historia i nacio

Lo que mos sobra.

2012-01-07T08:00:00.003+01:00

Escomence a pensar que l'actual situació econòmica i política en Espanya no te solucio possible.La classe mija i burguesa pot anar preparant-se per que van a passar-la per la turmix fins que solten l'últim gallet, per que son ells els que van a pagar, si poden, el forat monetari que hi ha en Espanya.
Tot açò passa perque els polítics, no tenen lo que hi ha que tindre per a solucionar-ho o tenen por de carregar contra aquells mes poderosos i que tenen la solució si volen.Perque sigam sincers, si yo tinc billets i venen a fer-me la vida difícil, agarre els billets i me'n vaig a un atre país. O tenen por a que se faça açò o els tenen pillats per ahí on ya saben vostés.
Aixina que este país on estem tots emborregats políticament estarà en crisis prou de temps i els canvis seran a pijor de moment.
Els valencians podem donar-li una volta ad esta situació, en atres llocs la gent ya haguera fet una revolució, i tots estos pitecàntrops polítics estarien en la presó o picant pedra de sol a sol, pero açi no se farà res d'això. La solució es tornar-li al poble valencia l'ilusió per treballar, l'ilusió de poder viure i tindre una oportunitat, fer de Valéncia el millor lloc del mon, la millor terra d'Europa, no mos falta clima, ni mar , ni sol ni industria, ni festes, ni cultura, ni empreses de primer orde ni gent ni arts ni res de res; ho tenim tot per a triumfar, per a ser el millor poble en la millor terra del mon, lo únic que mos sobra son els actuals polítics i el seu sistema florit de des de els mateixos arrels sindicals i financers, per la seua falta d'ànim ,espirit, i orgull de ser valencians i defendre i administrar este poble i esta terra com es mereix la seua gent, la millor del mon.

Convencio Valencianista V2012

2012-01-02T18:41:00.000+01:00

L’indignacio de la societat valenciana, la situacio economica i cultural i l’us del valencianisme per a nodrir interessos personals son alguns dels factors que han dut a un grup de persones a organisar una convencio valencianista que tindra lloc en la proxima primavera d’estiu.

El passat dimarts, 29 de novembre, es va presentar en La Llar d’Alfafar esta convencio baix el nom de Valencianisme 2012. En un salo d’actes abarrotat, J. Sancho i Albert Clemente van expondre els motius de l’organisacio de l’encontre i els objectius a aconseguir.

La convencio es un intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana

Els ponents varen subrallar el caracter individual a l’hora de participar, i la necessitat d’arribar ad esta participacio despres d’haver assumit i firmat una Declaracio Personal d’Intencions que, d’alguna manera, situa als qui desigen participar dins d’un marc d’estricta valencianitat

Els promotors desigen que este cami, iniciat en Alfafar, es convertixca en un pelegrinar per les terres del Regne i explicar a distints grups est intent de consolidacio, de coherencia i de presencia del valenciansime en la societat valenciana, que es lo que en definitiva preten la convencio.

http://www.fullvolant.com/

Esta convenció es el resultat d'una iniciativa privada de valencianistes de a peu, que ha rebut després de mesos de consultes i entrevistes el vist i plau de diversos sectors del valencianisme cultural, els quals han mostrat la seua colaboració desinteressada en portar esta iniciativa a tot el valencianisme.

¿ 9 d'octubre o carnestoltes?

2011-10-06T11:53:00.001+02:00

S'acosta ya el dia dels valencians, de tots. Evidentment es un dia especial per aquells que assoles se senten valencians pels quatre costats per dir-ho d'atra forma. Pero em sembla que enguany sorgirà la polemica de sempre, que si yo vaig primer, que si estos no deuen d'estar i si aquells estan de mes. Yo fa anys que no vaig, ho veig per la televisio i punt. Pero enguany si volia anar per portar al meu fill per primera volta, no obstant m'ho estic pensant. Perque la provesso civica pareix mes una desfilada de carnestoltes politica que una provesso civica, al manco lo que vaig poder vore per la TV i lo que me van contar de l'any passat. Partits polítics al meu entendre aliens ad este dia que el trien per fer-se propaganda a l'igual que entitats culturals en una distorsio clara de consciencia valencianista tambe trien el dia per a fer soroll, el resultat es patetic. A mi com a valencià no m'agrada gens i com a nacionaliste ya ni vos conte.

La meua opinio es que eixe dia s'ha d'anar junts sense pancartes, sense banderes que no siguen valencianistes, sense logos de partits politics, s'ha d'anar a mostrar respecte de ser valencià i res mes. Perque tot lo que no siga mostrar respecte a ser valencià eixe dia, un a l'any, per l'amor de Deu, es insultar als valencians, als que hem naixcut o vivim aci i nos sentim valencians.

Fins que no arribe el dia que tots els valencians acodixquen eixe dia sense etiquetes identificaves aço continuarà sent un carnestoltes ridicul que alguns aprofiten per interes particular i politic. Yo no vullc que el meu fill de quatre anys s'emporte un image falsa de lo que es el dia nacional valencià, on ningu ha de ser mes que atres i on tot valencià que aixina se senta te dret a participar com a tal.

Fins que no arribe eixe dia on tots vagen en provesso units com a valencians, parlar d'unions no te sentit. No acceptar la nostra diversitat com a poble, es anar sempre en contra de l'unio valencianista.

Fausti Barberà

2011-08-29T10:47:00.000+02:00

Fausti Barberà i Martí (Alaquas, l'Horta, 19 de decembre de 1850 - Valencia, 5 de giner de 1924) fon un mege, erudit i politic valencià. Estudià i eixerci la medicina en l'Universitat de Valencia on destaca el seu treball durant l'epidemia de colera del 1885. El 1891 organisà el primer Congrés Medic Regional de Valencia i viajà per diversos països d'Europa fent estudis pedagogics en favor de les persones sordes. Publicà obres sobre otorrinolaringologia i dirigi el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de Ciencias Médicas.

Va escriure numerosos treballs d'investigacio sobre l'historia de la medicina valenciana en lo Regne de Valencia, va tindre una amistat en Antoni Alcover autor del diccionari Alcover en el qual treballà aixina com tambe edità treballs antics de medicina. En 1907 va ser el president de la societat valencianista Valencia Nova i convocà l'Assamblea Regionalista Valenciana, això va ser en el centenari de la batalla d'Almansa.

Com autor del discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902 i publicat el 1910, es considerat el pare del valencianisme modern , definix a Espanya com un estat pluranacional donant pas a lo que seria ya les bases socials del nacionalisme valencià. A l'igual que Francesc de Vinatea i d'una forma pareguda pero en una diferencia de segles, quan en 1914 les corts espanyoles proponen la creacio d'una mancomunitat Llevantina o se incloïa Murcia i Albacete junt al Regne de Valencia va ser uns dels mes ferms opositors, possiblement esta lluita i defensa de lo valencià va ser un dels motius de firmar la declaracio valencianista de 1918.

Benvingut

2011-06-25T18:53:00.001+02:00

He de demanar disculpes abans de tot per haver estat absent tant de temps, pero l'arribada al mon d'un nou valencià i ademes fill meu ha segut la causa d'esta absencia al blog.
Un nou valencià que arriba al mon despres d'unes eleccions on la opcio política valencianista a desaparegut i si no fiquem remei no tornara mai. No vaig a fer una valoracio de les eleccions ad estes altures perque ya se sap lo que n'hi ha. Lo que hem que fer es mirar al futur i oblidar-nos del passat, i el futur s'ha de construir en un proyecte nou i en noves implicacions de gent jove, nova i preparada, formada en el valencianisme cultural i social.
Yo pense que els nacionalistes valencians tenim que colaborar en este nou proyecte polític des de tots el llocs on som visibles, es mes, esta nova reconstruccio deu de ser liderada pel nacionalisme valencià, l'unic hui en dia en una estructura organisativa prou ferma per a fer de llavor del futur politic.
El nacionalisme valencià propon quatre pilars basics per ad este nou proyecte, estos pilars proposts en son dia per Robert son:

- Llengua valenciana propia dels valencians escrita segons les Normes d'El Puig que son les uniques fetes respectant l'autoctonia de la llengua valenciana.

- Cultura valenciana propia no compartida en cap atra nacio de l'Estat Espanyol.

- Territori valencià com a lloc delimitador de la nacio dels valencians i per tant unic referent politic que nos importa.

- Simbols valencians propis que nos diferencien d'unes atres nacions com la Real Senyera.

Aci es a on ha de menejar-se el valencianisme; tot aquell que no combregue en estes quatre opcions deuria mantindre's fora del moviment valencianiste politic.

Com deya abans els nacionalistes deurien donar soport a tot allo que combregue en estos quatre pilars basics del valencianisme i deurien fer-ho des del nostre propi partit politic nacionaliste, el qual deuria afegir-se a qualsevol atre partit nou, o reviscolat on totes les sensibilitats valencianistes feren força comuna.

Per supost que la pau llingüística i l'us d'una mateixa normativa ortogràfica, Normes del Puig, tambe ha de ser una dels principals punts d'acort entre el valencianistes aixina com el tema de l'accentuacio i qui ha de ser l'entitat oficial de la llengua valenciana ha de quedar solucionat d'una manera definitiva. En este sentit tots han de fer sacrificis i deixar de jugar a filolecs i acceptar lo que diguen els mestres que tenim, que ne son molts i molt bons.

Si tot es aixina i es fa en trellat tal volta d'aci uns anys els meus fills puguen votar un partit d'estricta obediencia valencianista.

Benvingut fill meu al mon i a Valencia, la teua terra.

Pensant en el futur

2011-04-11T10:22:00.002+02:00

Tal volta la decisio d'UV de no presentar-se ad estes eleccions autonomiques, sense voler o tal volta volent ha segut o pot ser un encert per als nacionalistes valencians. ¿En quin sentit? es preguntaran alguns, en varios diria yo. Un pot ser que tot eixe cancer multipolitic que formava UV ix del seu cos per a anar a recalar en partits com UXV o CV que tenen massa presa politica per creixer i obtindre uns bons resultats; tal volta saben que es la seua ultima oportunitat d'agarrar el carro de la supervivencia politica. Aço si no està controlat pot ser la malaltia que els contagie i acabe en ells com li va passar a UV. L'indefinicio i la multiculturalitat politica al final causa families i capelletes dins dels cos, en este cas un cos debil i chicotet.
Les ventages per als nacionalistes valencians son moltes: la primera la possibilitat de tornar a escomençar de CERO sabent en qui se pot confiar politicament i en qui no, qui està dispost a esperar anys per a traure un resultat, i qui no ha pogut esperar a agarrar una cadira siga per un valencianisme d'ultradreta o per un valencianisme que aposta per la catalanitat llingüística.
Ara quedem totalment LLIURES per a fer o triar o potenciar una opcio politica valenciana per a valencians i que parlen valencià, una opcio netament nacionalista en una Senyera Real i en un manifest escrit en NdP, on la llengua valenciana tinga els mateixos drets i la mateixa categoria que la llengua castellana.
Tot acaba i tot te un principi. Ara es el moment de l'accio per part dels nacionalistes valencians, una forma nacional de fer politica s'obri davant de tots mosatros, una oportunitat valenciana.

Ara mes que mai per fi som lliures, lliures d'un passat politic i lliures per a construir un futur. Assoles fa falta que uns quants tinguen la paciencia i les ganes d'eixir d'una volta de la trinchera. Nos mereixem tindre una opcio polica encara que sigam quatre rates penades.
L'oportunitat de refundar el valencianisme politic lliure de pressions espanyolistes i catalanistes esta aci i ya ha aplegat el moment. Assoles depen esta volta de mosatros.

!VIXCA VALENCIA LLIURE PER SEMPRE¡

Coherencia

2011-03-10T10:12:00.003+01:00

Aço sembla que no te final, el problema de la llengua valenciana es un culebro sense fi, ya no es una lluita entre catalanistes llingüistics i valencianistes, sino que tambe es una lluita entre les diverses faccions valencianistes, es a dir, ya cada u interpreta les NdP com considera oportu com si foren les profecies de Nostradamus.
Les NdP son unes regles ortografiques per a escriure en valencià, se pot estar mes o manco d'acort, pero lo normal es seguir-les i si se fa una critica, fer-la seguint la normativa i no utilisar paraules en desus. Perque una paraula aparega escrita fa 200anys d'una forma distinta a la d'ara no te per que ser mes correcta, si no en el castella encara escriuriem com fa 200anys tambe,"i entenderan vuestras mercedes que no es cosa singular dicha anomalia".
Si la RAE es la que vela pel castella, la RACV mediant la seccio de llengua i lliteratura es la que vela per la nostra llengua i per disciplina i coherencia deuriem seguir-la, cap castellà-parlant qüestiona a la RAE, pero els valencians sempre mos qüestionem a nosatros mateixos, no te sentit, yo soc partidari de fer critiques pero respectant la normativa encara que siga en contra de la mateixa normativa i sempre per millorar-la.
Ara si tots nosatros volem -i aci fare meues les paraules d'un amic meu-, que la llengua valenciana siga un subjecte internacional reconegut com a materia llingüística internacionalment i tinga un estandart oral i escrit propi que la reconega com a llengua independent dins de les llengües romaniques no hi ha mes collons, (aço ya es meu) que ser coherents en la normativa de la RACV o de les Normes d'El Puig que son la mateixa per si algu s'ha fet un embolic.
Aço es lo que n'hi ha, punt i pilota, i el que vullga ser un analfabet llingüistic ortografic està en el seu dret pero per favor que no diga que es valencianiste.

¿Tornarà?

2011-01-13T11:00:00.003+01:00

Per ahi diuen que UV s'ha mort, yo crec que mes que aixo, l'han abandonada, l'han deixada tirada i poc a poc han anant fugint d'ella .Uns es van passar al PP, no cal dir noms, tots els coneguen, atres se passaren al BLOC, i atres fundaren i s'ha afiliaren a partits com UxV o CV o inclus la mateixa IRV; tambe algu acabà en ENV i atres s'han quedat en sa casa atordits i sense reaccio.
Uns pocs encara se mantenen en UV, inclus han entrat de nous en l'intencio de tornar a fer d'UV lo que era en la seua epoca gloriosa el partit dels valencianistes dels valencians, pero clar, en aço no contaven tots els que van abandonar el barco i ara el pare no deixa creixer als bebes, bo eixa es escusa que fiquen alguns.
Tal volta no deurien haver abandonat el barco i haver-se quedat lluitant en ell, pero no, era mes facil fugir del malalt pudent per si de cas te contagiava i van decidir mampendre atres aventures politiques, algunes minoritaries tercerviistes i atres runoses economicament.
Hi ara el seu fracas en tot es culpa d'UV i de quatre valencians que si li han tirat collons i s'han acostat al malalt i li volen cuidar i curar i reviscolar i si no es aixina el ficaran en hivernacio ven guardadet fins que vinguen temps millors i es puga sanar novament.
UV no ha traicionat mai a ningu, sempre ha estat al servici de Valencia i del poble, som mosatros el que la van traicionar ad ella, la vam abandonar quant mes falt fea que els valencians estiguerem al seu costat i tots van eixir fugint a uns atres partits que lo unic que han volgut fer es ser una copia d'UV. Si ya ho teniem tot fet, mira que van ser burros, yo el primer en desertar, en abandonar al malalt, ara tornare per a estar al seu costat fins que cure o fins que muiga, pero ya no deixarem a cap valencià darrere.
Passe una cosa o atra, UV continúa tenint mes força que molts atres que diuen estar vius i si la gent que yo conec li fica temps, ya pots riure't dels milacres de San Vicent perque son capaços de resucitar a un mort i tambe de ficar-lo a parir.

Valencia, una nacio sense estat.

2010-11-17T17:54:00.001+01:00

Quan es parla de nacio valenciana alguns per ignorancia o per desconeiximent rebugen este terme de pla, o tal volta perque la seua nacio es atra i no son valencians.
¿Que es la nacio valenciana? la nacio la formen un conjunt de coses i de fets que serien:
El territori, ningu pot negar que Lo Regne de Valencia, nom historic de la nacio, te i ha tingut
un territori mes o manco definit en l'actual des de fa segles, hui en dia es el reconegut dins de les fronteres de l'actual Comunitat Valenciana.

Una llengua propia, no crec que ningu de mosatros qüestione aço.
Els valencians que viuen dins del Regne tenim consciencia propia llingüistica de parlar llengua valenciana des de fa segles, simbol identitari que mos fa distints del restant d'espanyols. Aço per al que no parle ni escriga valencià es fa mes difícil d'entendre, perque no te part d'esta consciencia que mos fa diferents.

Cultura i tradicions, els valencians tenim les nostres festes propies i la nostra propia cultura
diferent del restant de comunitats o pobles espanyols, no es lo mateix les festes valencianes basades en el foc purificador que les castellanes, per ficar un eixample.

Un poble que en la seua majoria diu que es i es sent valencià. Un poble en una historia perfectament documentada des de fa VIII segles en tradicio cristiana i milers d'anys en atres cultures.
Totes estes coses fan que Valencia siga una nacio sense estat, sempre ha segut una nacio vinculada a unes atres nacions que si son o van ser estats com Arago o com Espanya. Defendre la nacio valenciana es defendre lo valencià i res mes. I aixo es lo que defenem els valencianistes com yo, la nacio valenciana no es cap païs independent, es el poble valencià que te tot el dret del mon a ser un poble reconegut com una nacio, atra cosa molt distinta es reclamar un estat propi i independent; lo que es reclama es la singularitat del poble, llengua, cultura, tradicions i territori dels valencians, o siga, de la nacio valenciana.
Per supost que la bandera d'esta nacio no es atra que la real senyera.
Tots els que defenen estes prioritats son nacionalistes valencians fills d'una nacio mes antiga que la propia Espanya; una nacio que ha segut lliure sempre, una nacio que a per a molts ya va ser una estat en eixercit, furs, marina i llengua i li dien, i li diuen encara, Regne de Valencia.

Fonaments cientifics de la llengua valenciana

2010-10-24T20:18:00.002+02:00

Lo primer que tenim mosatros clar es que el valencià es una llengua ¿en que mos basem?:En quatre termens llingüístics: Estandardisacio, Autonomia, Historicitat, i vitalitat. Aço ho diu Stewart.

Es un fet que les normes del Puig constituïxen una estandarisacio autonoma no subjecta ni subordinada a la normativa de cap atra varietat llingüistica. Estes normes han facilitat l'us del valencià en tot tipo d'ambitsl
Esta codificacio valenciana ha segut utilisada per a us administratiu, com el primer estatut d'autonomia redactat en estes normes, per el sistema public d'ensenyança, pels mijos de comunicació tant audiovisuals com escrits i en la xarcia d'internet i pagines web, per a treballs cientifics i d'investigacio, en estudis filologics del valencià i com a vehicul del coneiximent cientific, en l'ambit de la medicina Frances Carle i Bayarri i com a vehicul de creacio lliteraria d'incontables obres tant en prosa com en vers, ahi tenim a Xavier Casp.

L'acceptacio. Queda clar que el poble accepta la seua llengua com a valenciana i que les normes estan presents en institucions com Lo Rat Penat, AUMAR o el port autonom o en els programes del palau de la musica, durant molts anys han segut usades en els ambits mes destacats de la societat valenciana, pero al mateix temps tambe son acceptades per una part de les classes populars.
La codificacio es un proces que esta viu en la llengua i la mostra son els innumerables llibres d'ortografia valenciana que hi han, viu com la llengua que està viva.

Autonomia: en esta codificacio la llengua valenciana es completament autònoma, com sempre ha segut i com deuria ser ya que li dona plena rao autoctona i autonomia.

Historicitat, bo, d'aci hi ha poc que dir i molt que llegir ahi tenim tot el segle d'or i que el valencià va ser la primera llengua romanica i la llengua culta en la peninsula molt abans que el castella. Lo que li dona prestigi social: parlar valencià era de cults.

I despres tenim la vitalitat: el valencià a pesar de tot porta mes de 800 anys viu, passant de pares a fills i això en 25 anys de catalanisme en la escola. No se ha pogut trencar ni es trencarà mai, pero despres parlare de aço. El valencià es una llengua viva i en vitalitat parlada per dos millons de persones (el vasc el parlen assoles mig millo i es una llengua).

Puix tenim vitalitat, historicitat,autonomia i estandardisacio. un territori definit i dos millons de parlants.

Pero es que ara be lo bo de eixos dos millons.

Per l'estudi de la consciencia llingüistica valenciana, ficarem la prova de les enquestes utilisades en la confecció del ALPI ATLAS LINGUISTICO DE LA PENINSULA IBERICA.
Un proyecte mampres en la primera mitat del segle XX per Tomas Navarro per mig d'enquestes fetes en diverses localitats de la peninsula. Les senyes corresponents al domini llingüistic valencià se poden consultar en el portal CANADENC "linguistic Atlas of the Iberian peninsula" i en la profitosa tesis de Garcia Perales.

Per a la nacio valenciana o Regne els investigadors foren SANCHIS GUARNER,FRANCESC DE BORJA MOLL,RODRIGUEZ CASTELLANO I ESPINOSA.
les enquestes en els pobles valencians se feren en 1935 començant per Toris i Polinyà en agost després se feren 24 mes, En 1948 Sanchis Guarner repetix l'enquesta d'Anna i Godelleta i en 1970 se fan les enquestes del valencià de Murcia: el Carche i la Torre de Rico.

A banda de les preguntes pel coneiximent llingüistic, les enquestes contenien atre tipo de preguntes de naturalea sociollingüística, com la del nom de la llengua parlada en cada localitat, que es lo que mos interessa com a testimoni de consciencia llingüística.

Les enquestes varen ser fetes en territori valencià ans de la guerra civil aixina que no hi han ni "blaveros" ni res per l'estil ni "panques" ni tesis pancatalanistes. Els 26 pobles enquestats que van des de Cinctorres, Moncofa o Llanera fins Biar Campello o Guardamar a la pregunta de com se nomena la varietat llingüística que parlaven van contestar tots que VALENCIA I ademés Biar i Guardamar afegiren chapurrat i patiturrat.

Aço ya resulta molt significatiu i mes encara que quant en el restant de dominis llingüistics peninsulars ningu va obtindre el 100% d'afirmacio en la seua llengua com el cas valencià. El valenciàparlant no parla castelloni o alicanti o crivillenti o moixenti , parla valencià del Senia al Segura, aixo si que es parlar la MATEIXA LLENGUA: el valencià. Per lo tant la pertinencia a una mateixa comunitat llingüistica definida per un territori, LA NOSTRA NACIO VALENCIANA, per part del seus parlants es indubtable. O dit d'atra manera, les diverses varietats llingüistiques GEOLECTALS son agrupades baix la mateixa concepcio de LLENGUA VALENCIANA.

Aço no passa per eixample en les Balears on la consciencia particular s'impon sobre la comuna (els valencians tenim mes consciencia de poble) de tal manera que en Ciutadella parlen ciutadelli en Son Servera serveri, o en Pollensa pollensi... una cosa pareguda passa en Portugal i en Catalunya a on se recull la denominacio CHIPELLA en conte de catala.

En segon lloc en el cas valencià destaca l'absencia de cap atra denominacio corresponent a una atra llengua, la percepcio del valencià com un tot tancat dona conte del REBUIG dels valencians a acceptar qualsevol estandart que considere alie no propi del valencià.O dit d'atra manera, explica per que els valencians CONCEBEN LA PROPIA LLENGUA COM UN ENT AUTONOM.

Font consultada: "Fonaments cientifics de la llengua valenciana".
Autor: Miquel Angel Lledo: Llicenciat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola.

TORNEM DE VACACIONS (NO DE VACANCES)

2010-09-10T11:33:00.003+02:00

Ya he tornat de vacacions amics, mes bonico, mes moreno,mes fresc i...mes gros. Es lo que te estar tot el dia sense fer res en estiu. Aixo i coneixer gent, l'atre dia vaig coneixer a un pare de familia com yo, afincat en Sueca i casat en una dona de la terra que en va deixar de pedra, no se com va estar la cosa que parlant dels chiquets i de que fer en ells per les vesprades va eixir el tema polític ya que est home es queixava de que en Sueca, puix no hi havia molt que fer en un nano de tres anyets, llavors yo li vaig dir "osties puix si que es rar per que en Sueca sempre han segut molt d'esquerres, si es rar que no n'hi hagen mes coses per als nanos", ell em va contestar " si si ara governa el BLOC pero lo unic que fan es catalanisme". Esta resposta no tindria massa importancia si no fora perque el meu interlocutor era de Nicaragua i porta tres o quatre anys residint en Lo Regne.
NYAS COCA ¡¡a vore com se t'ha quedat el body, un tio que ve de l'atra part del mon i ya sap que el BLOC es catalaniste, si es que per molt que s'amaguen darrere del blau, al final el monstruo ix.
I es que no queda aci la cosa no, quan torne a la Getxo del Mediterraneu, al poble on vixc, al costat de l'albufera, una vesprada baixe en el meu fill (que se li va escapar a Herodes) al jardi on estan els arrastradors (columpios en castella),i demes coses per als chiquets i on els pares fem amistat d'una vesprada, tinc el plaer de coneixer (anava en la meua dona bribons) a una chica d'algun païs de l'est, crec que era checa pero no estic segur, la qüestio es que varem acabar parlant dels coleges dels menuts, al qui va el teu, que dona, etc. I va i mira per a on, ix el tema de l'angles i del valencià.

La primera que em pega en la cara, es que, el seu fill donava dos llengües , i yo ignorant li pregunte ¿Castellano i Valenciano? contestacio: " el valenciano no es un idioma, da ingles i español". Ahhh perdone voste Rosalia de Castro per el meu atreviment. Bo me va contar que el colege del nano era un d'eixos que el PP ha ficat com a experiment on se dona casi tot en angles i bla bla bla. Pero despres la checa va traure atra volta el valencià i es va queixar que lo que parlaven en la escola no era el mateix que el del carrer i que el seu fill portava un cacau de no te meneges perque el marit i la familia d'este li parlaven en valencia. Inclus ella era conscient i aixina m'ho va dir que lo de la escola era catala i que no era lo mateix que el valencià.
Nyas Coca en llanda ¡¡¡ ¿i ara com te la menges? u de Nicaragua i atra de Chequia
Ah, pero lo mes bonico del estiu ve ara, tambe vaig coneixer a un tal Francois ( Fransua per als coleguis) era haitià, nacionalitat francesa i vivia en Zimbaue on treballava per a una ONG molt famosa de meges. Tambe tenia un chiquet i parlant de la llengua, ya que estava casat en una valenciana, al nano li parlaven en frances, espanyol i valencià ¡ala, tots a una!.
Me conta (parlant de llengües) que en Haiti els cults per dir-ho d'alguna forma parlaven frances, perooooooo que la llengua del poble era el "Creole" una barreja de dialectes africans i haitians, llengua que fa 30 o 40 anys varen fer oficial, van crear un gramatica, ortografia i diccionari i la van fer oficial perque ells volgueren i li'ls donà la gana. Punt i pilota.
Nyas coca¡¡¡¡¡¡ ¿com se t'ha quedat el cos?

continuara....

Ser valencià es voler ser-ho

2010-07-02T18:03:00.002+02:00

Els problemes dels valencians, es resumixen en un problema, que pensen en tot manco en ser valencians. En la nacio valenciana, o Regne de Valencia, es parlen dos llengües, el castella i el valencià, esta ultima autoctona i propia dels valencians. Puix be, esta ultima es la llengua del poble valencià que no parla tot el poble i no es parla en tota la nacio, pero que deuria ser mimada i protegida per tots mosatros, i en conte d'aço, es atacada, marginada, i desprestigiada per dos comunitats; una, la castellanaparlant, que no fa el minim interes en deprendre-la i son capaços d'exigir als immigrants que se adapten a les nostres costums quan ells mateix no son capaços de dir bon dia en valencià i atra, minoria, que es dedica a desprestigiar la llengua valenciana, primera en tindre segle d'or, reduint-la a una varietat dialectal d'una gran llengua comuna mediterranea nomenada catala, que ni existia com a tal quan Valencia ya era un regne cristia i els seus habitants dien parlar llengua valenciana.
Baix este panorama, el poble valencià continua viu i a pesar de tot encara se consideren valencians, perque se senten diferents al restant d'espanyols, si no fora aixina no es sentirien valencians, puix de la mateixa forma que el poble se sent diferent, la nostra llengua ho es tambe, si no fora d'esta manera no haguera segut coneguda en tot lo mon com a llengua valenciana.
No podem permetre que la nostra llengua mos siga arrebatada per castellans on es substituida, o pels catalans i els seus acolits on es suplantada. El poble valencià i la seua llengua creada en el nostre territori directament del llati vulgar, que baix la dominacio arap va sobreviure en un romanç vernacul valencià,( aixina ho demostren prestigiosos historiadors) i que despres de la arribada de les tropes invasores aragoneses on participaven habitants de lo que hui en dia es conegut com Catalunya, Arago, Rosello, Navarra, etc. que van portar el seu romanç parlat en terres cristianes va permetre que el romanç valencià parlat en terres musulmanes, esclatara en tot el seu esplendor, conseguint pocs anys despres ser la llengua de moda en tota Europa al donar el primer sigle d'or, puix des de fa ya sigles el poble valencià te consciencia de parlar una llengua propia, i autoctona.
He ficat la llengua com eixemple , perque es una cosa comuna a tots els valencians com a traç identitari i propi del nostre poble. Si no mos fen respectar en una cosa tan nostra com esta i aço va pels catalanistes i els espanyolistes, encara que no m'agrada utilisar estos noms, pero ho faig per a que siga mes facil d'entendre lo que vullc dir, si el poble valencià o siga tots, no som capaços d'entendre que la nacio, la terra, el regne i el seu funcionament com una maquina ben engranada està per damunt de tots nosatres, o siga el be comu dels valencians es lo prioritari, mai tirarem cap avant com a poble i un poble deu d'estar unit en tot; unit en lo seu, i la llengua es nostra, al igual que ho es l'economia, la mar, el camp, l'historia i tot lo que siga valencià i totes estes coses te fan ser primer valencià, i despres ve tot lo demes.
Aixina que si els demes no senten que entre nosatres no hi ha unitat en un fi comu , ¿com voleu que mos respecten?. Tots eixos que trenquen el sentiment d'unitat valenciana en voler fer-mos creure en teories catalanistes llingüistiques i historiques, com tots aquells que volen mantindre-nos units culturalment a un imperi que es va afonar en Cuba fa ya segles, no fan mes que afonar a lo Regne i a la seua nacio una miqueta mes. Perque ya es hora que recordes que som valencians per damunt de tot, i que estigues orgullós de ser valencià, de la teua Senyera, i com no, de la teua llengua.
Parla valencià o quedat mut per a sempre, perque ser valencià es voler ser-ho.

L'hora del caçador

2010-06-14T11:15:00.001+02:00

Es l'hora del caçador. Si el nou partit refundat dels valencians vol fer alguna cosa es el moment de la preparacio, d'assentar els pilars, les bases, escollir a la gent, formar-la i prepara-se per al futur, perque està clar que en els proxims 5 o 6 anys no se pot aspirar a una atra cosa que no siga la creacio i preparacio de la cacera, en que la peça no es atra que conseguir l'implantacio del nou proyecte en representants politics alla on se puga, alla on els valencians tinguen ganes de ser representats per gent de la seua terra.
Per aixo a partir d'ara deu ser la formacio i l'informacio del nou proyecte lo que te que dur-se avant en prioritat i oblidar-se d'atres que estan en una lluita diferent als problemes del nostre poble.

En una cosa anem per davant, açi no n'hi ha res que perdre per tot nosatres que no siga temps, i molt a guanyar, copiar el sistemes d'atres formacions nacionalistes no seria bo, ya que no podem oblidar que el valencià es peculiar en lo seu i res paregut als atres pobles i nacions peninsulars, sense deixar de costat la forta presencia de valencians castellàparlants que son lo mateix que els valenciàparlants.
Lo important es aprofitar estos anys que mos deixaran els dos grans per a fomentar la nova mentalitat politica valenciana, procurant aprofitar lo que atres han deixat ya arrelat en el poble. El PP no durarà tota la vida, i tenim que estar en l'escopeta carregada perque sempre hi haura un vot del valencianiste dispost a tornar a casa i la casa te que estar preparada per a oferir una llar als seus.

Nicolau Primitiu Gomez Serrano

2010-06-02T17:29:00.001+02:00

Va naixer en Sueca en 1877 i va morir en Valencia en l'any 1971.
Perit mercantil i quimic des dels 26 anys, la seua trayectoria professional s'encaminà al disseny professional de maquinaria agricola, camp en el que es convertiria en un destacat industrial.
Nicolau Primitiu fon autor de un vast numero d'opusculs, articuls i llibres sobre Arqueologia, historia, llengua i identitat dels valencians. Apassionat bibliofil, en 1979 es concreta la donacio de la seua biblioteca a l'estat espanyol ( noooooooooo) pero la condicio que havia posat el suecà, era que l'estat la retornara als valencians en el futur (manco mal) si estos conseguien l'autogovern.
Aixina, hui representa l'aportacio mes important, qualitativa i quantitativament de la Blibioteca Nacional Valenciana.
En l'any 1950 fon nomenat Academic correspondent per Valencia de la Real Academia de l'Historia. En 1956 Deca de l'actual RACV . Ademes fon president de Lo Rat Penat entre 1933 i 1935 i entre 1959 i 1961 .
En 1961 funda l'editorial Sicania.

"El poble moltes vegades no sap de raons, pero si que sap de sentiments" Nicolau Primitiu.

Recomane la llectura del llibre NICOLAU PRIMITIU I VALENCIA, editorial L'Oronella.

Dos lligues

2010-04-21T10:53:00.003+02:00

Hui en dia la societat, a banda d'estar dividida per l'aspecte economic, uns mes rics i atres mes pobres , està al mateix temps fraccionada en dos tipos de societat : la politica i la gent normal de lo carrer.
Uns viuen en un mon i els atres vivim, lluitem mes que per viure, per sobreviure en una jungla capitalista no exenta d'oportunitats per a uns pocs esbelluçats o privilegiats. Puc observar per la meua faena de comercial i estar tot lo dia en el carrer com la gent es busca la vida diariament per a guanyar-se un duro o dos o quatre, autonoms, jornalers, peons, mijans empresaris i grans multinacionals. Tots participen d'un joc on ningu d'ells ha creat les regles i estes estan continuament sent baratades pels juges d'este joc, qui ni tan sevol la majoria d'ells ha jugat mai o no estan preparats minimament intelectual i laboralment. Estos juges no son atres que els polítics que mos governen o es troben en l'oposicio.
Qualsevol pot vore des de fa uns mesos com el govern socialiste de ZP "alies status quo no veig res" es dedica a llançar propostes i ad algunes encara te la gosadia de ficar-les s en practica per a conduir a la gent a l'eixida de la crisis. I mentres, lo que dia abans: aço ya es un "salve's qui puga", i estos politics sense enterar-se de res, i es clar que la majoria es passen el dia omplint-se les boljaques en diners publics o recriminant-se accions produïdes fa ya anys i segles en una discussió d'a vore qui la va fer mes grossa.
Dins de tot este merder que la gent ya escomença a passar-se pels collons estem la majoria de mosatros, alguns ya estem cansats de que mos prenguen pel chiulet del sereno i lo que realment faria falta seria canviar tot el sistema politic, perque estem tornant a l'epoca absolutista on el poble esta completament alluntat dels seus governants al qual mante content com fa sigles tirant de quan en quan de menjar gratuït o alguna festa descomunal, hui en dia traduïda en subvencions socials a go-go i algun event d'espectacul mundialiste.
Pero es que damunt la cosa no queda aixina, estos politics mercenaris del billet d'euro cada volta viuen i s'asseguren la seua jubilació a tot lux mentres el restant mos trenquem el cap en saber si la nostra vellea quedara coberta per una jubilació digna. Dos lligues com la del Madrit i el Barcelona per una part, que lluiten pel titul i el restant que son la comparsa que necessiten estos dos per a poder competir i lluitar entre ells, aixina esta hui en dia el pati entre els nostres governants i mosatros.

Fem les coses senzilles

2010-02-16T12:08:00.001+01:00

Quan molts de mosatros pensavem, que el somi dels Països Catalans estava perdent adaptes dins de les fronteres de la nostra nacio, mos troben com el camaleonic moviment pancatalaniste i els seus afins els catalanistes valencians, poden pegar-li la volta a la coqueta i resorgir de les seues cendres qual Au Fenix. Els catalanistes, que no tenen atra mania que la de buscar un cordo umbilical que mos unixca d'alguna forma perpetua en Catalunya i en els seu nacionalisme que per ad ells deu ser l'hostia ,perque ser valencià i nacionaliste valencià no deu ser prou per ad ells, han conseguit traure una nova denominacio: PAÏSOS UNITS, aço ya ralla en l'esquizofrenia pancatalanista del zipayo servidor dels amics del nort, despres es queixen dels espanyolistes, quan ells estan fent lo mateix. Assoles tens que baratar en qualsevol text de forums panques la paraula catalanista o estiga la d'Espanya o espanyolista i al reves lo mateix.
Que no es prou ser valencià per ad esta gent ? Vullc dir valencià i res mes, ¿es que tenen que ficar sempre per mig a Catalunya?, es que pareixen indis del Machu Pichu subdesenrollats somiant en la mare patria i enrecordant-se dels conquistadors espanyols que confongueren en Deus, cosa que ni tan sevol se poden aplicar ells pero en fi alguna cosa que yo no alcance a vore deuen de vore ells.
Assoles me queda l'esperança de que uns pobrets allumenats en piles d'eixes chicotetes escomencen a separar-se dient que si pero que Catalunya es una nacio i Valencia atra, pero encara em queda el dubte de si ho fan de cor, es per politica o per intentar captar el vot del valencià mig eixe que front tant catalanisme vota PP o PSOE.
Estos no s'han enterat que la dreta o el centre dreta es lo que domina en lo Regne i Catalunya, perque als vots de PP valencià suma-li els del PP català i els de CiU partit que podríem calificar de centre o centre dreta catala, yo no he fet els numeros, pero segur que en eixos Països units guanyaria la dreta. Pero dona igual, estos continuen relacionant el nacionalisme en la politica i en l'esquerra i nacionalistes hui en dia hi han d'esquerres, de dreta i centres i apolitics. Aixina els va per sort per a mosatros.

Hi ha que tindre una visio mes ampla de la nostra nacio i la seua societat, comparem-la com si fora un pais independent. ¿No caldria que la politica nacional tinguera dretes centre i esquerres? Yo crec que si, pero tambe crec que per arribar a la pluralitat, primer te que existir un sentiment nacional, cosa que no hi ha ara mateixa. Eixe sentiment de valencianisme si existix en la majoria de Valencia i dels valencians, pero no es un sentiment prou nacionaliste perque el valencià culturalment, està espanyolisat, simplement perque desconeix la seua historia, social, cultural i politica i si damunt tot aço ho barreges en els catalaniste i pancatalanistes i en els espanyolistes tambe hi ha que dir-ho, crees un barrejat de complicacions i de rebolics que la gent fuig d'ells com del dimoni.
¿N'hi ha que simplificar les coses, com fa el PP ,en que se identifica la majoria del poble valencià?
Senyera, llengua valenciana i el seu territori, l'antic regne de Valencia. Puix ya està ¿per que no ho fem facil? Deixem que els panques es compliquen la vida, si no mireu el bloc que va d'un lloc a un atre pegant tombos i deixant- se l'electorat perdut.

Joan Batiste Basset

2009-12-26T12:50:00.003+01:00

No vaig a contar l'historia d'este valencià, per que no m'agrada fer un rollo en el blog i ademes no soc historiador, pero si vullc dir unes cosetes i una miqueta d'informacio.
Joan Batiste Basset i Ramos, naixcut cap a 1654 en Alboraya, va ser la persona o el militar que s'encarregà de l'alçament del poble valencià a favor de l'archiduc Carles i com som tots els valencians, en una mostra de generositat i de llealtat que va mantindre fins al final, ho va conseguir sense rebre cap de duro del seu senyor.
Joan Batiste Basset va ser un dels mes ferms opositors a l'ocupació borbonica
del pais per part de l'eixercit de Felip V i el general maulet mes emblematic.
Basset va naixer en Alboraya (l'Horta Nort) l'any 1654, i son pare eixercia de
fuster, escultor i durador d'imagens i retaules. Ya de ben jove participà en les campanyes militars en Italia, Alemanya i Hongria, colaborant en el princip de Hessen-Darmstadt, que fon nomenat virrei de Catalunya. Basset va tindre el grau d'ingenier militar, especialiste en tactiques d'artilleria. Ademes, parlava la llengua del seu poble i fon un gran coneixedor de les reivindicacions i necessitats populars.
Est home que va conseguir alçar un eixercit valencià entre llauradors i gent del poble el va passejar per tot el regne fins a la desfeta i traicio d'Almansa, Joan Batiste Basset va prometre als valencians que si l´Archiduc Carles guanyava la guerra, llevaria tots o bona part dels imposts feudals que els llauradors pagaven als senyors.
En la mort de Carles II i l'esclat del conflicte successori entre Carles d'Àustria i
Felip d'Anjou, Basset farà costat a l'archiduc Carles en la guerra que esclata a nivell europeu. L'any 1705 es crea una flota de soport a Carles en la qual intervé Basset. Desembarcaran en Altea tot prometent als llauradors valencians que Carles, quan fora rei efectiu de Valencia, aboliria els drets nobiliaris sobre els llauradors i els imposts sobre l'entrada de mercaderies en les ciutats. La revolta va tindre una gran participacio entre els llauradors, que varen ser coneguts com a maulets, aixina com entre les classes populars de les ciutats. Tot aço ajudat per la sempre prepotent Castella que va entrar a sanc i foc en la comarca de La Marina on en la ciutat de Denia i en el seu castell Joan Batiste havia escomençat a organisar l'eixercit maulet.
Basset i els seus aliats marchen de manera triumfal cap a Valencia, a on totes les
poblacions per a on passen, com ara Denia, Gandia o Alzira, li obrin les portes de bat a bat. La majoria del pais es decanta per donar soport als maulets, mentres que
l'aristocracia i els nobles botiflers donaran soport a Felip de Borbo i molts hauran de fugir en l'entrada de les tropes de Basset a Valencia. Carles III es nomenat rei i Basset, cap de l'eixercit maulet, en la practica sera el virrei de Valencia. Basset i els maulets detenen i expulsen als botiflers més destacats i confisquen els seus bens i els de l'alta noblea felipista.
Entrà en Gandia i Alzira, i el 16 de decembre arribà a la porta de Sant Vicent de Valencia, rodejat de llauradors de tots els pobles de la rodalia, que l'aclamaven, lloaven l'abolicio dels drets senyorials i feudals, i proclamaven la seua fidelitat a Carles III. Després de diversos conflictes interns degut a la pressio dels nobles austracistes contra les mesures populars de Basset, finalment este sera destinat a Alzira i Xativa, on sera empresonat a traïcio. En conéixer la noticia, van esclatar moltes revoltes locals de maulets que exigien la lliberacio del seu general, tot cridant: "Vixca Basset abans que Carles III". Mentrestant els dirigents austracistes no volen donar armes als maulets, i els abandonaren a la seua sort, el que provocarà la desfeta del 25 d'abril del 1707, que significarà l'inici de la fi de les institucions del Regne de Valencia.
La revolta valenciana de la Guerra de Successió fon un fenomen esplendit, en el qual la voluntat popular es va impondre a unes autoritats esglayades pels acontenyiments. Fon una revolucio en la qual les poques notes desagradables corregueren a carrec dels "miquelets" catalans, els quals no tots eren "maulets" o partidaris de l'Archiduc; també hi havia felipistes. Davant d'aixo, Basset es lliberat i enviat a Valencia, pero arribarà tart. Es concentrarà en Denia per a organisar la resistencia i socorrer a Xativa, pero sera novament detingut. Mentrestant, Felip V abolia els Furs del Regne de Valencia "por justo derecho de conquista". El tema està en que est heroic valencià que va morir abandonat en Segovia es mes conegut entre els catalans i catalanistes, que entre els valencianistes i tot aço se deu a que com en atres coses hem deixat que els panacatalanistes ajudats per els castellanistes se hagen fet seus molts del simbols i personages que assoles son valencians. Ho dic per que pots llegir en moltes webs que Joan Batiste era un general catala o que els maulets eren tambe milicia catalana quant era basicament valenciana.
La banda de fugitius que assolaren el regne de Valencia no van ser atres que els “miquelets” catalans, una especie d'eixercit tipo Pancho Villa. Va ser el gran general valencià el que va ficar orde entre les tropes austracistes, ya que era de carrera militar i va lluitar per la causa del seu rei fins al final. La batalla definitiva es donaria en els camps d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, i els soldats valencians que allí hi havien, o vestien uniforme anglés, o estaven en el Terç de Valencia, eixes tropes van ser rebujades pels generals anglesos, aço va ser el final de la causa dels autracistes quan el General Batiste va ser empresonat i les noves autoritats es van negar a complir lo que ell va prometre. Despres de ficar un regne en les mans del seu senyor.

1707, 29 de juny: Abolicio dels Furs del Regne d'Arago i del Regne de Valencia

Una historia molt trista. Joan Batiste Basset, l’home que, des de Denia, va alçar les terres valencianes contra els Borbons i a favor dels furs; el general maulet que va ser aclamat en entrar en Valencia i afegir-la a les ciutats que es vestien, esperançades, de groc austracista; l’heroic de les classes populars; el mateix Basset que va triar quedar-se en Barcelona quan Carles III es va desentendre de la (dis)sort de la terra i li va oferir de seguir-lo fins a Viena; el militar expert que es va fer carrec de la defensa de la ciutat i que va caure quan caigue la ciutat, el 1714; aquell home alt i fort i capaç que ho havia donat absolutament tot, des d’una estricta llealtat, en la defensa dels interessos del regne i de la casa d'Austria va tindre un dels finals mes trists que es puguen viure.

Treballar, persistir, esperar...

2009-11-23T11:04:00.001+01:00

Es curios com es la politica, pero a voltes no es tan complicada. Per eixemple, el cas valencià es molt curios. Al final de la transició en lo regne va haver un esclafit de nacionalisme valencià mes o manco moderat demanant l'autonomia i l'estatut d'autonomia, es curios pero aci els dos bandos, valencianistes i catalanistes coincidiren en lo mateix, encara no havia un partit fort per les dos parts i va ser l'UCD i el PSPV els que els van repartir el pastiç.
Tal volta la necessitat de cobrir una demanda social politica nova, i un sentiment va fer que un partit regionaliste en el seu inici com UV aglutinara tot el moviment valencianiste i poguera arramblar en una cantitat de vots considerable. ¿Pero quin va ser el motiu d'eixe exit? ¿per que ningun partit valencianiste a tornat a repetir-lo?. Bo, crec que la cosa es fàcil d'explicar , en aquells moments UV oferia coses que no havia o que el PP no havia fet seu , l'opcio pseudonacionalista quedava mol clara en UV on podien convergir nacionalistes acèrrims i regionalistes, pero en aquells temps era una opcio politica DISTINTA I DIFERENCIADA. Hui en dia el valencià no veu eixa diferencia entre el PP i el restant de partits valencianistes al igual que no la veu entre el PSPV i el restant de partits catalanistes , perque el dos pareixen fills de mamella del gran. Potser el bloc siga un poc l'excepcio perque si ha sabut marcar (en enganys i falsetats) una subtil diferencia nacionalista valencianista ( a mi no me la peguen) pero hi ha gent que si ha caigut, com atres que van confondre UV en el PPCV i passà lo que tenia que passar , que la cabra sempre tira per la montanya.
¿Per que els partits nacionalistes tenen exit en atres comunitats? Be, per que oferixen alguna cosa mes, que els atres, eixa cosa mes i mes concentrat en lo seu es lo que fa que vixquen eixa diferencia respecte als partits grans, atra opcio clara i diferenciada. Per a votar lo mateix, vote al gran, si els partits valencianistes volen fer alguna cosa ya poden canviar el chip i desmarcar-se de la llinea tipo PP o PSOE i començar a innovar politicament. Hi ha que oferir un nou producte en el mercat i en este cas crec que UV torna a tindre gent valida que esta tenint en conte els errors del passat i la situacio actual. Si som valencians i volem ser-ho politicament hi ha que pensar en valencià.
La divisio del valencianisme i els seus afins no es mes que el resultat d'una evolucio llogica, mentres uns s'han quedat ancorats en el passat i en les regions espanyoles atres han vist l'oportunitat que brinden les autonomies i aci es a on es te que moure la politica valenciana; fa 30 anys el regionalisme i el seu entorn preautonomic ajudà al triumfo d'UV, ara tindran que construir una nova societat i una generacio nova i acostumada a viure en autonomia, en una Espanya nova on els valors i la societat ya no son la mateixa de fa 30 anys, qui vullga fer politica en el pensament de fa 30 anys, esta soterrant-se ad ell mateix.

Hi ha que tindre clar una cosa,som massa poquets i la lluita es molt llarga com per a tindre dos o tres fronts oberts, hi hauria que firmar una treua o al manco no avivar les diferencies i continuar una lluita recolzant-se en les entitats valencianistes que si desigen vore eixe canvi politic; en definitiva, com dia el tio Nicolau Primitiu, treballar, persistir, esperar...

Ha faltat Manolo Soler

2009-11-03T23:26:00.001+01:00

La primera volta que vaig vore a Manolo, va ser en un sopar de valencianistes de la PJV. Mai podre oblidar-ho, sempre content, en el somriure en la boca, i parlant en tots i de tot lo que tenia a vore en la causa, i aquelles paraules de que "encara sigam dos, el valencians som un poble". Després vaig coincidir en ell mes voltes en la llar, junt a uns atres valencianistes en tertulies a on lo unic que yo podia fer era escoltar i dependre tan d'ell, mestre de mestres, com d'atres com Xavi, Voro, Joan C. etc. Vaig assistir a les seues classes de l'aula de pensament, a on vaig dependre aspectes nous de la vida, pero lo que sempre m'agradava de Manolo era lo senzill que ho fea tot , lo senzill que era ser valencianiste en ell, lo facil i lo clar que ho tenia tot, la seua visió del moviment valencianiste. Anima i cor per a molts de mosatros i eixemple a seguir com a persona i com a valencià, en un any que el vaig conéixer ha deixat dins de mi una admiració eterna i des d'aci vullc dir-li on vullga que estiga que anem a continuar la seua llavor en mes força que mai. El mes gran, Manolo Soler, mos ha deixat, pero un humil valencianiste no t'oblidarà mai. Hasta sempre mestre.

Valencianisme

2009-10-05T10:37:00.002+02:00

Ser valencià i tindre consciencia de que un ho es, territori, llengua, i poble formen una Nacio, defendre tot aço i ademes voler defendre-ho tu sense intromissions de cap tipo catalanes o de qualsevol atra part d'Espanya es lo minim per a declar-se valencianiste.

Si u no te consciencia de ser valencià i sentir esta terra com la seua patria per damunt de tot, dificilment podra arribar a ser valencianiste, per al valencianiste assoles cap un sentiment dins d'ell, que es el de ser valencià.

Qualsevol partit que se definixca com a valencianiste ha de tindre clar que la prioritat sempre ha de ser el govern i el benestar de tots els valencians siguen lo siguen, no crec que escomencen per desterrar a la gent .Pero si s'ha de tindre clar que el valencianisme no es un partit politic, ara els partits politics si poden oferir una politica netament valencianista.

Lo important per als nacionalistes valencians es que tant de perill te el pancatalanisme com el castellanisme perque els dos, frenen i ofeguen el símbols i l'identitat de l'autentic poble valencià. Encara que mosatros fem tot lo possible per defendre la nostra nacio i el nostre regne promocionant cultural i politicament les nostres diferencies entre els atres pobles d'Espanya
u no pot ser valencianiste, defendre la llengua valenciana, la Senyera Real, les tradicions, la cultura, la politica economica i social, unflar-se el pit dient que es valencià i despres dir que la seua nacio i patria es l'espanyola. ¿Quin valencianisme es eixe?. Que coincidixca en atres grups en quatre coses puntuals no mos fa anar en el mateix barco; potser naveguem junts durant un temps i res mes. Si no està al cent per cent en la meua patria que es el Regne de Valencia definir-te com a valencianiste te cau molt gran.

El valencianisme ha sigut, sera, i es un moviment pur i netament valencià, dins d'este moviment hi ha gent de dretes, esquerres, de centre, federalistes, algu independentiste, fontaners, advocats etc. pero tots son d'orige valencià, tots pensen que Valencia es la seua patria. Per ad alguns la primera, per a uns atres l'unica, esta patria hui en dia es troba dins d'un estat format per atres nacions o patries i aixina ha segut sempre ( regnes cristians, moros, tribus iberes, romans, cartaginesos, alans, celtes, sueps, almohades etc).

Les persones que defenem les tradicions, llengua i cultura valencianes, mos considerem valencianistes i com mos sentim diferents de catalans i castellans per ficar un eixample, mos considerem nacionalistes perque els valencians som un poble i una nacio i tenim un territori definit des de fa segles, mes antic que l'actual territori espanyol, podem acceptar l'existencia d'Espanya pero esta no pot negar l'existencia del poble valencià i la seua nacio. Se pot vore que mos expressem en una llengua distinta.
No comprendre aço tan basic es admetre que no se reconeix el moviment valencianiste i la nostra lluita.
El valencianisme devem considerar-lo com un moviment de reintegracio nacional, que deuria de ser lliure i democratic, un moviment espiritual i economic on tots els valencians deuriem de retrobar-mos i millorar la nostra cultura (la nostra i no la de atres) en la nostra llengua, la nostra propia politica i el nostre propi dret que mos obriga el cami del nostre propi autogovern aixina podrem governar la nostra patria valenciana.
Y tot deu escomençar per fer sentir al poble valencià que el centralisme i el catalanisme trenca la seua personalitat furtant-li-la i no deixar-los ser lo que son, valencians. Hi ha que fer-los sentir la necessitat que tenen de defendre la seua cultura llengua i personalitat propies i de fer reconeixer el seu dret i amparar-lo.

El valencianisme no pot estar nugat a l'espanyolisme ni al catalanisme perque seria canviar un estat central per atre, per aixo hi ha que expulsar estes dos corrents del nostre moviment perque son elements retardants i dissolvents de la nostra lluita i del nostre resorgir.

Som valencians i punt

2009-09-08T19:14:00.003+02:00

Hi ha un poble confos i dormit , que poc a poc oblida les seues arrels pres de la modernitat , la globalisacio i el stress consumiste d'una nova civilisacio on les tradicions van perdent-se poc a poc.
L'operacio de desquarterar a tot un poble i el seu territori va escomençar fa ya un segle en benefici de l'engrandiment de una nova nacio formada i pegada en tiretes per a conseguir el resorgiment d'un imperi basat en l'unitat de pobles en tradicions i cultures distintes. Encara que este proyecte mai va tindre un final ha deixat al nostre poble dividit i marcat per les cicatrius i confusions de molts dels seus fills, que han perdut la seua anima i el seu orige de pertanyer a un poble que mai ha segut vençut en segles d'historia , un poble que es veu arrastrat cada dia per la seua ignorancia en lluites sense sentit. No contents en tindre un melic, mos passem el dia mirant els melics dels catalans i els dels castellans i lo mes gros es que encara hi han qui defenen a uns o atres. Els dos falten a la llealtat que s'ha de tindre cap ad esta terra, una terra que porta generacions donant-nos tot lo que te i que encara alguns s'atrevixen a dir que si som part d'aci o som part d'alla... Som una cosa assoles en un territori definit en una llengua i aixina ha segut, i aixina intentarem que es mantinga tota una eternitat. Poc importa que un grapat decidixca reafirmar-se en una nacionalitat, en lo que som, valencians. Preferim ser pocs pero estar convençuts de la nostra lluita sagrada i de rendir honors a un poble i assoles i respondre per la nostra unica nacio.
Mosatros volem convidar al poble valencià , a lluitar en tots els ambits socials, a dependre la nostra llengua valenciana, a usar-la i a participar en totes les tradicions milenaries que mos fan un poble unic en tot el Mediterrananeu, i que la gent es deixe complexes d'inferioritat respecte a pobles o nacions veïnes , la teua terra et necessita ara mes que mai sino tota la teua cultura i tradicions acabaran engolides per la superioritat economica i l'inferioritat que t'han fet clavar en el cap com un llavat de cervell per negar-te lo que el restant pot fruir , un sentiment que a tu te tenen negat camuflant-lo entre doctrines
pseudo imperialistes d'atres nacions que no te deixaran que te desenrolles , per que eres una compentencia i un rival massa fort per a poder vencer i lluitar contra tu.
Valencians, homens i dones, la lluita escomença per reconeixer que eres i d'on eres, no podem estar ya baix l'opresio dels estrangers i els seus partits politics, que mos ofeguen la nostra identitat,lluita en les teues armes i no te fies d'aquells que ni parlen ni escriuen com tu i manco si ni tan sevol t'entenen en la teua llengua.
Volem ser valencians, els paladins del regne que defendran la seua terra i la seua mar, volem que la nostra senyera onege al vent per tota la nacio , i volem que l'orgull de ser valencians mos torne a unflar el pit , junts baix els plecs de la nostra senyera, tots a una veu germans vingau a una lluita que assoles es per als que se senten valencians.

No sigues foraster en la teua terra, ella no ho entendra.
Vixca Valencia Vixca lo Regne.

Les normes d'El Puig

2009-07-23T10:56:00.003+02:00

“La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.
El caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 el Monasteri de Santa Maria d’El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes d’El Puig". (Extret de la web www.llenguavalenciana.com).

A vore si alguns s'enteren ya de una vegada, les normes de la RACV i les del puig son les mateixes i es la seccio de llengua de la RACV la que les modifica o dirigix. No hi han unes mes antigues i atres mes modernes pero el valencianisme esta ple d'iluminatis i borinots culturals, aficionats a la filologia, amen de politics d'anar per casa especialistes en amollar espardenyades per tot arreu o torpedejar en favor del castellanisme totes les iniciatives autentiques valencianistes.

Esta ortografia fon adoptada per Lo Rat Penat, Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) L’Oronella, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres. El primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, després de la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.

Aixina que a vore si tenim coneiximent i deixem que les persones instruides siguen les que treballen en la nostra llengua i el demes lo unic que tenim que fer es escoltar, dependre i preguntar, no inventar noves ortografies i paraules per que les normes d'El Puig estan basades en com se parla en tot lo regne des de el Senia al Segura i clar està que el valencià no es el mateix en Morella que en Biar.

Fare meues unes paraules de un companyer meu nacionaliste de la PJV que he tret del seu blog i diu:

"Les llengües son com els sers vius, evolucionen en el temps per tal de millorar i ser mes utils i practiques als seus parlants".

Ni el rei Jaume I, ni Ausias March, ni Joanot Martorell parlaven com els seus antepassats 600 anys ans que ells. Parlaven tal i com heu feen en l'epoca que els toca viure. De la mateixa manera, mosatros en l'actualitat parlem d'una atra manera a com heu feen els nostres antepassats de fa 600 o 1200 anys arrere. Ham de parlar la llengua valenciana de l'epoca que mos ha tocat viure, no la de fa 600 o 1200 anys.

La llengua valenciana es com es gracies a la seua propia evolucio. Perque siga molt pareguda a unes atres llengües no te perque ser ni la mateixa, ni te perque ser "incorrecta", ni te perque abandonar les seues formes propies evolucionades per les forasteres catalanes.

El peno, les tafarres de burro i els llançols

2009-06-15T17:32:00.002+02:00

Volen els panques o els regionalistes catalanistes que el poble valencià adopte la mateixa senyal que te actualment Catalunya i Arago , sempre es el mateix rollo pancatalaniste d'intentar tindre coses en comu, com la llengua, per acabar en els somis dels països catalans, la senyal que portà Jaume I que no se sap quin va ser , encara que se sospita que portava dos bastos rojos sobre fons groc, era la senyal del Papa, ya que la conquista del regne moro de Valencia tenia bula de creuada, dona lo mateix; encara que portara quatre , ni representava a Catalunya ni representava a Arago, assoles representava la familia real aragonesa i al seus dominis.
Va ser el rei Sancho Ramirez d'Arago (1064 - 1094) que en el any 1068 en Roma es va fer vassall de Sant Pere encara que hauria d'esperar fins a l'any 1089 per a que fora oficial. Esta va ser una estratagema del rei per a assegurar la seua independència del vei regne de Pamplona que creixia al seu costat. De esta forma va ser l'unic rei i regne peninsular que estava baix la proteccio papal i aixo era molt.

Els historiadors donen per valida, la teoria de que el rei va fer seues les barres roges i grogues que representaven als papes i d'ahi naixque l'ensenya de la familia real aragonesa.
A partir d'aci els reis d'Arago van utilisar este distintiu sobre tots els seus dominis , dominis de la familia real als que pertanyien, per lo tant l'ensenya era una forma de dir que eixos dominis eren del rei d'Arago.
Despres esta l'historia dels pancatalanistes basada en Pere Antoni Beuter de 1551 que diu:
“en una batalla, según he hallado escrito en unos quadernos de mano, diz que pidio el Conde Valeroso [Wifredo] al emperador Lois que le diesse armas que pudiesse traher en el escudo, que llevaba dorado sin ninguna divisa, y el emperador viendo que había sido en aquella batalla tan valeroso que con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, llegose a él, y mojósele la mano derecha de la sangre que le salía al conde, y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo dorado de alto abaxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo, estas serán vuestras armas, conde”
Segons este text Lluïs el Piados tambe conegut com Ludovic Pio (814-840) li va donar les barres a Wifret el pilos que va governar el Comtat de Barcelona entre els anys 878 y 897, be puix aixo sembla impossible per que segons les dates Ludovic Pio ya estava mort 38 anys abans, per lo tant queda descart un origen catala de les quatre barres.
Per lo tant tenim que des del segle XII les quatre barres representen a la monarquia aragonesa
no a un territori.
La quatribarrada va pertanyer al rei d'Arago i aixina es reconeixia en tots els estats que llavors formaven Europa. Inclus, quan en 1410 s'extinguí el llinage iniciat 1137 en el matrimoni de la reina d'Arago, Petronila, i Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, la nova dinastia elegida en el Compromis de Casp, els Trastamara castellans, assumi l'emblema de les quatre barres al ser designat Ferran com nou rei de la Corona d'Arago, en 1412, prova inequivoca de que este símbol era la representació del llinage dels sobirans aragonesos.

En el “Llibre dels Fets”, cronica del rei Jaume I, es narra que quan el rei anava cap a Valencia, observant que no portava ni peno ni bandera, va ordenar construir una en els llançols dels cavalls.
Tambe es narra que quan estava sitiant la ciutat de Valencia, envià dir al rei musulma que quan volguera rendir-se ho fera hissant en la torre de Bab el Satxar la bandera real. (Crònica, c. 282): "I quan arribà l'altre dia, a poqueta nit, envií dir al rei i al Rais Abulhamalet (perquè els cristians saberen que València era nostra i no els feren cap mal) que posaren la nostra Senyera en la torre que ara és el temple. I ells van dir que els semblava bé. I nosatres estàvem entre la Rambla i el reial i la torre, quan van veure la nostra senyera damunt de la torre, baixaren del cavall i ens van posar de cara a Orient, i els nostres ulls van plorar, i besaren la terra per la gran gràcia que Déu ens havia fet"..

¿Li va donar el rei la seua ensenya als moros o estos van tindre que improvisar?
Conta la llegenda que els moros van fer una senyal en les tafarres de la montura dels burros a l'unir varies tafarres. Imitaren la bandera real. Torna a apareixer atra volta la montura com anecdota del peno real. Esta es l'ensenya que els pancatalanistes mos volen fer creure que es del poble valencià, mentira, es el simbol de la familia real aragonesa ni tan sevol es catalana.
Mosatros, el poble valencià, sempre diferenciat tant historica, cultural i llingüísticament del restant d'Arago, (incluits els comtats catalans) i Castella , tambe mos van diferenciar en la nostra senyera, encara que els seu orige en colors i forma vinga de l'ensenya real aragonesa pero mai catalana, la senyera, a diferencia de l'ensenya Aragonesa, SI REPRESENTA al poble valencià verdader senyor real del Regne de Valencia. Des d'aci volem reivindicar com a ensenya nacional valenciana, la que sempre ha representat a la nostra nacio en totes les seues formes històriques: la Real Senyera.
L'ensenya quatribarrada d'orige papal i adoptada com peno real pels reis d'Arago mai podra representar a la nacio valenciana o al seu antic regne per que assoles representa als reis d'Arago i estos la van fer ficar en els barcos majoritariament de mariners catalans que solcaven i conquistaren el Mediterraneu baix la corona d'Arago , pero perque els barcos eren del rei i va ser adoptada per la marina aragonesa i rescatada segles despres pels catalans com a bandera nacional. I mentrimentres ¿que passava en els valencians? Als valencians mos van donar una senyera real coronada i en franja blava, la veritat es que mos la van guanyar pero eixa, es atra historia.

Eleccions a Europa

2009-05-27T20:03:00.003+02:00

D'aci poc se celebren unes eleccions per al Parlament Europeu. Be, yo no vaig a demanar el vot per a ningun partit, pero si vullc fer unes reflexions. Alguns pensen que estes eleccions no son importants per a lo regne, la nostra nacio ,que en Europa no mos fan cas... i manco mos faran si no estem o mos fem de notar politicament. Aço de que no te importancia baix el meu punt de vista es un error, imagineu-vos que en les corts espanyoles no haguera cap valencià ,ya no dic partits politics, sino valencians, o que fa segles en les corts aragoneses no haguera estat cap representat de lo regne, o cap valencià haguera segut conseller o cap de alguns dels reis que hem tengut, etc. ¿no es important? yo crec que si es important.
Si, es de veres que es molt dificil conseguir una representacio, encara que se hagueren unit tots els partits valencianistes. L'automarginacio i el sectarisme no es bo per als valencians i la nostra causa i lluita i el quedar-se en casa i no anar a votar o fer-ho en blanc, nul o abstencio tambe es un error, yo crec que se deu de votar. Mes val que hi haja un valencià del partit que siga a que no hi haja cap.
Yo soc nacionaliste, sempre he votat partits valencianistes , quan s'han presentat si s'ha presentat un puix ad eixe, i si s'han presentat tres al que mes m'ha convençut i si no s'ha presentat cap, puix a la persona mes valencianista dels partits que s'han presentat, encara sent espanyols.
En estes eleccions per desgracia assoles es presenta un partit netament valencià en gent nova, un partit que tingue dirigents que van cometre errors, si senyors la van cagar. Pero que voleu que vos diga, yo soc valencià per damunt de tot i a mi me tira lo valencià com un dimoni dins de mi i yo mai deixare a un valencianiste sense el meu recolzament, encara que molts pensen que siga una causa perduda per a mi mai ho sera.

¡Vixca Valencia , Vixca Lo Regne.!

L'orgull

2009-05-20T11:04:00.003+02:00

Hem segut sempre els valencians un poble molt orgullos de les nostres coses, orgullos de la Senyera, orgullos del regne, de la llengua, de les nostres ciutats, agricultura, industria etc. Mos ha agradat molt presumir davant del restant de pobles espanyols, ¿ o no es aixina ? “mira que plages tenim” “que si les falles, les fogueres, la Magdalena etc. Si les atres comunitats “historiques” tingueren lo que tenim mosatros en quant a historia i cultura no vullc ni pensar la matraca que donarien, a totes hores els seus politics estarien reivindicant deutes historiques per les seues nacions, paisos o regions, te igual.
Pero ¿ i si hagueren tingut un cos militar, un eixercit com el ballesters de Sant Jordi o mes conegut com el centenar de la ploma?¿vos imagineu als vascs o catalans lo que dirien?, segur que vos quedeu curts
El centenar era una milicia urbana encarregada de protegir i dur a la senyera al combat quant el eixercit valencià compost per milicies acodia a defendre lo regne o al seu rei. El origens possiblement siguen de temps de Jaume I, pero un document trobat per Francisco Sevillano Colom, demostra que la data de la creacio de La Companyia va ser el 3 de juny de 1365. Un dia que deuriem de celebrar de alguna forma tots mosatros ¿i per que? Be tingam en conte que la companyia estava formada per homens del regne, gents de oficis com barbers, fusters, obrers etc., aço diu molt d'estos homens; el mateix poble era l'encarregat de defendre lo seu, el poble era el garant de la seua llibertat i independencia (igual que hui en dia que cada u va a la seua i aixina mos va).

Com es possible que estos homens hui en dia siguen uns desconeguts per a la majoria del poble valencià, tindrien que retornar com un cos modern ,de seguritat de lo regne, tipo policia o paregut o inclus com a guardia d'honor per a les cerimonies , festes o dies importants del regne.
Mare meua el profit que li traurien alguns imperialistes i pseudonacionalistes en txapela que yo me se.
I mosatros ahi tenim al Centenar tot ple de pols i sense traure-li profit a una herencia unica.
Ricart Cor de Lleo( casi res es este) va ser el primer en fundar una companyia de ballesters , en l'epoca que va naixer el modern Regne de Valencia quan es va crear el Centenar, la ballesta era l'arma del Centenar encara que van modernisar-se en el temps i mes quant arrivà la polvora.
Hi han documents que narren la participacio del Centenar i la seu senyera o rat penat, per la cimera que duya esta, en diverses incursions i batalles inclus alguna naval, ¿i no podriem retornar mosatros a resucitar l'historia i la memoria d'estos ciutadans valencians?, homens normals i orgullosos, com hui en dia som mosatros tambe, podriem escomençar per celebrar el dia de la seua fundacio, fent-los un chicotet homenage.

Crec que els valencianistes no li hem donat prou importancia al Centenar de la Ploma i lo que pot supondre hui en dia el seu reconeiximent public, crec que es un signe d'identitat valenciana tan important com la nostra senyera , de fet eren els guardians d'esta. I com tantes coses que se van pedre en 1707 i no hem segut capaços de recuperar o tornar-li'ls els seu esplendor per un complex front al castellanisme i una lluita constant contra el catalanisme, deuriem parar i escomençar per tornar a recuperar tot lo nostre, inclus aquells pobles castellanisats per poder tornar a fer lo que tant mos agrada als valencians que es presumir de lo nostre i mostrar-ho en orgull , i deixar-se el complexos de costat tant castellanistes com catalanistes, que no hi ha millor victoria i millor defensa de lo nostre que mostrar a tots en orgull i que ningu puga tornar a tombar totes les nostres entitats i simbols que mos fan un poble autenticament diferent del restant de pobles de Espanya ¿o que penseu que farien hui en dia el Centenar de la ploma sino eixir en lo rat penat al vent en el cap i justicia de lo criminal al front, mostrant a tots el pobles d'Espanya l'orgull dels valencians?.
Recuperem pronte la nostra identitat perduda i que el centenar de la ploma resucite en tots mosatros per a que mos pugam sentir orgullosos de ser valencians del Senia al Segura.

La Batalla d'Almansa i l'unitat llingüistica

2009-05-03T12:52:00.002+02:00

Voldriem fer una serie d'observacions, tant a castellanistes com a catalanistes sobre el fets i les consqüencies de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.De totes les conseqüencies que va patir lo regne per la perdua de la batalla i la guerra potser la mes greu per als valencians i la nostra nacio, va ser la perdua de l'oficialitat de la llengua valenciana en cartes i documents oficials, sent substituida pel castella.
Molts diran que el valencià no se va prohibir i es va continuar parlant en normalitat, aço es cert pero l'estocada va ser de mort i hui en dia en ple segle XXI sofrim encara les conseqüencies. Al no continuar desenrollant-se de forma escrita, pergue la seua oficialitat en documents el valencià es va quedar ancorat en la seua ortografia mentres la parla evolucionava normalment a traves dels anys; aço va privar d'una evolucio ortografica al valencià que en el temps mos haguera portat a unes normes ortografiques propies molt abans de que estes que tenim hui en dia es varen propondre. L'oficialitat haguera fet que el valencià haguera continuat desenrollant-se de forma normal junt al castella, i ara no tindriem als pancatalanistes en el seu rollo de l' unitat de la llengua i la seua normalisacio.

Hui una nova Almansa s'acosta al valencià, la famosa unitat llingüistica acompanyada de la seua amiga la "normalització", que consentix en anormalisar el valencià per conseguir l'unitat en el catala.
Estos pancatalanistes volen destruir el valencià; que desaparega de les institucions oficials com van fer en 1707 susbtituint-lo per un hibrit de l'AVLL i baix la supervisio de l' INSTITUT DE ESTUDIS CATALANS. No te que servir de res, la llengua valenciana no morira mai,
hui en dia no es com en 1707 que la gent era analfabeta i no sabia escriure ni llegir, ni tenien internet. Hui uns pocs, si som molts millor podriem mantindre en sus a tota l'unitat llingüistica, Com? puix utilisant-la pero sobre tot escrivint-la deixant rastre d'ella per tots els llocs en lo carrer, en el treball, en les escoles, pero sobre tot en internet, en forums, blogs, comentaris, etc.
Podem guanyar esta segona Almansa i mos assistix la rao de la nostra causa, la de les causes justes i de la llibertat dels pobles.
Ninguna llengua ha necessitat mai d'una unitat llingüistica i normativa per a enaltir la seua lliteratura i el valencià la te i en abundancia. Les llengües resultants d'unificacions normatives son artificioses i van contranatura i la filologia com a ciencia del llenguage no pot dedicar-se a fabricar llengües artificials, sino a l'estudi de les llengües normals i naturals. No vas a dedicar-te a estudiar una cosa que tu mateixa acabes de crear, aço seria dels genero idiota.
Aniquilar el valencià desposeint-lo de les seues peculiaritats es aniquilar el nostre poble i la nostra nacio i borrar de l'historia del Regne de Valencia el seu segle de or, aço no podem permitir-ho ni colaborar inconscientment ningu de mosatros.
Darrere de l'unitat llingüistica hi ha tot un eixercit botifler i pancatalanista recolzat en milers de euros per l'Avll i l' IEC
LA GENERALITAT CATALANA i els espies del PP, tota una mancomunitat catalana disposta a bolcar tot el seu pes politic i els seu diners contra la nostra llengua i la nostra nacio.
¿I darrere de mosatros? no hi ha ningu, assoles tu i tu i aquell d'alla i est atre, pero som els suficients per guanyar esta batalla si usem be les nostres ferramentes.
Respecte a l'unitat de la llengua es diu que es una qüestio de nom, aixo ho diran els panques, per que mosatros diem que es una qüestio de identitat. Perque si el nom es lo de manco i no te importancia cridem-li pel nom de valencià ¿no?Ah pero ells no volen.¿ Per que tenim que consentir mosatros en dir-li catala? quan mosatros tenim 8 segles de llengua valenciana perfectament documentats i el primer segle d'or de les llengües romaniques junt a l'italia i abans que el mateix castella.¿tenim que canviar els valencians la nostra forma de parlar?¿ hem d'assesinar al valencia per a que un dialecte de laboratori inventat per un cubà aficionat a juntar lletres i jugar a filolec sobrevixca?. Pero es que ademes tenim que portar-nos per davant totes les varietats de catala com el tortosi i el lleidata i molts mes , vixca la cultura.

La llengua es un conjunt de paraules i formes de parlar d'una nacio o poble. Aço segons el diccionari de la llengua espanyola, si partim de que els valencians som un poble o nacio distinta de la catalana, aragonesa, o gallega tenim que el valencia es la nostra llengua. Perque es el nostre poble, mosatros el valencians els que creem i formen la nostra llengua a lo llarc dels anys i dels segles i no els filolecs o llingüistes i manco els politics sino els homens i les dones valencianes com tu i yo que la hem guardat protegit i conservat fins als nostres dies i aixina ha de ser per moltes Almanses que vinguen. No sigues foraster en la teua patria, depren l'historia i llengua de Valencia i no l'oblides.

"no podem pedre la memoria de que som valencians, perque el poble que oblida el seu passat acaba per perdre's ad ell mateixa"
NICOLAU PRIMITIU I VALENCIA.

Vinatea sempre en el cor

2009-04-21T09:33:00.000+02:00

Si els valencians i quan dic valencians, em referixc del Sénia al Segura, tinguerem que donar glories i ofrenes i els honors mes grans ,seria sense dubte a Francesc de Vinatea,pero mosatros els nacionalistes deuriem fer-lo el nostre eixemple de com se deu actuar davant l'adversitat que sofrix hui en dia la nostra nacio,el nostre poble.
Va ser alla per 1333 quan una vegada mes el nostre regne, la nostra terra i per tant la nostra nacio , va estar a punt de ser trencada una volta mes per els nostres governants i la seua ineficacia i alluntament del poble.(i es que l'historia se repetix).

Alfons II el Benigne ( de benigne tenia poc,mes be era el sinagües) s'havia casat en segones noces en Lleonor de Castella, germana d'Alfons XI el justicier( atre Charles Bronson ). Esta dona havia conseguit que el rei dominat pels seus encants femenins, entregara al seu fill l'infant Ferran les viles de Xativa, Sagunt, Borriana, Alzira,Morella, i Castello. Casi res. Tot manco comprar-li al chiquet un cavall o un castellet en la meseta.

Esta decisio entrava en el contrafur de lo regne i els habitants d'estes viles o siga el valencians,
el poble pla i ras va montar en colera (mentres els governants ni fu ni fa com sempre) i no volien permetre l'injusticia que seria debilitar les corts.
Al poble no li va quedar atra que anar on estava la seua defensa, al jurats del regne i entre ells van triar a Vinatea, cap i casal de Morella per a que els defenguera com a representant del Regne i del poble.

Pero Francesc de Vinatea no era com la colla de politics que tenim ara, es veritat que tampoc era politic pero si sabia qui era, i d'a on era i qui eren els seus i ho va demostrar i mai se podra dir millor en tot lo regne la famosa expressio valenciana que este cas es on millor se aplica”en dos collons”.
En dos collons es va plantar est home davant del rei i la reina, abans havia reunit a les forces de la ciutat( tal volta la Real Senyera i tot estava ya preperada per el combat) i mes o manco els havia dit que si no eixien ell i els seus companyers jurats , podien entrar i tallar-li el coll a tota la colla que hi havia dins. (una cosa pareguda deuriem fer hui en dia, home pero en mes tacte) est home es va plantar davant el rei i la reina i va expondre els seus raonaments arriscant la seua vida li va demanar als reis que respectara els furs i tan apassionada va ser la seua exposicio que el mateixos reis van claudicar i li van otorgar lo que justament demanava, el representant del poble i lo regne.

“senyor tots saben que la corona obliga a qui la porta a respectar la llei i a fer que se respecte.
I es de llei que aquells pobles que son lliures, reals, no poden mai donar-se a senyorius.
Aixo es un contrafur,Senyor , lo regne se opon a les vostres pretensions reals”

Que deprenguen alguns politics que hem tengut i tenim. No es facil anar i fer lo que lo que vol el poble i lo que per dret li correspon, pero mes dificil encara es conseguir-ho. La seua valentia, honradea, tenacitat i fermea en les seues conviccions, aixina com el seu honor de servir a la seua patria, va fer que l'integritat territorial de lo regne no es trencara, eixa herencia que mos va deixar Francesc es la que hui en dia hem de mantindre mosatros, l'ultima resistencia que queda en la nacio valenciana, Francesc de Vinatea es mereix el nostre reconeiximent i l'honor de tindre el seu nom, en una plaça del centre del cap i casal del regne i els nous politics valencians que estan formant-se no oblidar-se mai de la gesta de este gran valencià.

La Fira de Borriana

2009-04-06T11:35:00.001+02:00

El passat dumenge 29 de març, vaig agarrar a la familia i al meu cunyat, est ultim per fer un experiment, (tranquils encara esta viu) i mos van anar a la fira de Borriana organisada per ARV
on participaven diverses organisacions , entitats i partits valencianistes, de cami me va vindre a la memoria quan era mes chicotet i mon pare me portava a la fira de Xativa, aixo si era una fira al manco la que yo vaig coneixer, bo alguns voldran saber quin es l'experiment que vullc fer en el meu cunyat i en la fira de trobem-mos de Borriana, tractare de explicar-ho: el meu cunyat no esta clavat en el tema del valencianisme, es mes, ell es una persona normal, com els millers de valencians de hui en dia poc sap de lo nostre es el tipic votant del PP que no sap parlar valencià , sap lo que es la senyera i dos coses mes. Yo volia vore la seua reaccio en la fira, com mon pare mirava la meua en la fira de Xativa, quan yo mirava les atraccions en les seues llumenetes de colors, i els llocs de coto dolç, les tomboles, i les parades de tramussos i fruts secs, era un no parar de un lloc a un atre, mentres mon pare que sap un poc de tot, m'anava contant l'historia de la fira.
Fon Jaume I el rei "aragonesValencià" (jejeje) el que en l'any 1250 otorgà en la ciutat "valenciàparlant" de Lleida(jejeje) el privilegi de celebrar una fira, clar, llavors no era com ara, mes be seria una fira ganadera,de productes agricoles i artesana .
¿Que trobaria yo en Borriana? Home per dir la veritat ya sabia que com la fira de Xativa no seria, pero ¿causaria en mi la mateixa ilusio que me causava la de xativa?¿ i en el meu cunyat tipic valencià meninfot?.
La fira de Xativa anà evolucionant en el temps i cada segle s'han incorporat novetats encara que la seua essencia no s'ha perdut mai; abans es venien cavalls per a treballar al camp i ara se venen cavalls per a montar , en els anys 50,60,70 se feen verbenes i charlotades i els famosos bombers toreros actuaven en la plaça de bous , tambe se fan corregudes de bous en espases de primera fila. Bo, una fira digna de la nostra nacio i que no hi ha excusa per a no visitar.
Per fi arrivem a Borriana , aparquem el coche i busquem la fira valencianista , mentres li vaig contant al meu cunyat lo que vorem alli i qui organisa la fira i tal, bo, per una li entrava i per atra l'eixia (no cal tindre cunyats aixina). Al remat, en una plaça troben la fira i les seues casetes, hi havia gent, aixo me va fer ilusio, mos acostarem a les casetes i estava la PJV, VALENCIA MILENARIA, ENKARA, JOVENTUS DE UV, UV, CARDONA VIVES, ATENEU BORRIANENC, el ROGLE CONSTANTI LLOMBART etc., tambe hi havien parades de productes valencians, dolçaines i tabalets...¿ i el meu cunyat? Puix mira com si estiguera el tio en el carrer Colon de Valencia , mirant botigues, yo vaig comprar uns llibres, unes senyeres, una real i atra nacionalista , li la vaig ensenyar al meu cunyat
i no va dir res. Experiment resolt. Ell sap que yo soc valencianiste i eixa estrela no el va confondre (si este la du pensà ell) te que ser una cosa normal res catalanista. L' ilusio s'apoderà de mi, vaig saludar al que coneixia vaig vore la seua ilusio per dur a bon port este proyecte que esperem que algun dia tinga l'exit i la solera que te la fira de Xativa.
En quant al meu cunyat ya lo unic que li preocupava era dinar i l'hora que era, el vaig mirar un poc trist com dient” el valencians som massa meninfots” i va mampendre el cami cap a casa.
Anava yo cavilant en els meus pensaments i passant baix el castell de Sagunt quant el meu cunyat, m'amollà en plena cara:
-Tendríais que hacer más ferias de éstas, si no los catalanistas se os van a comer.
¡me cague en els collons d'un gat pelat! Ara si tenia atra volta eixa ilusio de nano de la fira de Xativa.

Edetans

2009-03-28T09:54:00.000+01:00

Corria ya el 237.AC i lo que coneixem hui com Espanya ya tenia la mateixa diversitat de nacionalitats i de pobles que vivien en ella tal com hui en dia , en recorda a la actual situacio autonomica inclus al problema actual valencià i el seu nacionalisme.
Per aquell temps el nostre poble, els nostres antepassats ,millor dit ,ya tenien una cultura i una llengua, eren els edetans, un poble com el nostre, ric i que sabia traure-li profit ad esta terra que mos a mantingut generacio darrere generacio .Tenien de tot: pau, agricultura, peixca , comerç ciutats important al estil de les "polis" gregues i potser cada una en el seu autogovern: una nacio lliure dins de les nacions iberes, per que eren ibers.

Pero pareix que este poble hui en dia com fa 2000 anys ,estiga maldit per l'enveja dels atres, i es que esta terra enamora i porta als codiciosos, van arribar els cartaginesos, pero este poble es dur de pelar i van plantar-li cara, com hui en dia un reduit nucleu de resistencia planta cara al invasor politic i llingüistic.

En eixa epoca Edetania era el primer regne (si , es de veres) iber de la costa llevantina, ( bo aço es normal, sempre hem segut el cap i hui en dia tambe), pero clar despres de la derrota cartaginesa en la primera guerra punica no entrava en les plans de Almilcar tindre una nacio com esta, sense el control de la seua autoritat, ya que volia utilisar la peninsula per a iniciar atra guerra en Roma.
Be mes de lo mateix: som destorp ara i fa 2000 anys la historia sempre es repetix.
Quan els edetans se donaren conte del perill, van demanar ajuda a els romans (tot igual que hui) ¿i que van fer estos? puix lo que sempre han fet en mosatros els valencians, per no saber defendre lo nostre, que si si, que si no, que si aço, que si lo atre, mos van utilisar com moneda, com excusa, com un objecte per als interessos d'uns atres (ostia com me sona tot aço).Be, van enviar els romans a un tal Cayo Papirio Maso a entrevistar-se en Almilcar pero pareix ser que este li va llavar el cap,dient que estaven alli de turisme, i el romà se ho va creure o ya tenia la excusa per iniciar atra guerra, bo la qüestio es que en mig estaven els edetans ,i les seues ciutats i una de estes passarà ya a l'historia com passarém mosatros hui en dia si no espavilem.

I turisme guerrer van fer el cartaginesos a base de colps, van anar conquistant el nostre regne iber edeta ,mentres els demes miraven cap atre lloc,(mes de lo mateix). L'eixercit Edeta es va prestar pronte pe a la defensa del seu territori, cultura i ciutats; la nacio edetana va plantar li cara al gran general Almilcar i al seu poderos eixercit i a la vora del riu xuquer inflingiren una severa derrota al gran general, el qual va perdre la vida ofegat en el riu Xuquer..Aci els Edetans van guanyar una batalla ( com nosatros en la de Valencia) pero va ser el principi de la fi. Esta alegria per la victoria va durar poc de temps perque el gran Anibal es feu carrec del eixercit cartagines i des de el principi va ficar orde i cordura; va pactar en tribus iberes, va aïllar als edetans i es va preparar per a aniquilar-los(atra volta me sona la historia)Pero pronte van trovar lo que no esperaven: un poble refugiat en una immensa ciutat, rodejada de muralles, un poble dispost a defendre lo seu i als seus, un poble dispost per a la lluita final, un poble, una nacio sancera refugiada en Arse (Saguntum)

Huit mesos va necessitar el eixercit cartagines per a derrotar als edetans , huit mesos van esperar l'auxili el poble ,la nacio edetana, ningu va vindre ,com hui en dia ningu vindra a ajudar-nos. Els edetans van fondre el seu or en bronze, perque no hi hague boti, li van botar foc a la ciutat i van eixir en una ultima carrega gloriosa i suïcida ,mentres les dones es tiraven de les muralles en lo que va ser el fi de una nacio valerosa ,pero que mai va morir per que encara esta viva dins de tots mosatros, i mos va deixar esta gesta per a que mosatros no caigam en el mateix erro de demanar ajuda a qui no es dels nostres..

Principi

2009-03-28T09:44:00.000+01:00

Animats pel desig de vore algun dia de nou una nacio forta, valenta, identificada en el seu passat i el seu present, mamprenem aci un nou cami, en mig de mils de blogs en mil i un idiomes, en una llengua absolutament despreciada, arraconada i illegalisada, es dir, el valencià.
A través de l'ahir i del hui, a través de l'historia i de l'actualitat volem reflexionar sobre les coses que van passant en la nostra nacio valenciana, intentarem aclarir qüestions, o potser, embolicar-les mes, qui sap. Lo unic que nos mou es l'amor a la nostra terra, i les ganes per conseguir que tot allo que nos han furtat se nos siga tornat i tot eixe complex d'inferioritat que atenalla als valencians, acabe per sempre.