"L'occità, com tots sabem més o menys, és l'origen del català medieval. Segons expliquen Antoni Ferrando i Miquel Nicolàs en la seua Història de la llengua catalana, el català es definí al llarg del segle XII, però no fou fins al regnat de Jaume I (1213-1276) que s'independitzà de l'occità, ja que fins a aquell moment les similituds eren encara molt grans com per a considerar-los idiomes diferents " . Vicent Baydal.
Per a que no hagen dubtes ells mateixa ho diuen:
"La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana. Comprèn, doncs, de les Corberes a l'Horta d'Oriola i de les comarques orientals d'Aragó a la Mediterrània. Composta de quatre grans regions --Principat, València, Balears i Rosselló"
Manifest de 1934 concepte de llengua i patria.
"la conclusió que dintre el gran marc de la pretesa llengua occitànica es troben en un mateix peu d'igualtat el valencià i el català, el llemosí i el provençal, el gascó i el mallorquí, etc."
Aço ya no els agrada.
"Caldria reflexionar bé sobre el perill que enclou per a la consciència de la unitat de la llengua allò que de primer antuvi podria semblar tot el contrari: en comptes d'eixamplar-se l'àrea geogràfica del nostre idioma, com algú creuria, el català queda diluït en aquesta superior unitat lingüística i esbocinat en altres llengües o dialectes; l'occitanisme, concebut així, tendeix, per via indirecta, a contraposar a la llengua catalana una llengua valenciana i una llengua mallorquina, amb la mateixa raó que hi hauria per a l'existència d'una llengua menorquina o lleidatana o castellonenca, etc."
Hi ha que carregar-se tot lo que no siga catala, en especial el valencia.
Remat final.
" Alguna de les varietats del provençal és, certament, de fàcil comprensió per a un català mitjanament il·lustrat, però això no vol dir pas identitat de llengua. A ningú no se li acudirà de dir que el català i l'italià formen part d'una mateixa unitat lingüística pel sol fet que un públic català pugui seguir amb relativa facilitat una representació teatral en italià"
O siga que per al catala si val, pero per al valencia no val, perque el valencia quan dius aço es un dialecte, i quan no es la mateixa llengua, pero assoles en Valencia, en Catalunya es catala, i en valencia es catala que li diuen valencia. Per a riure's.
Per a acabar:
" Recordem l'afebliment que va comportar-nos l'ús del nom d'Aragó per a designar la confederació catalano-aragonesa; a l'estranger la confederació era coneguda amb el nom de "regne d'Aragó", i el nom de Catalunya perdia injustament valor internacional precisament d'ençà que la integració nacional s'acomplia amb les conquestes de Ramon Berenguer IV i Jaume I. Avui hi hauria un perill similar si les terres de llengua catalana es consideraven incloses sota la denominació d'Occitània."
Barcelona, maig del 1934.** POMPEU FABRA, R[amon] D’ALÒS-MONER, R[amon] ARAMON I SERRA, PERE BOHIGAS, JOSEP MARIA CAPDEVILA, J[osep] M[aria] DE CASACUBERTA, PERE COROMINAS, JOAN COROMINAS, FRANCESC MARTORELL, J[aume] MASSÓ-TORRENTS, MANUEL DE MONTOLIU, L[luís] NICOLAU D’OLWER, MARÇAL OLIVAR, A[ntoni] ROVIRA I VIRGILI, JORDI RUBIÓ, PAU VILA. MANIFEST DE 1934 DESVIACIONS DE CONCEPTE LLENGUA I PATRIA.
Au, ¡nyas coca en llanda!, ¿com se t'ha quedat el cos?. O siga, ells tenen tot el dret del mon a ser diferents de l'occita, pero al mateix temps li ho neguen al valencians (ser diferents al catala),. Li ho neguen a una llengua perfectament documentada des de fa segles i en vora dos millons d'usuaris, en un sigle d'or, i infinitat d'obres i autors que diuen parlar i escriure en valencià...
