentiment de valencianisme si existix en la majoria de Valencia i dels valencians, pero no es un sentiment prou nacionaliste perque el valencià culturalment, està espanyolisat, simplement perque desconeix la seua historia, social, cultural i politica i si damunt tot aço ho barreges en els catalaniste i pancatalanistes i en els espanyolistes tambe hi ha que dir-ho, crees un barrejat de complicacions i de rebolics que la gent fuig d'ells com del dimoni.
¿N'hi ha que simplificar les coses, com fa el PP ,en que se identifica la majoria del poble valencià?
Senyera, llengua valenciana i el seu territori, l'antic regne de Valencia. Puix ya està ¿per que no ho fem facil? Deixem que els panques es compliquen la vida, si no mireu el bloc que va d'un lloc a un atre pegant tombos i deixant- se l'electorat perdut.

sábado, 26 de diciembre de 2009

Joan Batiste Basset



No vaig a contar l'historia d'este valencià, per que no m'agrada fer un rollo en el blog i ademes no soc historiador, pero si vullc dir unes cosetes i una miqueta d'informacio.
Joan Batiste Basset i Ramos, naixcut cap a 1654 en Alboraya, va ser la persona o el militar que s'encarregà de l'alçament del poble valencià a favor de l'archiduc Carles i com som tots els valencians, en una mostra de generositat i de llealtat que va mantindre fins al final, ho va conseguir sense rebre cap de duro del seu senyor.
Joan Batiste Basset va ser un dels mes ferms opositors a l'ocupació borbonica
del pais per part de l'eixercit de Felip V i el general maulet mes emblematic.
Basset va naixer en Alboraya (l'Horta Nort) l'any 1654, i son pare eixercia de
fuster, escultor i durador d'imagens i retaules. Ya de ben jove participà en les campanyes militars en Italia, Alemanya i Hongria, colaborant en el princip de Hessen-Darmstadt, que fon nomenat virrei de Catalunya. Basset va tindre el grau d'ingenier militar, especialiste en tactiques d'artilleria. Ademes, parlava la llengua del seu poble i fon un gran coneixedor de les reivindicacions i necessitats populars.
Est home que va conseguir alçar un eixercit valencià entre llauradors i gent del poble el va passejar per tot el regne fins a la desfeta i traicio d'Almansa, Joan Batiste Basset va prometre als valencians que si l´Archiduc Carles guanyava la guerra, llevaria tots o bona part dels imposts feudals que els llauradors pagaven als senyors.
En la mort de Carles II i l'esclat del conflicte successori entre Carles d'Àustria i
Felip d'Anjou, Basset farà costat a l'archiduc Carles en la guerra que esclata a nivell europeu. L'any 1705 es crea una flota de soport a Carles en la qual intervé Basset. Desembarcaran en Altea tot prometent als llauradors valencians que Carles, quan fora rei efectiu de Valencia, aboliria els drets nobiliaris sobre els llauradors i els imposts sobre l'entrada de mercaderies en les ciutats. La revolta va tindre una gran participacio entre els llauradors, que varen ser coneguts com a maulets, aixina com entre les classes populars de les ciutats. Tot aço ajudat per la sempre prepotent Castella que va entrar a sanc i foc en la comarca de La Marina on en la ciutat de Denia i en el seu castell Joan Batiste havia escomençat a organisar l'eixercit maulet.
Basset i els seus aliats marchen de manera triumfal cap a Valencia, a on totes les
poblacions per a on passen, com ara Denia, Gandia o Alzira, li obrin les portes de bat a bat. La majoria del pais es decanta per donar soport als maulets, mentres que
l'aristocracia i els nobles botiflers donaran soport a Felip de Borbo i molts hauran de fugir en l'entrada de les tropes de Basset a Valencia. Carles III es nomenat rei i Basset, cap de l'eixercit maulet, en la practica sera el virrei de Valencia. Basset i els maulets detenen i expulsen als botiflers més destacats i confisquen els seus bens i els de l'alta noblea felipista.
Entrà en Gandia i Alzira, i el 16 de decembre arribà a la porta de Sant Vicent de Valencia, rodejat de llauradors de tots els pobles de la rodalia, que l'aclamaven, lloaven l'abolicio dels drets senyorials i feudals, i proclamaven la seua fidelitat a Carles III. Després de diversos conflictes interns degut a la pressio dels nobles austracistes contra les mesures populars de Basset, finalment este sera destinat a Alzira i Xativa, on sera empresonat a traïcio. En conéixer la noticia, van esclatar moltes revoltes locals de maulets que exigien la lliberacio del seu general, tot cridant: "Vixca Basset abans que Carles III". Mentrestant els dirigents austracistes no volen donar armes als maulets, i els abandonaren a la seua sort, el que provocarà la desfeta del 25 d'abril del 1707, que significarà l'inici de la fi de les institucions del Regne de Valencia.
La revolta valenciana de la Guerra de Successió fon un fenomen esplendit, en el qual la voluntat popular es va impondre a unes autoritats esglayades pels acontenyiments. Fon una revolucio en la qual les poques notes desagradables corregueren a carrec dels "miquelets" catalans, els quals no tots eren "maulets" o partidaris de l'Archiduc; també hi havia felipistes. Davant d'aixo, Basset es lliberat i enviat a Valencia, pero arribarà tart. Es concentrarà en Denia per a organisar la resistencia i socorrer a Xativa, pero sera novament detingut. Mentrestant, Felip V abolia els Furs del Regne de Valencia "por justo derecho de conquista". El tema està en que est heroic valencià que va morir abandonat en Segovia es mes conegut entre els catalans i catalanistes, que entre els valencianistes i tot aço se deu a que com en atres coses hem deixat que els panacatalanistes ajudats per els castellanistes se hagen fet seus molts del simbols i personages que assoles son valencians. Ho dic per que pots llegir en moltes webs que Joan Batiste era un general catala o que els maulets eren tambe milicia catalana quant era basicament valenciana.
La banda de fugitius que assolaren el regne de Valencia no van ser atres que els “miquelets” catalans, una especie d'eixercit tipo Pancho Villa. Va ser el gran general valencià el que va ficar orde entre les tropes austracistes, ya que era de carrera militar i va lluitar per la causa del seu rei fins al final. La batalla definitiva es donaria en els camps d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, i els soldats valencians que allí hi havien, o vestien uniforme anglés, o estaven en el Terç de Valencia, eixes tropes van ser rebujades pels generals anglesos, aço va ser el final de la causa dels autracistes quan el General Batiste va ser empresonat i les noves autoritats es van negar a complir lo que ell va prometre. Despres de ficar un regne en les mans del seu senyor.

1707, 29 de juny: Abolicio dels Furs del Regne d'Arago i del Regne de Valencia

Una historia molt trista. Joan Batiste Basset, l’home que, des de Denia, va alçar les terres valencianes contra els Borbons i a favor dels furs; el general maulet que va ser aclamat en entrar en Valencia i afegir-la a les ciutats que es vestien, esperançades, de groc austracista; l’heroic de les classes populars; el mateix Basset que va triar quedar-se en Barcelona quan Carles III es va desentendre de la (dis)sort de la terra i li va oferir de seguir-lo fins a Viena; el militar expert que es va fer carrec de la defensa de la ciutat i que va caure quan caigue la ciutat, el 1714; aquell home alt i fort i capaç que ho havia donat absolutament tot, des d’una estricta llealtat, en la defensa dels interessos del regne i de la casa d'Austria va tindre un dels finals mes trists que es puguen viure.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Treballar, persistir, esperar...


Es curios com es la politica, pero a voltes no es tan complicada. Per eixemple, el cas valencià es molt curios. Al final de la transició en lo regne va haver un esclafit de nacionalisme valencià mes o manco moderat demanant l'autonomia i l'estatut d'autonomia, es curios pero aci els dos bandos, valencianistes i catalanistes coincidiren en lo mateix, encara no havia un partit fort per les dos parts i va ser l'UCD i el PSPV els que els van repartir el pastiç.
Tal volta la necessitat de cobrir una demanda social politica nova, i un sentiment va fer que un partit regionaliste en el seu inici com UV aglutinara tot el moviment valencianiste i poguera arramblar en una cantitat de vots considerable. ¿Pero quin va ser el motiu d'eixe exit? ¿per que ningun partit valencianiste a tornat a repetir-lo?. Bo, crec que la cosa es fàcil d'explicar , en aquells moments UV oferia coses que no havia o que el PP no havia fet seu , l'opcio pseudonacionalista quedava mol clara en UV on podien convergir nacionalistes acèrrims i regionalistes, pero en aquells temps era una opcio politica DISTINTA I DIFERENCIADA. Hui en dia el valencià no veu eixa diferencia entre el PP i el restant de partits valencianistes al igual que no la veu entre el PSPV i el restant de partits catalanistes , perque el dos pareixen fills de mamella del gran. Potser el bloc siga un poc l'excepcio perque si ha sabut marcar (en enganys i falsetats) una subtil diferencia nacionalista valencianista ( a mi no me la peguen) pero hi ha gent que si ha caigut, com atres que van confondre UV en el PPCV i passà lo que tenia que passar , que la cabra sempre tira per la montanya.
¿Per que els partits nacionalistes tenen exit en atres comunitats? Be, per que oferixen alguna cosa mes, que els atres, eixa cosa mes i mes concentrat en lo seu es lo que fa que vixquen eixa diferencia respecte als partits grans, atra opcio clara i diferenciada. Per a votar lo mateix, vote al gran, si els partits valencianistes volen fer alguna cosa ya poden canviar el chip i desmarcar-se de la llinea tipo PP o PSOE i començar a innovar politicament. Hi ha que oferir un nou producte en el mercat i en este cas crec que UV torna a tindre gent valida que esta tenint en conte els errors del passat i la situacio actual. Si som valencians i volem ser-ho politicament hi ha que pensar en valencià.
La divisio del valencianisme i els seus afins no es mes que el resultat d'una evolucio llogica, mentres uns s'han quedat ancorats en el passat i en les regions espanyoles atres han vist l'oportunitat que brinden les autonomies i aci es a on es te que moure la politica valenciana; fa 30 anys el regionalisme i el seu entorn preautonomic ajudà al triumfo d'UV, ara tindran que construir una nova societat i una generacio nova i acostumada a viure en autonomia, en una Espanya nova on els valors i la societat ya no son la mateixa de fa 30 anys, qui vullga fer politica en el pensament de fa 30 anys, esta soterrant-se ad ell mateix.

Hi ha que tindre clar una cosa,som massa poquets i la lluita es molt llarga com per a tindre dos o tres fronts oberts, hi hauria que firmar una treua o al manco no avivar les diferencies i continuar una lluita recolzant-se en les entitats valencianistes que si desigen vore eixe canvi politic; en definitiva, com dia el tio Nicolau Primitiu, treballar, persistir, esperar...

martes, 3 de noviembre de 2009

Ha faltat Manolo Soler


La primera volta que vaig vore a Manolo, va ser en un sopar de valencianistes de la PJV. Mai podre oblidar-ho, sempre content, en el somriure en la boca, i parlant en tots i de tot lo que tenia a vore en la causa, i aquelles paraules de que "encara sigam dos, el valencians som un poble". Després vaig coincidir en ell mes voltes en la llar, junt a uns atres valencianistes en tertulies a on lo unic que yo podia fer era escoltar i dependre tan d'ell, mestre de mestres, com d'atres com Xavi, Voro, Joan C. etc. Vaig assistir a les seues classes de l'aula de pensament, a on vaig dependre aspectes nous de la vida, pero lo que sempre m'agradava de Manolo era lo senzill que ho fea tot , lo senzill que era ser valencianiste en ell, lo facil i lo clar que ho tenia tot, la seua visió del moviment valencianiste. Anima i cor per a molts de mosatros i eixemple a seguir com a persona i com a valencià, en un any que el vaig conéixer ha deixat dins de mi una admiració eterna i des d'aci vullc dir-li on vullga que estiga que anem a continuar la seua llavor en mes força que mai. El mes gran, Manolo Soler, mos ha deixat, pero un humil valencianiste no t'oblidarà mai. Hasta sempre mestre.